Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
literatura de canya i cordill
Literatura catalana
Gènere de destinació popular i de vasta divulgació, nascut amb la impremta, que ha perdurat fins als primers decennis del segle XX.
És format per fulls, plecs solts i llibrets, en vers o en prosa Comprèn cobles, romanços, relats històrics, notícies d’actualitat, fets sensacionals, contes, relacions novellesques des de resums d’obres conegudes, com certs llibres de cavalleries, fins a invencions vulgars, malifetes de lladres i bandolers, sàtires i humorades, obres dramàtiques religioses i profanes drames, comèdies, pasos, pasillos, entremesos, sainets, vides de sants, miracles, novenes, sermons i moralitats, estampes, auques la més antiga sembla de València, del 1578 i ventalls, pronòstics, calendaris, quaderns de…
viola de roda

Viola de roda
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda fregada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Consta d’una caixa de ressonància en forma de vuit, amb una maneta que fa girar una roda de fusta adjacent al pont Accionada per la mà de l’instrumentista, la maneta posa en moviment la roda que frega continuadament les cordes tot produint el so La llargària de les dues cordes melòdiques -generalment afinades a l’uníson- es modifica mitjançant unes tangents que, mogudes des d’un teclat collocat en un lateral de la caixa, trepitgen les cordes de forma semblant a com ho fan els dits en un violí o una…
rap
Música
Cançó recitada sobre una base rítmica potent.
És un estil creat entre el final dels anys setanta i el començament dels vuitanta del segle XX, a partir de la influència de James Brown, la música disco i el funk sobre el soul , el talking blues - blues parlat-, els sound systems o discoteques ambulants jamaicanes, i les festes particulars que es feien al barri novaiorquès del Bronx Un discjòquei manipula discos sobre plats giratoris, alentint o accelerant la cançó scrach , tallant-la per continuar amb una altra cançó o incorporant fragments ja gravats d’altres temes samplers Sobre aquesta base, on el més important és la…
circ

circ
(CC0)
Arts de l'espectacle (altres)
Local fix o ambulant, amb grades circulars per als espectadors, d’un o més espais circulars al mig, on hom executa exercicis eqüestres, exercicis d’audàcia, pantomimes, manifestacions de music-hall, màgia, exhibicions de feres ensinistrades i actuacions de pallassos.
El circ modern aparegué a Anglaterra 1768 amb les primeres exhibicions del genet Philip Astley, que incorporà als exercicis eqüestres alguns números de fira popular i que el 1779 inaugurà l’Astley's Royal Amphitheater of Arts, considerat com el primer circ estable, amb el qual aviat competí el Royal Circus La popularitat i l’èxit del circ estable mogué Astley a muntar un circ a París, al Faubourg du Temple, el qual passà a ser dirigit per un altre gran capdavanter, Antonio Franconi, i esdevingué, el 1793, l’Amphitheatre Franconi, substituït anys després pel Cirque Olympique des Frères…
Sándor Petöfi
Literatura
Poeta hongarès.
Màxim representant del Romanticisme a Hongria D’origen humil, tingué una formació irregular, fou soldat i treballà després com a actor en una companyia de comediants ambulants Fou descobert pel poeta Vörösmarty Cap espiritual de la revolució hongaresa del 1848, a l’academicisme formal i individualista de la poesia precedent oposà una poesia optimista i cívica, accessible a tothom La seva poesia lírica, d’una gran fecunditat, es caracteritza per un llenguatge nou, nodrit pel coneixement i pel gust de la lírica popular, on s’accentuen els temes de l’amor, de la joventut, i l’…
faràndula
Arts de l'espectacle (altres)
Colla de comediants ambulants que recorria els pobles i hi muntava espectacles de caire popular, molt sovint còmics.
Originàries de l’edat mitjana i filles dels antics joglars, desaparegueren amb la proliferació de companyies professionals i estables
Francesc Palanca i Roca
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Vida i obra Installada la seva família a València 1838, formà part de companyies teatrals ambulants i fou caixista d’impremta i bidell de la Universitat Era germà de Francesc Palanca i Hueso És un dels autors teatrals més importants i populars del seu temps, i, malgrat la seva escassa formació intellectual, mostrà una certa ambició en els temes i els recursos formals de les seves obres, sovint reeditades, majoritàriament sainets i sarsueles costumistes, entre d’altres, Llàgrimes d’una femella , La millor raó, el trabuc i Un casament en Picanya , 1859, i la seva segona part, Sospirs i…
,
cabaret
Música
Terme referit, de manera general, a locals on se serveixen begudes i s’ofereixen espectacles variats.
També designa una manifestació artística de característiques molt concretes que aparegué durant els anys vuitanta del segle XIX Usualment es considera que el gènere nasqué amb la inauguració de Le Chat Noir, obert a París el 1881, però ja se’n poden trobar precedents a la darreria del segle XVIII En aquell temps hi havia una sèrie d’establiments, freqüentats per intellectuals, on músics ambulants cantaven cançons de taverna A Le Chat Noir s’hi reunien pintors, poetes, compositors i instrumentistes, els quals podien mostrar les seves creacions a un públic que tenia l’ocasió de…
companyia
Teatre
Grup d’artistes i tècnics teatrals units per a la representació continuada d’espectacles.
El terme data del Renaixement italià i designava originàriament els grups teatrals ambulants La presència d’aquest tipus de companyies als Països Catalans és documentada des de l’edat mitjana A Barcelona, el monopoli de la Casa de les Comèdies des del 1587 assegurà a l’Hospital de la Santa Creu la facultat de contractar companyies, generalment forasteres, que representaven obres en castellà Al s XVIII hi coincidiren sovint les companyies italianes d’òpera amb les castellanes de teatre Abolit el monopoli 1833, aparegueren diverses companyies, com la de Josep Robrenyo 1833-38, que…
cançó de gesta
Música
Poema narratiu d’època medieval, en llengua romànica, basat en fets històrics.
Centrat en moments gloriosos o en personatges històrics de renom, la fantasia a l’hora de narrar els fets n’és un dels principals trets característics Altres peculiaritats de l’estil són l’acció lineal, la repetició de versos o sèries de versos i la manca d’artificis retòrics Les cançons de gesta eren divulgades pels joglars ambulants, que les recitaven o cantaven davant tota mena de públic amb la finalitat d’informar i emocionar els seus oïdors D’autor desconegut en la major part dels casos, el poema anà evolucionant d’acord amb els canvis de gust del públic Cap a la fi del…