Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
amoxicil·lina

Amoxicil·lina
©
Farmàcia
Química
Penicil·lina semisintètica.
És un derivat hidroxilat de l’ampicillina i hom l’obté per acilació de l’àcid aminopenicillànic 6-APA amb D -tirosina Es presenta en forma de cristalls blancs poc solubles en aigua 0,4 g/100 ml No es descompon per l’acidesa gàstrica i és absorbida amb molta rapidesa per via oral hom n'aconsegueix els màxims nivells plasmàtics al cap de dues hores d’ésser administrada És un antibiòtic d’ampli espectre
fregir
Alimentació
Tractar un aliment amb oli o greix (animal o vegetal) a alta temperatura (185- 200°C).
En el decurs d’aquesta operació es produeix una deshidratació del producte, una absorció de l’oli o el greix i d’altres reaccions químiques provocades per l’alta temperatura enfosquiment no enzimàtic Atès que l’oli o el greix es degrada per acció de la temperatura augment de l’acidesa, oxidacions, polimeritzacions, etc, en els processos industrials de fregir cal excercir un control ferm per evitar cap pèrdua possible de les qualitats organolèptiques del producte
agar-agar
Biologia
Química
Substància mucilaginosa extreta de membranes d’algues roges com Gracillaria lichenoides, Gelidium
, etc.
És un poligalactòsid lineal amb aproximadament un grup galactopiranosa de cada deu formant un monoster sulfúric l’altra acidesa de cada molècula de sulfúric es troba en forma de sal de calci, magnesi, potassi o sodi Es presenta en forma de tires seques que, dissoltes en aigua calenta, donen un gel que es qualla en fred Molt emprat en microbiologia per a preparar medis de cultiu sòlids La indústria en consumeix per a alimentació flams, paper, aprests, farmàcia laxants, etc Sovint és anomenat simplement agar
pK
Química
En els àcids i les bases, operador definit per l’expressió pK = -logK, essent K la constant d’equilibri de la reacció d’un àcid (pKa) o una base (pKb) amb un solvent amfipròtic.
El pK és una mesura de la força dels àcids i de les bases i és relacionat amb la variació d’energia lliure ∆G de la reacció amb el solvent, d’acord amb l’equació En medi aquós, hom pot relacionar el pK b d’una base amb el pK a del seu àcid conjugat mitjançant el valor del producte iònic de l’aigua K w , segons pK a + pK b = pK w , a qualsevol temperatura En aquestes condicions, un valor petit de pK a indica un àcid fort o una base feble acidesa
llet de soia

Llet de soia
Alimentació
Emulsió obtinguda de la soia remullada i estovada.
Preparada a base de faves de soia i aigua, es pot comercialitzar també afegint-hi altres ingredients, com per exemple calci, sucre i saboritzants a més d’additius espessidors, reguladors d’acidesa, etc És un aliment amb un elevat contingut en proteïnes de bona qualitat, sense lactosa ni colesterol i, si s’enriqueix amb calci, també és una font d’aquest mineral Conté menys greix que la llet sencera i el tipus de greixos són predominantment insaturats Algunes marques comercials hi afegeixen calci i vitamines A, D i B12 per tal de fer-la més semblant a la llet de vaca
nata
Alimentació
Producte d’un color blanc groguenc, ric en greix, que hom separa de la llet per repòs (nata àcida) o per centrifugació en desnatadores (nata dolça).
Hom la higienitza, i pot ésser esterilitzada o homogeneïtzada Conté un 20-30% de greix, un 60-70% d’aigua, proteïnes, lactosa i minerals Hi poden ésser incorporats microorganismes de fermentació acidòfila i productors d’aromes Hom la consumeix directament, o bé barrejada en pastissos, gelats i formatges molt grassos També és emprada en l’elaboració de la mantega Hom la falsifica amb albúmina batuda, sacarat càlcic i espessidors En l’anàlisi és fonamental l’assaig sensorial, la quantitat i la qualitat de greix, l’acidesa i els additius La nata batuda és esponjosa i porta sucre La…
adob al silici
Tecnologia
Adob amb dispersions de sílice, generalment amb metasilicat sòdic, en medi àcid.
Segons les condicions del bany quantitat de sílice que conté, acidesa, envelliment de la sílice del fons que pot passar a l’estat de gel, etc i la seva durada, hom pot obtenir diversos resultats, des de cuirs amb les característiques conferides per un adob complet fins a un producte amb el tacte de pell no adobada El cuir obtingut per aquest procediment és blanc i rentable, però té poca resistència a la tracció i a l’esquinçament i sovint presenta fragilitat de flor Ultra aquests darrers inconvenients, l’adob al silici és de resultats irregulars, la qual cosa fa que, malgrat…
abocat | abocada
Enologia
Dit del vi que deixa a la boca un començament de gust dolç; constitueix una classe intermèdia entre el vi sec i el pròpiament dolç.
Té densitats gairebé normals, de manera que és el sabor, i no les mesures densimètriques, el que posa de manifest la presència de sucres Això és cert especialment en el cas dels vins abocats naturals, és a dir, dels obtinguts sense addició de most i d’antiferments, ja que aleshores el sucre residual no fermentat és sobretot levulosa, la qual, pel seu poder edulcorant molt superior al de la glucosa, afecta el sabor amb modificacions mínimes de la densitat La concentració de sucres en els vins abocats oscilla entre 5 i 20 grams per litre A quantitats de sucre iguals la dolçor és tant menys…
àcid bòric
Química
Àcid que es presenta en forma de cristalls transparents o pólvores blanques de tacte untuós que es fonen prop dels 160°C.
Per escalfament es deshidrata successivament i dóna, a 105°C, àcid metabòric HBO₂, i a 140-160°C àcid pirobòric H₂B₄O₇, que després passa a triòxid B₂O₃ Soluble en alcohol, glicerina i aigua, en solució actua com a àcid fluix, i dóna l’ió BOH₄ - És emprat en la fabricació de vidres resistents a la calor, d’esmalts per a porcellana, en composicions anticombustibles, en pintures, com a enduridor de l’acer i en la indústria dels cosmètics en medicina és emprat com a antisèptic suau i astringent L’àcid bòric forma part d’una diversitat de banys fotogràfics per tal d’augmentar-ne el grau d’…
Mecanismes de defensa orgànica
Patologia humana
L’organisme humà disposa de diversos recursos per a defensar-se dels microorganismes nocius que constantment arriben per múltiples vies fins a la seva superfície o que fins i tot penetren al seu interior amb l’aire, els aliments o les ferides que pugui tenir Aquests mecanismes es detallen en el capítol 14, que correspon al sistema immunològic, de manera que en aquest apartat només hi farem una breu referència En primer lloc, cal tenir en compte que l’organisme disposa d’una immunitat inespecífica, que intenta d’impedir l’ingrés dels gèrmens, o bé intenta d’inactivar-los o destruir-los abans…