Resultats de la cerca

Els monitors poden ésser monocroms o de color Correntment es basen en un tub de raigs catòdics TRC, amb deflexió electromagnètica i control de la lluminositat del feix electrònic En els de color, el tub té tres canons electrònics en línia i hi ha un control de la intensitat lluminosa de cada canó per separat Aquests tres canons corresponen als tres colors primaris vermell R, verd G i blau B Si el monitor permet les tres entrades individuals exteriorment es tracta d’un monitor del tipus RGB, més utilitzat en informàtica que en TV Els monitors per a ordinadors són anàlegs als de TV, amb algunes…

Es formà com a director escènic a l’Institut del Teatre i a les sales alternatives de Barcelona L’any 1993 fundà la companyia La d’Hac, amb la qual presentà les seves creacions com a autor i com a adaptador per a l’escena de textos no teatrals, inscrit en la línia més renovadora del teatre contemporani S'ha caracteritzat per unes escenificacions minucioses i exigents, basades en un treball que defuig el gest previsible, que transcendeix les actituds estàndard que s’utilitzen en la vida real i que s’empara d’un humor que mai no empra els ressorts còmics tradicionals Ha treballat…

Vida Rebé les primeres nocions musicals del seu pare Alfons Dotras, professor de viola, i les amplià amb Lluís Millet, Enric Morera i Joan Baptista Pellicer La seva intervenció en el cinema s’inicià el 1927, a les acaballes del període mut, com a adaptador i director musical del cine Lido fins el 1932 Fou director musical de la CINAES i director de l’orquestra del teatre Tívoli Abans i durant la guerra civil escriví els seus primers quatre films, d’ El paraíso recobrado 1935, Xavier Güell a Manolenka 1939, Pedro Puche La seva activitat com a compositor emmudí fins el 1948, quan escriví la…

Vida De jove viatjà per Europa i s’installà a París, on treballà per a la Gaumont 1909 i després per a l’Éclair, confeccionant i traduint títols i rètols El 1911 collaborà en guions del realitzador Léonce Perret, per a qui escriví el de Le Gosse de Paris 1912 A Barcelona muntà una seu de l’Éclair, el laboratori Manufactura del Film 1914 i captà vistes aèries de Catalunya També dirigí el seu primer film, Tauromanías La vocación de Rafael Arcos o Los oficios de Rafael Arcos o Grandeza y decadencia de Rafael Arcos , 1914, curt semidocumental per a l’Éclair rodat als estudis de Ricard de Baños i…

Cursà estudis de belles arts a la Universitat de Barcelona, i d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona Treballà com a humorista gràfic en publicacions com El Jueves  1981-99, TBO 1979-82 o Diari de Barcelona  1981-82 El 1979 fundà la companyia El Tricicle , juntament amb Joan Gràcia i Carles Sans, amb els quals ha creat, dirigit i interpretat tots els espectacles d’aleshores ençà, tant en teatre com en cinema i televisió Exercí també de guionista en sèries televisives com Oh, Europa , de Dagoll Dagom, i de TVC  Quico el progre 1995, Historias de la puta mili 1995, Oh Espanya 1996…

Vida Exercí el periodisme a la secció d’espectacles de "La Noche" i "El Día Gráfico" amb el pseudònim d’El Caramelero Exiliat a Cuba, hi posà en marxa una Guía de la Habana El 1939 arribà a Buenos Aires, on fou un membre destacat de la revista "Catalunya" i del Casal de Catalunya Gràcies a l’escriptor Josep Amich i Bert, Amichatis , feu el guió de Surcos de sangre 1950, pellícula dirigida per Hugo del Carril a Xile a partir de la novella La dama gris de Herman Sudermann Collaborà amb H Carril com a adaptador i guionista en Las aguas bajan turbias 1952, una pellícula basada en la…

Resulta, a més, compatible amb tots ells Suposa un canvi respecte a aquests en la comunicació amb el monitor , que passa a ésser analògica i es fa amb un nou tipus de connector Els estàndards posteriors, com SVGA, 8514A i XGA, són compatibles amb VGA, de manera que tots els ordinadors actuals suporten VGA SVGA permet una resolució de 800x600 pícsels i 256 colors simultanis d’una paleta de 16 milions de colors 8514A de 1024x768 i 256 colors simultanis XGA de 1024x768 i 65 000 colors simultanis

Evolució Es constituí al desembre del 1913 i es legalitzà el 1914 Els seus promotors i financers foren l’advocat Raimon Duran i Ventosa president i el seu germà Lluís, Llorenç Mata i Julià administrador i productor delegat, Adrià Gual i Queralt director artístic, els germans Evaristo i Laureano de Larratea y Catalán, Pius Cabanes i Font i l’escriptor Rafael Folch i Capdevila La seva línia de producció es basava en el teatre filmat i els quadres plàstics a la manera del film d’art El 1914 dugué a terme vuit produccions dirigides per A Gual també adaptador literari, guionista i…

Vida i obra Orfe de pare de molt jove, treballà en despatxos de juristes El 1800 estrenà el sainet El barber que ha tret en la rifa dels porcs  que, sota títols diversos, romangué de repertori durant molts anys El 1802 publicà  Poesías en obsequio de nuestros monarcas y real familia  i, el 1804, estrenà la peça castellana Al freír será el reír y al trocar será el llorar, o el tío burlado Simultàniament, fou nomenat traductor i adaptador de les obres teatrals —algunes de les quals foren publicades— que eren representades en el Teatre de la Santa Creu, de Barcelona, que dirigí…