Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
fosfat de piridoxal
Bioquímica
Farmàcia
Forma biològicament activa del piridoxal, sintetitzada per l’organisme mitjançant la fosforilació de la base piridínica.
Forma part del complex vitamínic B 6 i intervé com a coenzim en una gran varietat de reaccions implicades en el metabolisme dels aminoàcids, el primer pas de les quals inclou la unió de l’aminoàcid amb el grup aldehídic del piridoxal amb formació de la base de Schiff corresponent Industrialment hom l’obté per acció de l’oxiclorur de fòsfor sobre el piridoxal És emprat en medicina com a complement de la nutrició Té la fórmula
tiramina
Alimentació
Bioquímica
Amina biògena derivada de la tirosina.
Augmenta la pressió sanguínia i estimula la musculatura llisa, com ara la de l’úter És present en diversos aliments vi, cervesa, derivats de carn i peix, xocolata, llevat i, sobretot, formatge Hom l’ha relacionada amb la migranya produïda per certs aliments, però el seu interès està en el fet que en pacients que prenen medicaments inhibidors de la monoaminooxidasa la tiramina desencadena crisis hipertensives que àdhuc poden ésser mortals Es forma a partir de l’aminoàcid tirosina durant la maduració o fermentació normal, o ambdues coses alhora, o com a conseqüència de contaminacions microbianes
selenocisteïna
Bioquímica
Aminoàcid present en molts enzims.
Té la mateixa estructura que la cisteïna, però el sofre hi és substituït per un àtom de seleni Al contrari del que passa amb altres aminoàcids, no és codificada directament pel codi genètic La inserció de la selenocisteïna en la proteïna és duta a terme per un mecanisme especial en el qual intervé un codó UGA que normalment és un codó aturador i la presència d’un element específic element SECIS en la seqüència de l’ARN missatger Les proteïnes que tenen un o més residus de selenocisteïna s’anomenen selenoproteïnes
William Standish Knowles
Química
Químic nord-americà.
Es doctorà en química a la Universitat de Columbia l’any 1942, i fins que es retirà 1986 desenvolupà gairebé tota la seva carrera professional a l’empresa Monsanto Descobrí que era possible usar metalls de transició per a obtenir uns compostos quirals que catalitzaven reaccions d' hidrogenació en les quals el producte final majoritari era un dels enantiòmers possibles de la molècula que es volia sintetitzar Això li permeté dissenyar un procés industrial per a obtenir la forma levogira de l’aminoàcid dopa , bàsic en el tractament de la malaltia de Parkinson El 2001 rebé el premi Nobel de…
aspartam
Alimentació
Química
Edulcorant artificial de fórmula C 1 4
H 1 8
N 2
O 5
.
Descobert el 1965, és un dels principals edulcorants utilitzat com a additiu alimentari i és centenars de vegades més dolç que el sucre Contràriament a altres edulcorants, no presenta cap regust i és relativament estable en un medi àcid, malgrat que no resisteix un escalfament fort A l’organisme, es transforma en fenilalanina, àcid aspàrtic i metanol, el primer dels quals és un aminoàcid essencial, és a dir, que l’ésser humà no el pot sintetitzar i l’ha d’obtenir de la dieta Als països de la UE el codi de l’aspartam es representa per E-951, i el seu ús no és aconsellable per a les persones…
codi genètic
Biologia
Informació genètica continguda en la seqüència de bases de la cadena de l’àcid nucleic.
Cada tres bases consecutives codó o triplet codifica un aminoàcid i s’estableix una correspondència entre la seqüència de bases de l’ADN i la proteïna En general, la síntesi de les proteïnes no s’efectua en contacte directe amb l’ADN, sinó que hi ha un intermediari, que és l’ARN missatger Com que la molècula de l’àcid nucleic té 4 bases diferents, teòricament seria possible de codificar 4 3 = 64 aminoàcids però això no s’esdevé, puix que només hi ha 20 aminoàcids, alguns dels quals són determinats per més d’un codó codi degenerat, i també hi ha alguns codons que són els punts o…
formilmetionina
Bioquímica
Derivat formilat de l’aminoàcid metionina.
En organismes procariotes és imprescindible perquè s’iniciï la síntesi de proteïnes
valor biològic
Alimentació
Paràmetre emprat per a valorar la qualitat nutritiva d’una proteïna.
Hom l’indica per VB, i l’expressa com el percentatge de nitrogen absorbit que és retingut per a sintetitzar proteïnes corporals en subministrar la proteïna estudiada al subjecte d’experimentació com a única font de nitrogen i per sota del nivell mínim de manteniment, i depèn del contingut en aminoàcids de la proteïna en qüestió Hom no té en compte la pèrdua de nitrogen durant la digestió La proteïna “perfecta” té un VB 100 En general, les proteïnes de valor biològic elevat són les animals la millor és la d’ou de gallina, a diferència de les vegetals, malgrat que hi ha proteïnes vegetals, com…
àcid glutàmic
Bioquímica
Aminoàcid no essencial, de molta importància biològica.
Pertany a la sèrie L i és dextrogir L+ Es troba a la natura, sovint combinat amb els polipèptids o les proteïnes, i el gluten en conté més d’un 20% L’àcid glutàmic participa en la ureogènesi, és un precursor d’aminoàcids i entra en la constitució del glutatió i de l’àcid fòlic, però la seva importància està en les reaccions de transaminació i de desaminació oxidativa, en les quals intervé Hom l’obté per fermentació o per síntesi És molt emprat en el guariment de malalties nervioses i d’estats depressius
Funció de medul·la suprarenal
Fisiologia humana
La medulla suprarenal pot considerar-se com un òrgan del sistema nerviós autònom , o vegetatiu , que controla diverses funcions orgàniques de manera inconscient Concretament, forma part del denominat sistema simpàtic , que actua en les situacions d’estrès o alerta A la medulla suprarenal s’elaboren catecolamines , hormones derivades de l’aminoàcid tirosina, de les quals les més destacades són l’ adrenalina i la noradrenalina Un cop secretades, aquestes hormones passen de la medulla suprarenal a la circulació sanguínia, quan s’activa el sistema nerviós simpàtic, és a dir, davant situacions d’…