Resultats de la cerca

Fill de Galceran de Sentmenat i d’Oms, baró de Dosrius Era canonge ardiaca major i vicari general de la diòcesi de Barcelona, i fou preconitzat bisbe de Vic 1639 Prengué possessió del bisbat el 1640 En iniciar-se la guerra dels Segadors prengué primer una actitud expectativa i tot seguit d’oberta oposició als francesos Per això fou desterrat de la diòcesi el 1646, li foren confiscades les rendes de la mitra i hom intentà de posar-hi un nou bisbe en lloc seu El 1654 el bisbat fou objecte de robatoris i vexacions per tropes franceses per això el seu vicari general, d’acord amb ell…

Vida i obra Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià i d’Oluges Altes Del 1785 al 1788 fou síndic procurador general de l’Ajuntament de Barcelona, d’on el 1790 fou nomenat regidor supernumerari i el 1792 regidor numerari tanmateix, el 1798 renuncià aquest darrer càrrec, que era vitalici El 1796 fou nomenat sotsdelegat del Jutjat d’Impremta i Llibreria, és a dir, encarregat de la censura, i el 1808 el consistori barceloní el designà diputat per a assistir a l’Assemblea bonapartista de Baiona, però no arribà a incorporar-s’hi Al contrari, collaborà amb la Junta del Principat, i…

Fill de Felip I, comte d’Erill Fou doctor en cànons i tresorer de l’església metropolitana de Tarragona 1611 Abat de Sant Miquel de Cuixà 1615 i de Sant Cugat del Vallès 1618 Dirigí, a la mort de Felip III de Castella 1621, la campanya contra la prolongació anticonstitucional del virregnat del duc d’Alcalá de los Gazules Canceller de l’audiència de Catalunya 1630-31, negocià, sense èxit, un donatiu de la ciutat de Barcelona al rei a canvi de la renúncia perpètua d’aquest a la percepció dels quints Fidel collaborador del virrei comte de Santa Coloma durant la crisi del 1639, practicà una…

Fill de Felip I, comte d’Erill Gentilhome de cambra del príncep Filibert de Savoia Governador del terç de la mar de Sicília 1607, serví també a Nàpols i a Flandes Assistí a l’expulsió dels moriscs i a una acció bèllica a Bizerta 1623, de la qual fou publicada una relació a Barcelona 1623 En morir la seva cunyada, Barbara del Maino, milanesa, vídua del comte Alfons II d’Erill, en circumstàncies poc clares 1630, fou acusat de complicitat i pres, però no fou demostrada la seva culpabilitat

A la postguerra representà una renovació, i ha tingut projecció internacional Partí de l’arquitectura popular, a la qual anà incorporant el llenguatge de l’arquitectura contemporània, amb honestedat del concepte i forma Són notables les seves cases unifamiliars Garriga-Nogués, a Sitges, el 1947 Ugalde, a Caldetes, el 1952 Tàpies, a Barcelona, el 1964 edifici Girasol, a Madrid, el 1966, etc i també els grans conjunts d’habitatges a la Barceloneta, de Barcelona, el 1954 al carrer Johann Sebastian Bach, de Barcelona, el 1962 al carrer Raset, de Barcelona, el 1967 i a les cotxeres de Sarrià,…

Segon marquès de Sentmenat Fill i hereu de Joan de Sentmenat i de Torrella Estudià llatí, grec i hebreu amb els jesuïtes i es decantà per la filologia i sigillografia Membre fundador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1729, el 1752 hi llegí un sonet, en català, en defensa de la llengua catalana, que no s’ha conservat  El ms 186 de la Biblioteca de Catalunya conserva algunes composicions seves unes quartetes burlesques i un debat poètic on intervingué, vers el 1721, en català i castellà, amb Ramon de Dalmases i de Vilana, Bernat Antoni de Boixadors, comte de…

Fill de Felip I d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill Batlle general de Catalunya 1608, lluità contra el bandolerisme a les comarques de Lleida 1613 Fou conseller reial de Felip III de Castella Lloctinent i capità general de Sardenya 1617 per dos triennis Fou comanador de Villamayor a l’orde de Sant Jaume, i batlle general de Catalunya

Fill gran de Martí Benet de Torrelles i de Fonollar Fou capità general de l’armada de mar 1467 i capità del Vallès i del Maresme pel príncep de Girona Joan d’Anjou, duc de Calàbria i de Lorena, que, en nom del seu pare, el rei Renat, li concedí el títol de baró de la Roca sobre el seu castell de la Roca del Vallès, amb possessions a la Garriga, Llerona, Corró Jussà i Corró Sobirà, Marata i Palou, però hagué de vendre la jurisdicció del castell i la baronia de Montbui als consellers de Barcelona 1490 El 1474 fou convocat a la guerra del Rosselló contra els francesos

Fill i successor d’Enric de Sentmenat i de Lanuza, baró de Dosrius Es doctorà en filosofia a Barcelona 1665 i a divuit anys inicià la carrera militar serví amb el grau de capità el lloctinent de Catalunya, duc d’Osuna 1667-69 i participà durant la guerra d’Holanda en les campanyes de les tropes espanyoles al Rosselló setges i presa de Bellaguarda i dels Banys el 1674, presa de Morellàs el 1675 El 1675, nomenat mestre de camp d’infanteria a Barcelona, passà a l’Empordà i la Cerdanya i assistí a la presa de Maurellàs a les ordres del duc de San Germano El 1676 fou nomenat…

Quart marquès de Castelldosrius, baró de Santa Pau i comanador de Bastimentos de Montiel a l’orde de Sant Jaume 1786 Fill i successor de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms Assolí el grau de tinent general el 1791 i fou governador i capità general de Mallorca 1793-96 El 1759 havia contret primer matrimoni amb Mercedes de Avellaneda y Arias del Castillo, marquesa de Valdecañas i de Torremayor