Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
Andreu d’Albalat
Cristianisme
Bisbe de València (1248-76).
Era germà de Pere d’Albalat Fou dels primers dominicans del convent de València Canceller del regne i confessor de Jaume I, celebrà durant el seu bisbat set sínodes diocesans El 1259 subvencionà la fundació d’una escola de gramàtica a la catedral El 1262 posà la primera pedra de la nova catedral, i el 1274 intervingué en la fundació de la cartoixa de Portaceli Assistí al concili II de Lió 1274 i des d’aleshores residí a Roma, però les seves despulles foren portades a València Teodorico Borgognoni , després bisbe de Cervia, a precs seus compongué i li dedicà el tractat de…
Ria
Despoblat
Despoblat del municipi de Serra de Portaceli (Camp de Túria).
Antic lloc de moriscs despoblat el 1609, fou repoblat el mateix any, però desaparegué definitivament al llarg del s XVII En resta una torre en ruïnes
Pere Lluís Pasqual i Gaudí
Pintura
Pintor.
Professà a la cartoixa d’Escaladei el 1595, que decorà com també decorà les cartoixes de Montalegre, Portaceli i Las Cuevas Andalusia, on pintà dues sèries de les vides de la Mare de Déu i de sant Bru aquesta fou copiada en vida de l’artista i enviada a la Grande Chartreuse Tingué una gran anomenada al seu temps segons Pacheco fou el millor intèrpret del tema de la Puríssima de la seva època Hom intentà que decorés una capella de Santa Maria la Major de Roma el 1608, però Guido Reni s’hi oposà L’única obra documentada d’ell fins ara és el retaule de Sant Martí de Teià 1617…
Lluís Mercader i Escolano
Cristianisme
Eclesiàstic i conseller reial.
Es doctorà en dret, a Salamanca, i, el 1468, ingressà a la cartoixa de Valldecrist, d’on fou mestre de novicis i procurador Exercí els càrrecs de prior a Portaceli 1488 i a Valldecrist 1489 i de visitador de la província de Catalunya i de les cartoixes alemanyes Ferran II el trameté com a ambaixador a Hongria, a Alemanya i prop d’Alexandre VI i, el 1504, el nomenà conseller i confessor seu Nomenat prior d’Escaladei, no residí, però, mai al monestir, malgrat la severa censura del capítol general de l’orde, ocupat sempre per missions reials Ferran II aconseguí el seu nomenament com…
l’Horta del Nord
Comarca septentrional de l’Horta, travessada pel barranc del Carraixet, que forneix la plana al·luvial de materials de graves, llims, argiles i arenes.
Aquesta plana litoral limita al nord per muntanyes gresoses de petita entitat com el Picaio 372 m o el Puig, que en realitat no són sinó avançades de la serra de Portaceli o de la serra Calderona A la costa es troben grups dunars discontinus vora la Gola de l’Estany al nord de Puçol, al Puig i a Alboraia La platja és lleugerament empinada amb còdols i graves Formen part d’aquesta comarca els municipis d’ Albalat dels Sorells , Alboraia , Albuixec , Alfara del Patriarca , Almàssera , Bonrepòs i Mirambell , Burjassot , Emperador , Foios , Massalfassar , Massamagrell , Meliana ,…
Bonifaci Ferrer
Literatura catalana
Jurista i eclesiàstic.
Vida i obra Germà de Vicent ↑ Ferrer , estudià a Lleida i a Perusa, i es doctorà a Lleida en dret civil i eclesiàstic i en teologia Fou professor de dret a València 1376 Sembla que en morir la seva esposa i les seves cinc filles arran de la pesta del 1394, ingressà a la cartoixa de Portaceli el 1396, on fou mestre de novicis, procurador i prior 1400 Fou compromissari per València al compromís de Casp 1412 El 1416 se separà, amb el seu germà Vicent, de l’obediència de Benet XIII i es retirà a Valldecrist, on morí l’any següent Les seves restes, tingudes en fama de santedat i de…
Francesc Maresme
Cristianisme
Eclesiàstic.
El 1402 entrà a la cartoixa de Portaceli, d’on fou prior 1414-23 El 1419 fou delegat per a obtenir la unió de les cartoixes hispàniques amb la Grande Chartreuse, separades pel Cisma d’Occident obtingut l’èxit, escriví una relació llatina de les gestions publicada el 1890 Cridat a endegar la nova casa de Montalegre Maresme, en fou el primer administrador i prior des del 1423 El 1425 passà a regir Valldecrist, i fou visitador de la província, sense deixar l’administració de Montalegre, càrrec que tingué fins el 1437 Nomenat coadjutor del general de l’orde, Guillaume de la Motte, el…
Josep Pujol i Rubio
Escultura
Escultor.
Fill d’un mestre d’obres Deixeble de Lluís Domingo, al seu taller, d’on sortí mestre el 1767, i a l’Acadèmia de Sant Carles, on fou aprovat d’escultura el 1768 Sembla ésser que, encara deixeble, viatjà a Madrid, on potser fou alumne de Juan Pascual de Mena El 1769 muntà taller propi i esdevingué acadèmic de mèrit Tinent de director a Sant Carles el 1771, s’anà desentenent del gremi de fusters, al qual també pertanyia, i el 1774 esdevingué director honorari d’escultura i dos anys més tard director efectiu Succeí Ignasi Vergara en la direcció general de l’entitat fins el 1793 Són coneguts els…
Santi Sans
Teatre
Còmic i actor.
Actor aficionat al seu barri de Gràcia, debutà professionalment el 1956 en la comèdia Recién casados, no molestar , dirigida per Adolf Marsillach Actuà en petits papers i s’orientà cap als papers còmics i les imitacions, que li donaren anomenada en sessions dobles de cinema i, sobretot, al Parallel, on actuà des del final de la dècada de 1950, entre d’altres amb Antonio Machín, Carmen de Lirio i la Bella Dorita També feu gires amb artistes com Cassen, Torrebruno, Luis Aguilé, José Guardiola i Mary Santpere, i actuà a la Cova del Drac, als inicis de la Nova Cançó La seva popularitat rebé un…
cartoixà | cartoixana
© fototeca.cat
Cristianisme
Membre de l’orde contemplatiu fundat per sant Bru el 1084 a Chartreuse, diòcesi de Grenoble.
El nucli primitiu fou un grup de cabanes bastides entorn d’una capella Malgrat la posterior construcció d’un monestir, el cenobi conservà l’estructura de celles individuals i independents, prototip de totes les cartoixes posteriors A partir de la fundació 1091 d’una nova cartoixa a la Torre, Calàbria, l’orde es difongué considerablement i arribà a tenir 282 comunitats Sant Bru no dictà cap regla El cinquè prior de Chartreuse, Guigo, compilà 1128 les Consuetudines , que reberen successives aprovacions i modificacions amb les Additiones 1259 de Basili, els Nova Statuta 1368 de Rainaldi i la…