Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
Jean-Pierre Jeunet
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
Després de començar a treballar com a realitzador d’anuncis publicitaris, conegué el dibuixant i dissenyador Marc Caro Tots dos signaren els curtmetratges d’animació L’évasion 1978 i Le manège 1980, aquest últim guanyador d’un premi César al millor curt Els seguiren una sèrie de guardonats curts −el més reeixit dels quals fou Foutaises 1989−, fins que debutaren en el llargmetratge amb Delicatessen 1990, una imaginativa comèdia que posà les bases d’un univers caracteritzat pel to fantasiós, el barroquisme visual i l’humor negre A continuació dirigiren conjuntament La cité des enfants perdus…
Isaac Nathan
Música
Compositor australià d’ascendència jueva.
Es formà a Londres amb D Corri Les seves primeres composicions documentades són cançons jueves sobre textos de GGN Byron, com ara les Hebrew Melodies 1815-19 Es guanyà la vida com a escriptor i professor de música i fins i tot arribà a cantar en una funció al Covent Garden Compongué alguna òpera de caràcter còmic, com The Alcaid , i diversos pasticcii Per problemes econòmics i per qüestions polítiques, el 1841 hagué d’emigrar i s’establí a Austràlia Tingué un paper destacat en la vida musical de Sydney fou director de la coral de la catedral de Santa Maria, compongué obres per a ocasions…
Màrius Serra i Roig

Màrius Serra i Roig
© Ed. Planeta
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en filologia anglogermànica el 1987 La seva obra literària comprèn els reculls de narracions Amnèsia 1987, Línia 1987, Contagi 1993, La vida normal premi Ciutat de Barcelona 1999 i les novelles L’home del sac 1990, Tres és massa 1992, Mon oncle 1996, Ablanatanalba 1999 i Farsa 2006, premi Ramon Llull, obres estretament vinculades al seu interès pels aspectes lúdics del llenguatge i a la seva dedicació a l’enigmística En aquesta activitat i també com a articulista collabora o ha collaborat en diverses publicacions periòdiques els diaris Avui i La Vanguardia , i les revistes, El…
,
Lluïsa Forrellad i Miquel

Lluïsa Forrellad
Literatura
Escriptora en llengua catalana i castellana.
Germana bessona de la també escriptora Francesca Forrellad , fou una de les cofundadores del grup de teatre Quadre Escènic de la Puríssima de Sabadell 1948, del qual també fou actriu, i autora de dos drames en castellà Dos dramas i Regimiento de caza 43 Es donà a conèixer al gran públic el 1953, any que guanyà el premi Nadal amb Siempre en capilla , novella d’intriga sobre un químic i dos metges durant una epidèmia de diftèria a Londres al segle XIX L’obra obtingué una gran acollida i fou traduïda a diversos idiomes Aclaparada pel ressò de l’èxit, Forrellad desaparegué del món literari…
Noah Gordon

Noah Gordon
© www.noahgordon.com
Literatura
Escriptor nord-americà.
De família jueva, després d’haver començat estudis de medicina, el 1950 es graduà en periodisme científic a la Universitat de Boston i el 1951 en llengua anglesa i escriptura creativa Fins el 1959 treballà com a collaborador de diversos diaris i revistes Posteriorment, s’especialitzà en temes mèdics, i poc després fou editor de publicacions en aquest camp El 1965 publicà la primera de les seves novelles, The Rabbi , en la qual, a partir de les experiències de la seva pròpia família, relata el periple dels jueus als Estats Units El món jueu és, juntament, amb la recreació històrica, l’eix al…
Guillermo del Toro

Guillermo del Toro
© El Laberinto del Fauno
Cinematografia
Director cinematogràfic mexicà.
Curtmetratges com Doña Lupe 1985 i Geometría 1987 ja evidenciaven la seva predilecció pel gènere terrorífic i fantàstic, en el qual enquadrà el seu primer llargmetratge, el celebrat Cronos 1993 El seu èxit li obrí les portes de Hollywood, on, sempre dins el gènere fantàstic, ha dirigit Mimic 1997, Blade II 2002, Hellboy 2004 i la seva seqüela Hellboy II The Golden Army 2008, pellícules caracteritzades per una estètica fosca i carregada A l’Estat espanyol rodà El espinazo del diablo 2001, una història de fantasmes ambientada a la Guerra Civil Espanyola, amb producció de Pedro…
Philip Kerr
Literatura
Escriptor escocès.
Graduat en dret per la Universitat de Birmingham, treballà com a redactor publicitari Interessat en l’Alemanya del Tercer Reich i influït per Raymond Chandler, la seva obra més reconeguda, inscrita en el gènere negre, se situa en aquest període i a la postguerra i té com a protagonista Bernie Gunther, un detectiu contrari al règim però que es veu obligat a collaborar amb Goebbels i Heydrich March Violets 1989, The Pale Criminal 1990, A German Requiem 1991, The One from the Other 2006, A Quiet Flame 2008, If the Dead Rise Not 2009, premis RBA de novella negra i Historical Dagger de l’…
William Styron
Literatura
Escriptor nord-americà.
Participà en la Segona Guerra Mundial i, posteriorment, treballà en el camp editorial i com a mestre El 1951 publicà la seva primera novella, Lie Down in Darkness , que pel to tràgic i l’estil el portà a ser considerat un representant típic de l’Escola del Sud, caracteritzada per la influència dominant de Faulkner Seguiren The Long March 1956 i Set This House on Fire 1960 El 1968 obtingué el premi Pulitzer amb The Confessions of Nat Turner , en el qual, a partir de documents històrics reconstruí una revolta dels esclaus negres de l’any 1831 liderada pel cabdill d’aquest nom, llibre que…
bohemi | bohèmia
Sociologia
Artista que mena una vida precària i desordenada, deslligat de les convencions socials.
El terme, actualment en desús, fou posat en circulació amb el Romanticisme, quan la burguesia deixà d’ésser el moviment progressiu i renovador per excellència i l’artista, deixant d’identificar-s’hi, començà a rebutjar la societat constituïda i en fou alhora rebutjat Durant el Romanticisme foren en general els fills de famílies benestants els qui adoptaven la solució bohèmia, però amb la maduresa podien retornar a l’ordre dels pares i, així, el trencament era relatiu i poc compromès Amb el naturalisme i l’impressionisme el bohemi, reclutat entre capes socials més àmplies, passà a ésser sovint…
Damiano Damiani
Teatre
Director i guionista de cinema italià.
Estudià a l’Acadèmia de Brera de Belles Arts de Milà S’inicià en la direcció artística i en el gènere documental, i a la dècada de 1960 començà a dirigir films de ficció, amb predomini del gènere d’intriga, acció i policíac sovint inspirats en la màfia, cosa que li comportà problemes amb la censura, com ara Il Rossetto 1960, Il giorno della civetta 1968, La moglie più bella 1970, Confessione di un commissario di polizia al procuratore della repubblica 1971, L'istruttoria è chiusa dimentichi 1972, Perché si uccide un magistrato 1975, Io ho paura 1977, L’avvertimento 1980, Pizza Connection 1985…