Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
assotacrist
Botànica
Planta herbàcia anual amb aspecte de card, de la família de les compostes, de coloració verd-grisenca pàl·lida amb tiges alades, de 20 a 50 cm d’alçada; fulles piloses, araneoses i espinoses; i flors purpurines, en capítols envoltats de fulles.
És pròpia de llocs àrids de la terra baixa mediterrània
Els dermàpters: tisoretes i afins
Característiques de grup Els dermàpters estisoretes, cuca-talles, sastres o papasastres, o també papanòvies, papaorelles, papapolles o corcollana constitueixen un grup d’insectes força homogeni pel que fa a l’estructura i els hàbits Són principalment nocturns i de dia s’estan amagats sota les pedres i la fullaraca, o entre l’herba Les espècies de les nostres latituds rarament volen excepte en el cas de Lebia minor , malgrat tenir, algunes, les ales ben desenvolupades El mateix grup inclou espècies exòtiques, algunes de les quals han adquirit hàbits paràsits que, en relació amb aquesta forma…
Arbres que fan bonic
“Tu, de l’estèril pàram bellesa única, solament plàcid repòs del socarrat viatger, vagarós ton fullam subtil remuga o prega Ets la nota solemne de tristesa a les ruïnes, ton mantell remorós verda clàmide fingeix, silenciós plores brandejant la teva testa Del penetrant olor de tes resines qui et cerca es queda embadalit, i en trepitjar tes baies purpurines, les angoixes i els amors dóna a l’oblit Tu, en la infecunda soledat domines talment petja d’un amor marcit” Són versos del “ Poema de los árboles ” 1932, de l’historiador i escriptor mexicà Angel M Garibay 1892-1967, dedicats al pebrer bord…
guixa
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de tiges enfiladisses i alades, de 30 a 50 cm de llargària, de fulles amb circell i amb dos folíols estretament lanceolats, de flors solitàries de color blanc, rosat o blavós, i de llegums oblongs amb llavors comprimides i verdoses.
És conreada per a aliment del bestiar i també es fa subspontàniament
Welwitschia mirabilis
Mentre travessava el desert al S de Moçamedes avui Namibe, el botànic austríac Friedrich Martin Josef Welwitsch 1806-72 va trobar una planta tan solitària com misteriosa Tan solitària i tan misteriosa que va romandre de genolls al seu costat sense gosar moure’s durant mitja hora “per por que, en tocar-la, no resultés ser un caprici de la imaginació” Era la planta vascular més estranya que mai hagués vist Només tenia dues fulles oposades, en forma de cintes amples i extremament llargues, que s’arrossegaven pel sòl del desert Actualment, hom reconeix Welwitsch com un dels més famosos…
riola
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 15 a 100 cm d’alçària, de tiges alades, de fulles radicals lirades o pinnatífides, i fulles caulinars lanceolades i decurrents, de capítols amb flors grogues i amb bràctees fortament espinoses, i de fruits en aqueni ciliat a l’àpex.
Es fa en terrenys incultes i en vores de camins, a la regió mediterrània
pèsol d’olor
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, una mica pubescent, de tiges alades de 50 a 200 cm de llargària; de fulles compostes de dos folíols, terminades en circell i amb estípules mig sagitades; de flors purpúries, grosses, oloroses, agrupades en raïms pauciflors o àdhuc uniflors, i de fruits en llegum.
Endèmica de la Itàlia meridional i de Sicília, és conreada com a ornamental
sarcòfag
Sarcòfag dels esposos de Tarquínia, ciutat de l’antiga Etrúria
© Corel Professional Photos
Art
Arqueologia
Arca sepulcral feta per contenir un cadàver i utilitzada en íntima relació amb el culte dels morts i amb els ritus funeraris de la inhumació.
En el curs de la història de les civilitzacions hom ha fabricat sarcòfags amb moltes menes de material, amb formes diverses i amb un variadíssim registre de decoracions, expressives de les creences sobre la mort de les cultures que les produïen Hom en troba vestigis en època prehistòrica, primer amb l’ús de troncs d’arbre excavats, d’estores trenades i peces d’argila, i més tard amb el de caixes de fusta o de pedra, les quals eren ja comunes a l’Egipte antic des de les primeres dinasties Els sarcòfags egipcis tenien forma prismàtica rectangular, amb la tapa i les altres cares exteriors llises…
Sant Pere de Torelló
Sant Pere de Torelló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És al bell mig de la vall de Torelló, al sector NE de la comarca Limita al N amb els municipis de Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Vidrà, a l’E amb les terres garrotxines de la Vall d’en Bas, al S amb Santa Maria de Corcó i Torelló i a l’W, amb Sant Vicenç de Torelló i Orís Les terres del terme són força abruptes, a excepció del sector de la vall on és la vila Destaca la serra de Curull, amb el coll de Sant Joan i el coll de Sant Bartomeu i Bellmunt 1247 m al límit amb Vidrà Tot i la importància del relleu, les elevacions són per sota els 1000 m, i entre…
el Fau
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Fau, o també de les Alades, o de les Formigues) del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), a 949 m alt., en un cim de la serra del Fau (1 056 m), alineació muntanyosa que, des de la Creu del Canonge, separa les valls de la Muga i del riu d’Arnera.
L’edifici, romànic, al s XII, fou refet al XV Havia pertangut a la parròquia dels Horts i de Carbonils