Resultats de la cerca

Introducció del guano com a adob

Les seves propietats són molt pròximes de les de l’escorça de roure, i ambdues menes d’escorça es confonen en la pràctica sota el mateix nom La seva anàlisi tànnica dóna en mitjana els valors següents tanins 10,0 4-17% no tanins solubles 5,5 4-9% insolubles 71,5 aigua 13,0 El taní de l’escorça d’alzina pertany al grup dels tanins hidrolitzables la seva constitució química és molt complexa i no ben coneguda Un dels seus elements fonamentals és l’àcid ellàgic L’escorça d’alzina dóna a les pells un color marró groguenc molt estimat i és utilitzada encara en la fabricació de sola d’adob…

Aquest sistema permet adequar les aportacions de nutrients a les necessitats de les plantes a cada moment del seu desenvolupament La tècnica de la fertirrigació s’ha estès parallelament a la dels regs localitzats El gran avantatge que representa, a més d’un considerable estalvi de mà d’obra, és la possibilitat d’anar subministrant l’adob fraccionadament i de manera molt més directa a les arrels de la planta Amb aquesta tècnica s’aprofiten més els adobs emprats i es redueix dràsticament la possibilitat que la presència de l’adob en el sòl al llarg d’un període considerable afavoreixi la…

El cuir o pell pot ésser tenyit amb diferents matèries colorants, però hom sol emprar actualment colorants sintètics —els anomenats també d’anilina — de caràcter iònic, l’afinitat dels quals amb el cuir depèn en gran manera del tipus d’adob i dels eventuals tractaments a què ha estat sotmès després de l’adob i abans del tenyit Els procediments de tintura més emprats són en bombo, en pastera, a pistola i a la taula o al raspall La tintura en bombo és la més corrent per a cuirs i pells de tota mena amb adob mineral o vegetal Les pells i el bany de colorant…

És emprat com a adob en agricultura

El mètode tradicional Adoberia de Joan Vives, a Igualada, en una fotografia de començament de segle Interior de l’adoberia de Vicenç Montal i Comelles, a Barcelona, en una fotografia de començament de segle El procés d’adobar una pell és conegut des de l’antiguitat Es tracta del conjunt d’operacions a les quals cal sotmetre la pell per tal de transformar-la en una matèria que, a més de no ésser putrescible, posseeixi el tacte, la resistència i les propietats que necessiten els objectes als quals va destinada calçat, vestits, marroquineria, corretges, etc El procediment es mantingué amb pocs…

Un dels criteris que hom fa servir per a reconèixer l’efecte d’adobar una pell és l’augment de la temperatura de contracció d’aquesta quan és sotmesa a l’acció de l’aigua calenta Abans d’ésser adobades, les pells passen per una sèrie de processos anomenats de ribera, en els quals són netejades i són eliminades les substàncies que no serveixen per a ésser adobades per exemple el pèl o la llana Els adobs més utilitzats són els minerals, els vegetals, els sintètics, els adobs a l’oli i els adobs amb aldehids L’adob pot ésser donat en dues o més etapes preadob, adob,…

Algunes espècies són aprofitades com a adob i per a l’extracció d’alginats

Riques en vitamines, són comestibles, però hom les empra més aviat com a adob

La influència de l’anglès i de l’alemany ha fet que de vegades tècnicament hom empri aquest mot per anomenar qualsevol mena de pells adobades en aquest cas és reservat el mot pell per a designar el material no adobat En el llenguatge normal, però, hom coneix com a cuirs les pells amb un adob, que les fa dures, poc flexibles i sovint gruixudes, a més de les pells de bestiar gros, no adobades Així, doncs, són cuirs les pells de bou, de vaca, de cavall, d’elefant, etc, un cop escorxat l’animal, i així hom parla, per exemple, de cuirs en brut i cuirs secs ja abans que les pells d’…