Resultats de la cerca

Les principals congregacions en el temps medieval foren la del Santíssim Salvador del Laterà canonges lateranesos que el 1299 es convertiren en canonges seculars la de Sant Ruf d’Avinyó , que tingué un fort influx a Catalunya sant Oleguer en fou abat abans d’íesser bisbe de Barcelona la del Sant Sepulcre , fundada el 1114 i que el 1489 s’uní als hospitalers de Sant Joan la de Sant Víctor 1110, prop de París, bressol de l’escola teològica i mística victoriana la dels gilbertins d’Anglaterra 1189 la de Sant Maurici d’Agaune , a Suïssa 1124 la de Sant Bernat de Menton , als Alps…

Fou abat de la canònica augustiniana de Sant Ruf, a Avinyó S'oposà a la decisió del papa Urbà II 1089 de restaurar la seu metropolitana de Tarragona a favor de Berenguer, bisbe de Vic Fundà una canònica augustiniana a Sant Adrià de Besòs, subjecta a l’abat de Sant Ruf, i hi posà com a prior Oleguer, futur bisbe de Barcelona

Propretor de la Gàllia 67, es rebellà contra Neró 68 i reconegué Servi Sulpici Galba Perseguit per Virgili Ruf, se suïcidà

Canonge de Tortosa 1609 El 1629 dotà la festa local de Sant Ruf És autor d’un índex de la documentació històrica de Tortosa, basat en bona part en els acords capitulars, i d’un episcopologi de Tortosa

Era una antiga torre-granja, transformada ja el 1347 en santuari El 1592 hi fou traslladada la cartoixa d’Araceli, fins aleshores establerta a l’antic monestir de canonges regulars de Sant Ruf del mateix terme de la ciutat Una barca travessa el Segre en aquest indret

Abat de Sant Ruf d’Avinyó, fou elegit primer bisbe de Tortosa, conquerida de poc 1148, i fou consagrat el 1151 per l’arquebisbe de Tarragona Intentà de restaurar l’estat eclesiàstic de la diòcesi i la seva canònica, i escriví unes constitucions per al govern de la nova església

El 1104 es trobava ja en ruïnes i fou cedida de nou pel comte Bernat III de Besalú a la comunitat reformada de Besalú de canonges de Sant Ruf d’Avinyó, que la reedificaren vora la riera de Capellada, als peus del castell de Besalú Des d’aleshores no tingué comunitat pròpia

La població d’Alcanó és a l’extrem sud-est de la comarca del Segrià, assentada sobre un dels tossals que domina la vall de Secà Alguns autors han assenyalat l’origen del topònim Alcanó en els termes àrabs al-kaynum el fogar o al-kanisys església Sembla, però, que cal relacionar l’inici del lloc amb un dels caserius sarraïns una almúnia dedicats a tasques agrícoles i ramaderes que tan abundaven a l’entorn de Lleida Un document de l’Arxiu Capitular de Lleida, datat l’any 1208, deixa entreveure que, amb la conquesta, aquest caseriu revertí al capítol de la ciutat de Lleida Aquest mateix any el…

El poble d’Alcanó és a 214 m d’altitud, al centre del terme Sembla que inicialment aquest indret s’hauria de relacionar amb una almúnia sarraïna, dedicada a les tasques agrícoles i ramaderes Una de les primeres referències d’Alcanó data de l’any 1203, quan el bisbe Gombau de Camporrells adquirí un palau que els canonges de Sant Ruf tenien a l’extrem NE de la Suda per a palau episcopal, en canvi de cedir-los uns predis a les Pardinyes i uns drets sobre l’almúnia d’Alcanó Tant els canonges de Sant Ruf com el capítol de Lleida contribuïren a la repoblació del terme Una…

L’antiga església de Sant Martí, seu d’un priorat canonical, fou cedida el 977 pel comte Miró a Santa Maria de Besalú el 1104 era arruïnada i fou cedida de nou per Bernat III als canonges reformats de Sant Ruf de Besalú, que la reedificaren a Capellada, amb el nom de Sant Martí de Capellada, parròquia de la qual depèn el poble