Resultats de la cerca
Es mostren 506 resultats
la Bastida de les Alcusses
Poblat ibèric en terme de Moixent (Costera), un dels més ben coneguts del País Valencià.
Excavat en bona part 1927-28 sota la direcció de Lluís Pericot i d’Isidre Ballester i Tormo, pot ésser pres com a prototip de la primera fase ibèrica ss V i IV aC fou destruït i abandonat a la segona meitat del s IV aC Entre les troballes més importants, conservades al Museu de Prehistòria de València, cal destacar el plom de la Bastida , placa amb inscripció en alfabet ibèric meridional o subibèric, dit també turdetà, cas molt rar en territori valencià Des del 1990 s’hi realitzaren treballs importants de consolidació i restauració També s’hi dugueren a terme alguns sondatges que permeteren…
Partido Comunista de España (reconstituido)
Partit polític
Partit fundat al juny de 1975 per transformació de l’Organización Marxista-Leninista de España.
Es definia estalinista i maoista, prosoviètic i proalbanès i propugnà la formació d’un “Govern Provisional Democràtic Revolucionari, òrgan de les àmplies masses del poble alçat en armes” Impulsà una Organización Democràtica de Estudiantes Antifascistas ODEA, un Grupo de Intelectuales y Artistas “Pueblo y Cultura”, un Socorro Rojo, una Unión de Juventudes Antifascistas UJA i altres organitzacions satèllit, però la seva activitat més notòria durant dues dècades ha estat la lluita armada dels Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre GRAPO, la seva organització militar, i el suport…
el Castell

Restes del castell del Brull (Osona)
© C.I.C - Moià
Castell
Antic castell arruïnat en un petit turó sobre el nucli del Brull (Osona).
En resta una torre d’angle i un llenç alt de mur, que emergeixen de l’alzinar que l’envolta S'endevina, però, la planta pentagonal, amb torres d’angle, com la que resta El castell fou alçat pels vescomtes d’Osona dins el feu vescomtal que els seria atribuït arran de la restauració del comtat d’Osona segle IX i que comprenia també la demarcació de Tagamanent La seva existència consta des del 994, any en què fou infeudat pel comte Borrell a Ramon, vescomte d’Osona-Cardona Tenia cura del castell un llinatge militar, els membres del qual, cognomenats Brull, més tard foren senyors del terme de…
Luci Domici Aurelià
Història
Militar
Emperador militar romà (270-275 dC).
Proclamat a Sírmium per l’exèrcit a la mort de Claudi La seva obra militar fou doble, en primer lloc a Europa contra els vàndals i els alamans jutungs, que el venceren a Plasència Itàlia el 270 dC, la qual cosa l’obligà a fer construir l’anomenada muralla d’Aurelià , per a la defensa de Roma La victòria final romana fou gràcies a l’exèrcit d’Illíria Un cop pacificada aquesta part de l’Imperi hagué de lliurar batalla al regne de Palmira, on la reina Zenòbia s’havia alçat i havia proclamat emperador el seu fill El 272-273 prengué Palmira, féu presonera Zenòbia, i finalment destruí…
Ctesifont
Història
Capital de l’imperi dels parts, a la vora esquerra del Tigris, prop de l’actual Bagdad, al sud d’aquesta ciutat.
En fou l’origen un campament militar part, alçat contra Selèucia del Tigris Trajà i Antoní Pius la prengueren, i Septimi Sever la incendià el 197 Conquerida per Ardašir 224, s’hi inicià la dinastia sassànida Durant les lluites entre Cosroes i Bizanci la ciutat fou assetjada, però al capdavall foren els àrabs els qui la prengueren i posaren fi a l’imperi sassànida El palau reial, la meitat del qual fou destruïda durant la Primera Guerra Mundial, és un dels monuments arquitectònics sassànides més importants de pla rectangular, es caracteritza per l’enorme iwan o sala de les…
rasant
Construcció i obres públiques
Projecció en alçat del perfil longitudinal d’una carretera, d’un carrer, etc, que sol coincidir amb el seu eix longitudinal.
Simó de Vallgornera i de Vilallonga
Història
Cavaller, senyor de Vallgornera, fill i successor de Jaume de Vallgornera.
Fou company d’armes de Ramon Muntaner a Sicília, on lluitava al servei de Frederic II contra els angevins de Nàpols Entrà a Sciacca durant el setge imposat per aquests 1301-02 Combaté a l’illa de Gerba, i Muntaner, en partir-ne, el deixà com a capità o guarda del castell Defensà Trapani del setge napolità, i intervingué en la treva que hi fou feta 1313-14 Fou curador de Manfred, fill del rei Frederic II 1317 Amb els seus soldats, catalans i almogàvers, vigilà el nou desembarcament angeví prop de Palerm, entrà a la capital i resistí el setge 1325 en ésser alçat aquest, emprengué…
coll de la Creu Coberta
Collada
Coll del pla de Barcelona, desfigurat per la urbanització de la ciutat, al punt més baix de la línia que entre la serra de Collserola i Montjuïc separa els vessants de les planes deltaiques del Besòs i del Llobregat.
Prop seu s’hi bifurcaven els camins des de Barcelona portal de Sant Antoni vers Molins de Rei pel coll Blanc que al seu pas per Hostafrancs ha conservat el nom de carrer de la Creucoberta i vers Sant Boi de Llobregat per Santa Eulàlia de Provençana El 1344 la ciutat hi construí una creu de terme, la creu de Sant Antoni, que consta ja com a coberta al s XV fou refeta el 1573 amb un baldaquí renaixentista Al s XV i fins el 1715 hom hi installà les forques principals de la ciutat la parròquia del Pi anava processionalment a cercar els cossos dels ajusticiats per tal d’enterrar-los, i entre els…
els Orriols
Antic poble
Antic poble de l’Horta, situat immediatament al N de València, a l’indret de l’antiga alqueria de Rascanya.
El creixement de la ciutat i, especialment, les construccions de l’antic raval de Sagunt i de l’antiga carretera de Barcelona acostaren els límits de la ciutat al poble, que fou incorporat al municipi de València el 1882 Alçat en gran part els anys seixanta entre l’antiga carretera de Barcelona, a l’W, i el camí de Trànsits, al S Actualment constitueix un gran barri proletari amb forta presència d’immigrants De l’antic poble només resten alguns curts carrers i unes poques alqueries a l’horta immediata, mentre que la resta ha desaparegut amb la urbanització Prop del barri hi ha el…
Santa Fe del Montseny (Fogars de Montclús)
Art romànic
La capella actual de Santa Fe del Montseny fou totalment renovada i engrandida entre els segles XVII i XVIII Avui no s’hi veu cap resta romànica ni medieval Presideix la bonica i frondosa vall de Santa Fe, a 1 100 m d’altitud, sota les Agudes i el Turó de l’Home, i és adossada a un modern hotel, alçat entre el 1912 i el 1914 per Pere Domènech i Roura La capella existia el 1231 i el 1271 consta que hi vivien a prop un grup d’eremites i donats que s’intitulaven ordo eremitanae Sanctae Fidis Aquesta comunitat ja no existia el 1322 i d’aquest moment fins al 1445 consta que estava…