Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Atlàntida
©
Mitologia
Segons la tradició grega, illa o continent, país dels atlants, que s’enfonsà, engolit per la mar, en una època remota.
Aquesta tradició ha arribat sobretot a través de Plató, que hi fa referència als diàlegs Timeu i Críties Ho donà com un fet històric i explicà que durant un viatge de Soló d’Atenes a Egipte, els sacerdots de Sais li narraren la història de l’Atlàntida Era un imperi sobirà de “tota l’illa de l’Atlàntida i d’altres illes i part del continent” la situà en un cas “al nord”, i en un altre “davant les columnes d’Hèrcules”, o sigui, de l’estret de Gibraltar Els atlants intentaren de sotmetre els grecs i els egipcis, però Atenes aconseguí la victòria Tot això passava, sempre segons la versió…
Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana
Medicina
Reunions professionals de metges dels Països Catalans celebrades entre el 1913 i el 1936.
El primer congrés Barcelona, juny del 1913, que aplegà més de cinc-cents participants, fou organitzat per l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, per iniciativa de Manuel Salvat i Espasa i d’Enric Ribas i Ribas El presidí Miquel Àngel Fargas i constà d’una ponència sobre la vàlua semiològica de la sang i d’uns temes recomanats tifoide complicacions sèptiques dels traumatismes Hom creà l’Associació General de Metges de Llengua Catalana, que s’ocupà des d’aleshores de convocar els congressos El segon Barcelona, juny del 1917 fou presidit per Joan Freixas i Freixas Hi foren…
Vandellòs i la reflexió demogràfica
Treballant la xarxa, J Salvany, 1916 BC Els importants canvis en la localització de la població catalana que ocorregueren en aquest període, la urbanització mitjançant la concentració de la població en unes poques ciutats i el despoblament intens del món rural, juntament amb la immigració provinent de fora dels Països Catalans, foren motiu d’atenció des de diversos camps literari, periodístic, polític, entre d’altres, i assenyalen l’inici d’un pensament demogràfic català La baixa natalitat i l’alta immigració, d’origen no català a partir del 1920, esperonaren la reflexió sobre la població…
Sant Cebrià dels Alls (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, amb el mur de migdia, en el qual hi ha oberta la porta d’entrada F Baltà Amb el nom de Sant Cebrià dels Alls hom coneix l’església del poble del mateix nom, anomenat també Camós de les Gavarres, situat a llevant del puig d’Arques, el punt més alt de la serra de les Gavarres Mapa 334M781 Situació 31TEG013376 Per arribar-hi cal agafar el camí de Calonge, que surt de la carretera de Calonge a la Bisbal És un camí de terra en molt mal estat, a causa del despoblament, apte només per a vehicles tot terreny als darrers trams Des del Mas Sais,…
Pierre Vilar
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Descendent d’una família de petits viticultors i fill de mestres, feu els estudis secundaris a Montpeller i ingressà en l’École Normale Supérieure de París, un centre educatiu universitari de prestigi, destinat a la formació del professorat d’ensenyament secundari Hi restà del 1924 al 1929, i tingué per companys d’estudi, entre d’altres, Jean Paul Sartre, Paul Nizan i Raymond Aron Pel que fa als estudis universitaris a la Sorbona, el 1925 trià d’especialitzar-se en geografia, sota la direcció d’Albert Demangeon Vilar no fou l’únic de la seva generació que trià aquesta opció, que l…
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al sector septentrional del massís de les Gavarres, que comprèn una bona part de la vall alta del Daró i de la vall del Rissec, afluent per l’esquerra del Daró.
Situació i presentació El municipi limita al N amb Corçà, a l’E amb la Bisbal d’Empordà, al SE amb Calonge, al S amb Santa Cristina d’Aro i a l’W amb els municipis de Llambilles, Quart i Madremanya, del Gironès L’antic municipi de Sant Sadurní de l’Heura adoptà, el 1937, el nom de Sadurní de l’Heura El terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura té una extensió de 99,83 km 2 , després que l’any 1973 els municipis de Monells 5,60 km 2 , Cruïlles 71,13 km 2 i Sant Sadurní de l’Heura 23,14 km 2 es fusionessin en un de sol El terme s’estén pels vessants septentrionals de les Gavarres…
literatura hebraica
Literatura
Judaisme
Literatura conreada en llengua hebraica, des de la Bíblia fins als autors actuals de l’estat d’Israel.
Els llibres de la Bíblia constitueixen el llegat més preat de la literatura hebraica antiga i l’eix entorn del qual gira gairebé tota la literatura jueva posterior i una gran part de la cristiana El cànon jueu de les Escriptures cànon conté només obres en hebreu, les quals, tot i tenir un contingut molt unitari de pensament religiós i nacional, mostren una gran varietat d’estils i formes literàries En llur aspecte purament literari, molts dels escrits bíblics no tenen parió en tota la literatura de l’antic Orient Mitjà, mentre que d’altres poden haver estat influïts per obres literàries dels…
Bíblia
Bíblia
Conjunt de llibres, molts dels quals són tinguts per inspirats, i consegüentment per normatius, per les religions jueva i cristiana. El nombre d’aquests llibres varia segons les diverses religions (cànon).
Parts i versions de la Bíblia El terme Bíblia és una forma plural del mot grec βιβλίον, diminutiu de βίβλοέ, que significa ‘full escrit’ A partir del segle XIII hom començà a interpretar-lo com un singular llatí, forma que ha estat assumida per les llengües modernes Els cristians divideixen la collecció bíblica en dues parts Antic Testament i Nou Testament La primera part conté escrits composts abans de la vinguda de Crist la segona conté escrits composts durant el primer segle després de Crist El mot Testament és convencional La versió grega dels Setanta tradueix berit per διαφhκη, que…
Louis-Héctor Berlioz
Música
Compositor, director i crític francès.
Vida El seu pare, metge reconegut i home liberal i d’àmplia cultura, influí de manera important en la seva formació De fet, bona part dels coneixements del jove Berlioz sobre geografia, literatura francesa i literatura llatina li van ser fornits pel seu mateix pare La formació musical que rebé fou ben atípica Aprengué flauta amb un mestre local i l’instrument que més dominà fou la guitarra En canvi, els seus coneixements de piano es reduïen a uns acords maldestres A tretze anys començà la lectura autodidàctica del Traité de l’harmonie de JPh Rameau Amb aquestes nocions tan esparses inicià la…
música de l’Àfrica musulmana
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica musulmana, terme que identifica la zona de tradició panislàmica situada al nord del continent africà, aproximadament per damunt del paral·lel 10 graus latitud nord i que comprèn el desert del Sàhara i els països del Magrib més Egipte.
A diferència de la música de l’Àfrica negra, la cultura musical de l’Àfrica musulmana ha de ser analitzada en els plans tradicional folklòric i culte, i també religiós i popular originada per l’aculturació urbana i la influència d’altres cultures musicals D’aquests factors es desprèn que la configuració musical de l’Àfrica musulmana actual és fruit de la simbiosi de les cultures berber, àrab s’inclouen les aportacions perses, andalusina, turca i sefardita A tot això cal afegir la influència occidental, sobretot des del segle XIX Marc històric i antropològic L’any 1000 aC, després d’un període…