Resultats de la cerca

Trinitari calçat, fou professor de teologia als convents de l’orde de Xàtiva i de València El 1615 passà al convent de Peníscola per viure-hi amb tota austeritat la regla primitiva La seva preocupació per l’estudi el portà a crear una de les millors biblioteques del País Valencià de l’època És autor de diversos tractats teològics publicats el 1642 i el 1663 i deixà escrits més de dos mil sermons

Fou paer de Balaguer Durant la guerra de Successió serví la causa de l’arxiduc Carles Després de participar en la defensa de Barcelona 1705 i 1706, fou destinat al front de Lleida Més tard, fou nomenat veguer de Girona i de Besalú Un cop retirades les tropes imperials de Catalunya, i decidida la resistència catalana 1713, reingressà a l’exèrcit Formà part de l’expedició sortida de Barcelona per tal de fomentar els aixecaments al país, ja ocupat, i es distingí en la victòria de Caldesd’Estrac agost del 1713 Reintegrat a Barcelona, participà en la seva…

No hem trobat referències directes d’aquesta església, de la qual només queden alguns fragments de murs, amb un aparell de còdols irregulars, que no permeten fer precisions sobre la seva estructura o datació Per la seva situació resulta versemblant plantejar la hipòtesi que l’església de Santa Eulàlia correspongui a l’església del poble d’Alós Sobirà, que només coneixem per diverses notícies, de les quals la més antiga és del 1090 Aquest any el comte Artau II, amb la seva muller Eslonça, i el seu germà Ot, amb el consentiment del seu cosí Tedball Guitard de Vallferrera, donaren al monestir de…

El primer esment conegut de l’església de Sant Pere d’Alós és de l’any 1090, en què el comte Artau II amb la seva muller Eslonça i el seu germà Ot, amb el consentiment del seu cosí Tedball Guitard de Vallferrera, donaren al monestir de Gerri un excusatum a cada una de les viles comtals d’Àneu, entre les quals s’esmenta la vila d’Alós Sobirà i la vila d’Àlós Jussà amb tots els seus plets i serveis, i el receptum comtal del pa, carn i civada, i les esglésies de Sant Pere i Sant Lliser del lloc d’Alós Jussà, amb els delmes i les oblacions El 1105 s’esmenta de nou de l’església de Sant Pere,…

L’església parroquial de Sant Feliu d’Alòs apareix citada l’any 1040 en l’acta de consagració del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles com a possessió pròpia de l’esmentat cenobi Poc temps després, el 1057, fou consagrada pel bisbe d’Urgell Guillem Guifré en honor de sant Feliu, sant Joan i sant Pere, i a petició dels clergues Oriol, Vicenç, Ènyec, dels laics Toró, Ellemar, Salla, Vives, Ferrús, Bell Maquila, i de tots els habitants del castell d’Alòs i el seu terme —tots ells fundadors de la susdita església— l’església fou dotada per part dels homes del castell d’…

Tinent de cavalleria i ajudant de Berwick durant el setge de Barcelona 1714 Féu una brillant carrera militar Sicília 1718-19 Itàlia 1733-35 i 1741-45, fins que fou nomenat governador militar de Girona 1762 i capità general de Mallorca 1764 Autor d’una Instrucción militar 1767, on historia les guerres en què intervingué durant el primer terç del segle

Després de l’entrada de les forces de l’arxiduc Carles d’Àustria a Catalunya 1705, s’hagué d’exiliar a Castella, on ocupà un lloc a la cancelleria de Valladolid El 1712 tornà a Catalunya com a assessor de Berwick Del 1714 al 1716 fou membre de la junta de justícia i govern provisional, organisme superior de Catalunya Des del 1716 ocupà una auditoria de l’audiència, des d’on presidí, de fet, la reorganització municipal de Catalunya El 1719, en entrar els exèrcits francobritànics a Catalunya i esclatar el moviment guerriller antiborbònic, organitzà les milícies i dirigí la lluita repressiva,…

Segon comte de la Torre de Mata 1865 Rebesnet del primer comte Ingressà en l’Acadèmia d’Artilleria 1821 Lluità a favor d’Isabel II en la primera guerra Carlina, i ascendí a tinent coronel 1839 intervingué en les bullangues barcelonines i hagué d’exiliar-se 1841 Ascendit a tinent general 1858, fou ministre de Marina 1863-64 Fou senador per Lleida

Vida i obra Fill de Lluís Ferran d’Alòs marquès de Dou i gran especialista en heràldica i numismàtica i Gertrudis de Dou i de Moner molt afeccionada a la genealogia, rebé una primera formació preparatòria en el mateix entorn familiar i heretà les afeccions històriques i bibliogràfiques de la família Estudià filosofia i lletres 1902-06 a la Universitat de Barcelona i entrà en contacte amb qui fou el seu mestre principal, Antoni Rubió i Lluch , que el decantà cap als Estudis Universitaris Catalans i el feu entrar a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretari redactor, ja d’ençà de la fundació…

Marquès d’Alòs, fill de Josep d’Alòs i Bru Fou nomenat tinent general el 1814 i fou ministre de la guerra i interí de marina, del juny de 1819 al març de 1820, de manera que ocupava aquests càrrecs en produir-se la insurrecció de Riego El 1825 fou nomenat capità general de les Balears Fou ben considerat pels mallorquins, però entrà en conflicte amb el bisbe, l’intendent, el comte de Montenegro i alguns eclesiàstics locals aquests el denunciaren a Ferran VII i aconseguiren que fos destituït el 1828 Alòs pogué, però, justificar-se i fou nomenat conseller…