Resultats de la cerca

D’origen preislàmic, la seva existència fou acceptada per l’Alcorà, a partir del qual són bons o dolents, segons que hagin adoptat la fe musulmana o no

Extreta del ḥadīṯ, és considerada com una interpretació autèntica i un complement normatiu de l'Alcorà N'existeixen diverses compilacions i comentaris, i, com el ḥadīṯ , és font del dret musulmà xara

Nascut en una família benestant, s’educà a la madrassa , i estudià a fons l’Alcorà Entrà molt aviat en contacte amb la política a través del seu pare, membre del partit Wafd, i especialment amb el nacionalisme àrab Després de graduar-se en magisteri al Caire 1933, treballà per al Ministeri d’Educació Al mateix temps inicià una trajectòria periodística collaborant en diversos periòdics, on guanyà reconeixement com a crític literari En aquest vessant, fou un dels primers a assenyalar la vàlua de l’obra de Naguib Mahfuz Membre del partit Wafd, l’abandonà el 1945 per criticar…

L’Alcorà permet a cada fidel la possessió de quatre mullers legítimes i d’un nombre illimitat de concubines entre les seves esclaves, bé que, en la pràctica, constituïa un privilegi de les classes riques

Deixeble de Muḥammad 'Abdūh , defensà l’antiga tradició islàmica i l’harmonia existent entre l’Alcorà i la ciència Panislamista, al Caire fundà 1898 i dirigí fins a la seva mort la revista Al-Manār

Fou encarregat pel califa Abū Bakr de reunir tots els escrits existents sobre la predicació del profeta, i en temps del califa ‘Umar fou un dels qui fixà el text canònic que formà l’Alcorà definitiu

És autor d’una important història des de la creació del món fins el 915, Ta'rīḫ al-rusul wa-l-muluk ‘Història dels profetes i dels reis’ i d’un comentari Tafsīr a l’Alcorà

Segons l’Alcorà, que l’anomena Bilqīs , fou convertida per Salomó a la fe del Déu veritable A Etiòpia el relat s’uní a la tradició nacional, que hi connectà l’origen de la dinastia salomònida dels negus

Fou un dels representants màxims de l’escola mutazilita de Bagdad És autor d’un comentari de l’Alcorà al-Kaššaf ‘an ḥaqā'iq al-tanzīl , on fonamenta l’exegesi alcorànica en argumentacions filològiques, i d’altres obres filològiques, com al-Mufaṣṣal

És autor d’una descripció, sovint acompanyada amb mapes en colors, dels climes de diversos països islàmics Ṣuwar al-aqālīm, ‘Formes dels climes’ Deixeble del filòsof al-Kindī, sostingué que els diferents noms aplicats a Déu a l’Alcorà deriven del siríac