Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
Francesc Gay i Coll
Teatre
Literatura catalana
Cristianisme
Música
Eclesiàstic i escriptor teatral.
S'ordenà sacerdot a Tortosa el 1911 El 1927 fou nomenat rector de la Pinya En iniciar-se la guerra civil de 1936-39 fou assassinat Deixà escrites moltes obres teatrals, sovint musicades per autors catalans, com Asprors de joventut 1911, Guspires socials 1912, Enigmes tràgics 1914, L’estrella de la felicitat 1925, Rostos avall 1926, etc Utilitzà els pseudònims d’ El Rector de la Pinya i Franc de Pinyana
,
Castellonroi
Municipi
Municipi de la Llitera, al sud d’un dels darrers plecs dels Pirineus (serra del Solà, roca Foradada, serra de Pinyana).
Presenta alçades de 600 a 700 m, que culminen al Montpedró 734 m alt, situat al SE i coronat per l’església de Sant Salvador de Montpedró És format per la vall baixa del Reguer, afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana que travessa i, en part, limita el terme a llevant, la qual s’ha obert pas a través d’aquella alineació muntanyosa per un profund congost aprofitat per a la construcció de la resclosa i central elèctrica de Santa Anna aigua avall hi ha la presa de Pinyana, on s’inicia, a la dreta, el canal de Pinyana o de Lleida la central elèctrica de Pinyana, vora el canal, és a l’…
la Llenca
Casa i antic terme del municipi de Valldellou (Llitera), a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a l’indret del pantà de Santa Anna.
Depenia eclesiàsticament de Pinyana
Castell de Montagut (Querol)
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, era situat probablement al cim del puig de Montagut, al sud del terme municipal, prop del límit amb Aiguamúrcia La seva història és molt vinculada a la dels propers castells de Querol i Pinyana La primera referència documental d’aquest castell és de l’any 990, en què Sendred de Gurb donà a Sant Cugat tots els alous que tenia dins del terme dels castells de Montagut, Querol i Pinyana Pocs anys més tard, el 996, el mateix Sendred i la seva muller Matresinda vengueren el castell de Montagut, juntament amb els de Querol i Pinyana…
pla de Montsó
Partida
Partida de l’horta de Lleida, al NW de la ciutat, al límit amb el terme d’Alpicat, vora la carretera de Lleida a Montsó.
És regada per la séquia del pla de Montsó , derivada del canal de Pinyana
Vallcalent
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), a ponent de la ciutat, sota el pla de les Torres.
Era una antiga zona de conreu de blat, vinya i cànem que el canal de Pinyana ha revalorat
Torre de l’Aigua (Castellonroi)
Art romànic
Situació Antiga torre de defensa situada prop de la peixera que dona origen al canal de Pinyana ECSA - J Bolos Les restes d’aquesta torre es troben al sud del castell i despoblat de Pinyana Mapa 32-13 327 Situació 31TBG989380 Mig quilòmetre després d’haver entrat per la carretera N-230 en territori aragonès hi ha a mà dreta un camí sense asfaltar que segueix el canal de Pinyana, justament quan aquest creua la carretera Al cap d’1 km en direcció nord es passa a prop de la torre de l’Aigua Torre Es tracta d’una torre cilíndrica, totalment esberlada,…
la Bastideta de Corroncui
Llogaret
Llogaret del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, prop del barranc de Cadolla.
L’església de la Mare de Déu del Pilar depèn de la de Pinyana Ha pertangut fins el 1968 al municipi de Viu de Llevata
Viu de Llevata
Poble
Poble (1.239 m alt.) del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), situat al vessant occidental del turó (1.301 m) que coronava l’antic castell de Viu, l’església del qual esdevingué monestir de Viu.
De l’església parroquial Santa Maria depèn la d’Adons Fou municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, els antics pobles de Perves, Pinyana, Corroncui amb les caseries de la Bastideta de Corroncui, el Tossal de Corroncui i el Pla de Corroncui, Adons amb la caseria de la Beguda d’Adons i Abella d’Adons
Corroncui
Despoblat
Despoblat del municipi del Pont de Suert (fins el 1968 del de Viu de Llevata), a l’Alta Ribagorça, a 1 390 m alt..
En un coster, al vessant meridional del pla del Mont, contrafort septentrional de la serra de Sant Gervàs, a la qual s’uneix pel pla de Corroncui , on hi ha l’església parroquial la Concepció, annexa a la parròquia de Pinyana, i la caseria del Pla de Corroncui Al s XX formà un municipi amb la Bastida de Corroncui