Resultats de la cerca
Es mostren 348 resultats
camedris
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, amb rizoma estolonífer i tiges pubescents de 10 a 30 cm, de fulles ovades, oblongues, fistonades, verdes, lluents per sobre i pàl·lides per sota, i de flors purpúries axil·lars.
Es fa a les garrigues i als alzinars, i també de vegades en pasturatges secs És conreada com a medicinal febrífuga i hom n'extreu essències que són incorporades a alguns vins, licors digestius i vermuts
Mont-roig de Tastavins
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb els Ports, a la depressió morfològica de l’Ebre, estès a l’esquerra del Tastavins i accidentat pels darrers contraforts dels ports de Morella (1.201 m alt).
Una gran part del territori és ocupat per pinedes i alzinars L’agricultura és predominantment de secà 1333 ha Representen el 16,8% de la superfície del terme i són destinades a cereals, vinya, oliveres, ametllers i llegums El regadiu es limita a unes 70 ha La major part del terme 6623 ha són terres boscades, pinedes, alzinars, carrasques i pastures Hi ha dues manufactures derivades de la fusta 70 treballadors Hi ha producció de mel La ramaderia consta d’uns 300 caps de bestiar de llana, uns 40000 caps d’aviram i uns 12000 porcs Havien estat tradicionals la confecció…
bosc baix
Silvicultura
Geobotànica
Bosc tractat de manera que la majoria dels arbres procedeixen de la rebrotada de soques d’arbres tallats.
Sol ésser aprofitat en règim de revolucions curtes, i per això no acostuma a ésser tan alt com el bosc gros Produeix sobretot llenya i carbó Alzinars, castanyedes i rouredes són tractats molt sovint d’aquesta manera el cas de les castanyedes és particularment destacable castanyeda
bosc de ribera
Silvicultura
Geobotànica
Bosc que es fa a les vores dels rius, dels llacs, etc, damunt sòls que mantenen un nivell d’aigua freàtica més o menys permanent.
A les terres de tendència àrida sol ésser ben diferent de la vegetació que cobreix els sòls secs normals Així, a la part septentrional de la regió mediterrània —domini dels alzinars—, el bosc de ribera és en general caducifoli àlbers, pollancres, verns, oms, salzes i biogeogràficament té caràcter més aviat eurosiberià
reig
Reig (esquerra) i ou de reig (dreta)
© Espacios naturales de Aragón
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 5 a 15 cm d’alt, de capell primerament hemisfèric i posteriorment estès, vermell ataronjat, amb el marge finament estriat i amb les làmines lliures i de color groc, i de cama groguenca.
Presenta un anell en forma de faldó i una volva blanca i gruixuda Quan és jove s'anomena ou de reig Propi de la regió mediterrània, es troba principalment en alzinars, suredes i rouredes, i especialment en terrenys silicis i assolellats Segons els micòfags, és el millor dels bolets comestibles, i ja era molt apreciat en temps dels romans
sureda
Geobotànica
Bosc de sureres.
Les suredes es fan en contrades de clima marítim humit la Selva, Serralada Litoral, etc, sobre substrat silícic Poques vegades forma la surera boscs purs generalment és mesclada amb alzines, castanyers o roures La composició florística de les suredes és semblant a la dels alzinars, però és peculiar la presència de brucs, certes ginestes, estepes i alguna altra planta
serra de la Xortà
Serra
Alineació muntanyosa de la Marina Baixa, que travessa els termes de Beniardà, Benimantell, Guadalest i Callosa d’en Sarrià i empalma la Serrella, a l’W, amb la serra d’Almèdia, a l’E.
El buc de la serra, constituït de materials de predomini eocènic i amb tectònica prebètica, és fallat al N i al S per les falles de Bolulla i Guadalest, amb extrusió del Triàsic guixós Alzinars petits s’intercalen a la garriga i als conreus sobre bancals Culmina al Morro Blau 1 126 m i al tossal dels Parats 1 218 m
Reserva de la Biosfera Intercontinental de la Mediterrània
Espai natural
Reserva de la biosfera declarada per la UNESCO el 2006, amb l’objectiu de promoure un desenvolupament sostenible en una àrea biogeogràficament mediterrània situada al sud d’Andalusia i al nord del Marroc.
Comprèn una superfície aproximada d’un milió d’hectàrees entre les dues ribes, la majoria en zona marina, un territori repartit entre les províncies marroquines de Tetuan, Chefchaouen, Tànger i Larraix, i les de l’Estat espanyol de Màlaga i Cadis, a les serres de las Nieves i Grazalema Del patrimoni natural, destaquen la diversitat de la vegetació mediterrània, amb una importància especial de les suredes, els alzinars i les rouredes, les comunitats de dunes i maresmes, i el valor de conservació de l’espècie d’avet Abies pinsapo , endèmica de la zona
tortrícids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de les més importants del subgrup dels microlepidòpters tant pel seu nombre mundial d’espècies (unes 10 000) com per la seva incidència perjudicial en l’agricultura.
Solen ésser espècies nocturnes i amb les ales anteriors rectangulars o trapezoidals i les posteriors, amples En repòs, mantenen les ales plegades en forma de teulada Les erugues hivernen dins de fulles torçudes i enrotllades Entre les plagues més serioses, destaquen el cuc de les pomes i les peres Cydia pomonella , el cuc verd de la vinya Sparganothis pilleriana , els cigarrers Archips sp i el tòrtrix dels alzinars Tortrix viridana Del miler d’espècies europees, unes 400 habiten la península Ibèrica, de les quals han estat descrites només les dues terceres parts
carbó vegetal
Geologia
Tecnologia
Química
Carbó que hom obté per carbonització de la fusta, que conté del 70 al 96% de carboni fix, segons la temperatura d’obtenció; la seva matèria volàtil varia entre el 12 i el 25%, i les cendres, entre el 2 i el 3%, i té un poder calorífic de 29 300 a 35 500 kJ/kg.
La carbonització pot ésser duta a terme segons el procediment antic de la carbonera o segons tècniques més modernes forns continus o installacions de destillació seca que permeten d’aprofitar, a més, els gasos despresos És emprat en la indústria metallúrgica com a reductor —desplaçat actualment pel coc—, com a primera matèria per a l’obtenció de carbó activat, com a combustible lleuger, per a sintetitzar carbur càlcic, cianurs, sulfurs de carboni, etc, i en la fabricació d’elèctrodes, pólvora negra, materials pirotècnics i catalitzadors diversos L’ús del carbó vegetal és documentat ja al s…