Resultats de la cerca
Es mostren 346 resultats
Sant Miquel de l’Erm (Sant Bartomeu del Grau)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Gurb, fou sempre una capella rural dependent de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau Les primeres notícies comencen l’any 1179, quan el 7 d’agost el bisbe de Vic, Pere de Redorta, consagrà la capella de Sant Miquel de l’Erm, i aquest dia 24 masos del terme es varen comprometre a sostenir l’església La capella, se segueix documentant fins al 1404 S’ha conservat per tradició la possible existència d’una comunitat de deodonats, però aquesta possible comunitat no té confirmació documental Després del principi del segle XV hom no coneix cap…
Sarcòfag estrigilat amb tabula ansata (Tarragona)
Sarcòfag de pedra calcària amb tabula ansata central anepigràfica, datat a la primera meitat del segle V Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona l’any 1927, actualment es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 54 És de pedra calcària i fa 2,11 × 0,59 × 0,59 m Es podria datar a la primera meitat del segle V És un sarcòfag sencer amb tabula ansata central de peu motllurat, similar a la que presenta el sarcòfag de Leucadius, però anepígrafa, i amb les quatre màndorles…
Palau comtal (Sant Pere de Vilamajor)
Art romànic
El castell o palau comtal de Vilamajor és amplament documentat a partir del 1079, que fou objecte d’un pacte entre els comtes germans, Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes, i Berenguer Ramon II, el Fratricida Consta també documentalment que la reina Peronella i el comte Ramon Berenguer IV hi sojornaven sovint cap els anys 1156 i 1157 Fins i tot, segons la tradició, és probable que hi nasqués el 1154 l’infant Ramon, fill de Ramon Berenguer IV i Peronella, que més tard va canviar de nom i fou conegut com Alfons I de Catalunya Els sobirans varen hipotecar sovint les rendes del castell…
Sant Sadurní de Collsabadell (Llinars del Vallès)
Art romànic
Situació Vista de conjunt d’aquesta primitiva església parroquial, ara residència d’una petita comunitat monàstica Arxiu Gavín L’església de Collsabadell, bastida a una altitud de 240 m sobre un turó, és situada a la riba esquerra del riu Mogent, al nord-est del municipi de Llinars Mapa L37-15393 Situació 31TDG525106 S’hi arriba per la carretera C-251 de Llinars a Sant Celoni, on al punt quilomètric 12,1, poc després de Llinars, cal trencar cap a l’est per un camí sense asfaltar que mena directament a l’església Actualment hi viu una comunitat de religioses a qui es pot demanar la visita al…
Origen i evolució dels grans grups de mamífers
Reconstrucció d’un pelicosaure Dimetrodon que permet observar la vela dorsal, relacionada, segons totes les interpretacions fetes fins ara, amb fenòmens de regulació tèrmica Ferran Rodríguez, a partir de fonts diverses S’accepta que hi ha tres grans expansions en la història dels rèptils en la primera, es van diferenciar els pelicosauris, alguns dels quals presentaven, segurament, control tèrmic, com indica la gran alçada de les apòfisis neurals, que devien sostenir una gran vela, que intervenia en la termoregulació En la segona, es van diferenciar els teràpsids, que originaren els mamífers…
Sant Boi de Lluçanès
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, del qual s’independitzà molt aviat, de sempre fou una parròquia independent Segurament fou fundada pels comtes de Barcelona L’any 962 la comtessa Riquilda en el seu testament la llegà a la seu de Vic, però els comtes de Barcelona la varen retenir fins a l’any 993, en què passà definitivament al domini dels bisbes de Vic, per una permuta que els feu el noble Sendred de Gurb Aquest poc abans l’havia comprada als comtes de Barcelona Els bisbes esdevingueren senyors alodials del terme de Sant Boi i hagueren de sostenir diversos plets…
Sindicat d’Arquitectes de Catalunya
Arquitectura
Organització creada a Barcelona per un grup de milicians de la CNT i la UGT juntament amb arquitectes —alguns, membres del GATCPAC—.
Es varen emparar 8 d’agost de 1936 dels locals de les velles organitzacions corporatives, l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i el Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears Afiliat simultàniament a la CNT i a la UGT, fou legalitzat per radicalment l’organització i el significat del treball professional dels arquitectes, que passaren a ésser considerats com uns treballadors més del ram de la construcció, però amb la categoria de tècnics Era l’únic organisme capacitat per a rebre els encàrrecs professionals, que després repartia entre els seus afiliats d’acord amb un…
Santa Maria del Sòl del Pont (Roda de Ter)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Roda, fou sempre una capella de camí, situada als peus del pont del Ter que travessava la strata francisca o camí de França Els seus inicis podrien estar en l’erecció d’un pedronet amb una imatge de santa Maria, al final del segle XI, quan hom acabà la construcció del pont Abans de l’any 1177 el pedró s’havia convertit en una petita capella prop de la qual es varen anar construint algunes cases A causa de la destrucció que sofrí l’any 1314 l’església parroquial de Sant Pere situada a la ciutat de Roda, a l’antic poble de l’Esquerda, el…
La institucionalització de l’activitat científica
El conreu de les activitats científiques i tecnològiques necessita tenir un marc favorable per al seu desenvolupament, un marc que permeti professionalitzar les distintes ocupacions i afavorir la comunicació entre els estudiosos de les distintes branques cientificotècniques, les quals varen manifestar-se de manera palmària a partir de la instauració de les monarquies centralitzadores Hi hagué tres grans innovacions que crearen les bases per a la pràctica d’aquestes activitats En primer lloc, la multiplicació o la creació d’institucions estables, que permetien no sols l’accés a un lloc de…
Bagergue
Bagergue
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Salardú (Vall d’Aran) des del 1968.
És situat a 1419 m d’altitud, al sector més meridional de la vall de l’Unhòla Formà part del terçó de Pujòlo L’església parroquial de Sant Feliu, amb campanar quadrat, és romànica, però refeta el 1524 Té una nau que havia estat coberta amb volta de canó, amb dues capelles per banda Es conserven els arcs formers, però part de la volta ha estat substituïda per un empostissat No es conserva l’absis i només als paraments laterals de la nau hi ha com a decoració un antic rengle de permòdols, amb arcuacions que sostenen una cornisa escacada La porta de ponent és formada per tres arquivoltes en…