Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
Felip de Nàpols
Història
Príncep angeví de Tàrent (Felip I) (1294-1332) i d’Acaia (Felip II) (1307-13), novè emperador (titular) de Constantinoble (Felip II) (1313-32) i duc de Durazzo (1315-32).
Fill de Carles II de Nàpols, es casà primer amb Tamar Àngel-Comnè, filla de Nicèfor, senyor de l’Etòlia, i després 1313 amb Caterina II de Valois, emperadriu titular de Constantinoble, juntament amb la qual s’esforçà, sense èxit, a recuperar l’imperi Lluità a Itàlia contra Frederic II de Sicília, que el vencé a Falconara 1299, i a Acaia contra la Companyia Catalana d’almogàvers
Miquel IX Paleòleg
Història
Emperador d’Orient (1295-1320).
Fill primogènit d’Andrònic II, fou associat al tron el 1295 Combaté sense èxit al capdavant de l’exèrcit bizantí contra els otomans, que s’havien establert ja definitivament a l’Àsia Menor Es mostrà sempre hostil a la companyia catalana dels almogàvers que, cridats pel seu pare, havien acudit a Constantinoble Fou el principal culpable de l’assassinat del capitost català Roger de Flor a Andrianòpolis 1306 i de les cruels circumstàncies que per als grecs provocà aquesta traïdoria
Gualter VI de Brienne
Història
Comte de Brienne (1311-56) i de Lecce, senyor de Tebes i de Florència i duc nominal d’Atenes (Gualter II: 1311-56).
Fill de Gualter I d’Atenes Expulsat del ducat pels almogàvers, s’installà a Nàpols amb els Anjou Els seus intents de recuperar el ducat 1330, 1335, amb l’ajut del papat, fracassaren El 1341 els florentins, en guerra amb Lucca, li oferiren la senyoria de la ciutat, però el partit popular acabà foragitant-lo 1343 Participà en la primera part de la guerra dels Cent Anys, al costat de França, on fou nomenat conestable 1356, i morí a la batalla de Poitiers
Gualter I d’Atenes
Història
Duc franc d’Atenes (1308-1311), comte de Brienne (Gualter V: 1296-1311) i de Lecce, senyor de Tebes.
Fill del comte Hug I de Brienne Succeí a Atenes el duc Guiu II, del llinatge de La Roche Enemistat amb la princesa de l’Epir i amb el sebastocràtor de Tessàlia, cercà l’ajut dels almogàvers i l’obtingué Però les pressions de Venècia el portaren a incomplir les condicions estipulades amb els catalans Aquests es giraren contra ell i el derrotaren a la batalla del Cefís 1311, que comprometé la influència francesa a Grècia, i on Gualter trobà la mort
infanteria
Militar
Arma combatent que tradicionalment va a peu i que forma el nucli principal de l’exèrcit de terra.
Històricament, la infanteria té les primeres expressions rellevants en els hoplites grecs, la falange macedònica i la legió romana A l’època feudal fou superada per la cavalleria, bé que hi hagué excellents tropes d’infanteria almogàvers, arquers anglesos a Crécy i Poitiers, etc Amb l’aparició de les armes de foc renovellà la seva importància Durant la Segona Guerra Mundial, es generalitzà la infanteria motoritzada en camions, mecanitzada o cuirassada en vehicles blindats La profusió d’armes automàtiques i la guerra nuclear ha imposat una gran mobilitat a la infanteria, per tal…
Ramon de Saguàrdia i de Rocabertí
Història
Segon vescomte de Canet.
Fill i successor de Guillem de Saguàrdia Guillem III de Canet Fidel al seu sobirà, Jaume III de Mallorca, sostingué estiu del 1343, al seu castell de Canet, un setge memorable contre Pere III de Catalunya-Aragó en la campanya d’aquest per a recuperar el regne de Mallorca Es reté i, exiliat a Girona, perdé, a més, Santa Maria de la Mar i Castellarnau, dependents del vescomtat de Canet, a les mans dels almogàvers A la seva mort, el seu cosí, l’intrigant Pere VII de Fenollet, vescomte d’Illa, l’heretà en el vescomtat
Baiazet I
Història
Soldà otomà, anomenat Yildirim (‘llamp’).
Rebé la investidura del pseudocalifa abbàssida d’Egipte Sotmeté definitivament Sèrbia 1389 i envaí Valàquia 1394 Aquell mateix any s’emparà del castell de Salona, un dels darrers reductes dels almogàvers Influí directament en la política de Bizanci i assetjà Constantinoble 1396-1400, que fou alliberada per una flota francesa A Nicòpolis 1396 anihilà el projecte de croada iniciat per les forces de Segimon d’Hongria i del comte de Nevers S'enfrontà al perill mongòlic i, bé que s’alià amb el soldà mameluc Barqūq, el capitost mongòlic Tamerlà li arrabassà la part asiàtica dels seus…
Roger de Flor
Història
Cavaller i aventurer, fill d’un falconer alemany (anomenat Blume) de l’emperador Frederic II i d’una burgesa de Bríndisi.
Fou frare templer, i combaté heroicament en la defensa d’Acre 1291 Denunciat al papa pel fet d’haver-se enriquit d’una manera illícita, abandonà l’orde, acabà dedicant-se a la pirateria i es posà al servei de Frederic II de Sicília Després de la pau de Caltabellotta 1302, el contractà l’emperador de Constantinoble, Andrònic II, per tal d’allunyar de l’Imperi el perill turc A més de molt bones condicions econòmiques, Roger obtingué el títol de megaduc i la promesa de matrimoni amb Maria, filla del tsar de Bulgària i neboda d’Andrònic Amb l’ajuda del rei de Sicília preparà l’expedició, que…
pau de Caltabellotta
Història
Tractat concertat prop de la població siciliana de Caltabellotta (agost del 1302) entre Carles II de Nàpols i Carles de Valois, d’una banda, i el rei Frederic II de Sicília, de l’altra, sobre la possessió del regne de Sicília.
Frederic II rebia el títol de rei de Trinàcria, amb sobirania sobre l’illa de Sicília però en morir ell el reialme havia de passar als Anjou Carles II es comprometia a casar-lo amb la seva filla Elionor, a donar-li 100 000 unces d’or i a procurar-li del papa la investidura del regne de Jerusalem Xipre El tractat fou aprovat per Bonifaci VIII el 1303 En no complir-se les darreres condicions, Frederic II féu jurar el seu fill Pere com a successor 1322 Com a resultat de la pau, molts dels almogàvers que havien lluitat a Sicília passaren a l’Imperi Bizantí a les ordres de Roger de…
David Carreras Villanova

David Carreras Villanova
Arxiu D. Carreras
Rugbi
Jugador i entrenador de rugbi.
Jugà a l’equip de l’INEFC de Lleida 1985-2005, del qual fou capità, i aconseguí tres vegades el Campionat de Catalunya Jugà amb la selecció catalana 1989-99, amb la qual guanyà quatre Campionats d’Espanya Jugà amb la selecció espanyola Com a entrenador dirigí l’equip femení de l’INEFC de Lleida 1990-95, les seleccions catalana i espanyola juvenils 1994-95, la selecció catalana absoluta 1995-96, l’equip masculí de l’INEFC Lleida i l’equip Catalunya Almogàvers 2009-10 a la lliga Superibèrica Com a seleccionador català fou campió d’Espanya territorial 1996 Fou responsable de la…