Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
acantofira
Acanthephyra pelagica
World Register of Marine Species (cc-by-nc-sa-4.0)
Carcinologia
Gènere de crustacis abissals de l’ordre dels decàpodes, presents a la Mediterrània occidental.
Els abismes sense llum
Les condicions biòtiques abissals En contra de la imatge que la majoria de la gent té de la mar, el 95% del volum dels oceans és un ambient fosc, fred, d’aigües tranquilles, a voltes travessades per corrents impetuosos i —llevat d’alguns “oasis” de vida— d’una pobresa extrema pel que fa al poblament animal el vegetal, evidentment, és absent per la manca de llum La presència de la vida en fondària La manca de llum, la pressió extremament elevada que s’assoleix ja a profunditats mitjanes la pressió hidrostàtica augmenta una atmosfera per cada 10 m de profunditat i la previsible manca d’aliment…
fossa marina
Mapa de les fosses marines
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Depressió submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges abruptes.
Les fosses marines són normalment a la vora dels grans relleus continentals o de grans arcs d’illes, sovint volcàniques De fet, representen les cavitats més profundes del fons marí A l’oceà Pacífic la fossa de les Marianes ateny els 11000 m de profunditat i les fosses de Kurils-Kamtxatka, de les Filipines i de Kermadec-Tonga superen els 9000 m i àdhuc els 10000 Les fosses dels altres oceans no tenen tanta profunditat la de Puerto Rico, a l’Atlàntic, supera els 8000 m, i la de Java, a l’Índic, els 7000 Fossa marina, a la vora d’un gran relleu continental, en una zona de subducció © Fototecacat…
Joan Francesc Baixas i Àrias
Teatre
Pintura
Pintor i director teatral.
El 1964 fundà la companyia El vaixell blanc i el 1967 el Teatre de la Claca per al qual escriví, dirigí i interpretà quinze espectacles realitzats en collaboració amb pintors Mori el Merma , amb Joan Miró, Peixos abissals , amb A Saura, Laberint , amb Roberto-S Matta, i altres amb Viladecans, Mariscal, etc La companyia viatjà per tot el món Centre Pompidou, Sydney Opera House, etc amb la proposta de “teatre visual” com a confluència entre les arts plàstiques i escèniques Clausurat el Teatre de la Claca 1988, s’ha dedicat a la investigació pictòrica i teatral Ha collaborat també…
anomurs
El bernat ermità forma part de la secció de crustacis constituïda pels anomurs
© Corel Professional Photos
Carcinologia
Secció de crustacis decàpodes, situada entre els macrurs i els braquiürs.
Agrupa espècies que tenen l’abdomen voluminós, asimètric, nu i no segmentat, com els xufancs i bernats ermitans, o bé que el tenen reduït, simètric i amb els segments recoberts per pleurons calcificats, replegat sota ell mateix i no pas contra el cefalotòrax, com els sastres o els crancs de porcellana Els primers solen introduir l’abdomen, per tal de protegir-lo, dins les conquilles de molluscs gastròpodes, generalment, esponges i altres objectes, que traginen contínuament, i que canvien a mesura que se'ls queden petits Damunt aquests objectes protectors es fixen alguns antozous, esponges,…
estomiformes
Ictiologia
Ordre de peixos abissals poc evolucionats que comprèn espècies molt diverses, la majoria predadores i amb òrgans luminescents.
cefalòpodes
Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…
dimorfisme
Biologia
Tipus de polimorfisme en què es donen dues formes distintes per llur morfologia externa dins una determinada espècie vegetal o animal.
Hom parla de dimorfisme sexual quan aquestes dues formes es corresponen amb tots dos sexes Es dóna tant en plantes com en animals, però en aquests darrers els exemples són més característics En moltes espècies animals dioiques el mascle i la femella tenen un aspecte diferent, i això és degut als caràcters sexuals secundaris, els quals es manifesten després de la maduresa sexual, afavorint el comportament sexual Sovint el dimorfisme sexual només es presenta a l’època de zel, i té per objecte de facilitar el reconeixement entre ambdós sexes i la selecció sexual Pot presentar-se en un grau…
amfípodes
Carcinologia
Ordre de crustacis peracàrides constituït per animals que no fan, en general, més de 2 cm, amb el cos allargat i deprimit lateralment, els segments no fusionats i recoberts d’un tegument prim.
Manquen de closca Tenen una gran mobilitat, que varia des de la tracció, la reptació i la marxa sobre el substrat fins a la natació lliure, uniforme o a salts, essent aquest darrer tipus molt característic del grup Les femelles posseeixen una cambra incubadora localitzada entre la cara ventral del tòrax i un conjunt de formacions laminars dels pereopodis, anomenades oostegites Els ous fecundats romanen en aquesta cambra durant llur desenvolupament, que pot durar fins a tres setmanes Els amfípodes són cosmopolites i típicament marins, però han assolit les aigües continentals i fins les…
selacis
Ictiologia
Subclasse de peixos de la classe dels condrictis, de longitud variable (des de pocs centímetres fins a més de 15 m), amb el cos de fusiforme a discoidal amb grans variacions: musell punxegut, en serra (peix serra), en martell (peix martell), etc., cua allargada (rajades), etc., recobert de denticles dèrmics o escates cutànies que en la boca es diferencien en fileres de dents.
Com tots els condrictis, posseeixen endoesquelet cartilaginós que de vegades assumeix una gran duresa en impregnar-se de sals calcàries conserven el notocordi Tenen el neurocrani d’una sola peça, no soldat al palatoquadrat i la connexió d’ambdós pot ésser directa o bé mitjançant la interposició d’un arc hiomandibular Immediatament darrere el neurocrani tenen els arcs branquials les brànquies són internes, hi manquen els opercles i presenten de 5 a 7 feses branquials externes a cada costat i un parell d’espiracles de caràcter respiratori que posen en comunicació l’aigua de l’exterior amb les…