Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
pumé
Antropologia
Individu d’un grup indígena de pescadors i caçadors recol·lectors que habiten als llanos del sud-oest de Veneçuela.
Practiquen un nomadisme estacional, d’acord amb les condicions climàtiques de la zona en què viuen La llengua que parlen és el iaruro per això de vegades són anomenats també iaruro , una llengua de filiació independent Actualment són uns 5 500 Són els únics supervivents, juntament amb els kuiva grup indígena hiwi de la gran varietat cultural i lingüística dels llanos de l’Apure Des del punt de vista antropològic, els pumés són interessants per diverses raons Primera, per la seva percepció de la realitat, que integra la dimensió mítica segona, per una concepció de la persona que inclou la…
Marcel·lí de Castellví
Cristianisme
Nom de religió del missioner de l’orde caputxí i lingüista Joan Canyes i Santacana.
Era germà dels també caputxins Marc de Castellví , Marcellià de Vilafranca i Marçal de Castellví, i de Manuel Canyes, advocat assessor de l’Organització dels Estats Americans OEA Ingressà a l'orde l'any 1924 i cursà estudis eclesiàstics a la Universitat Gregoriana de Roma 1928-30 Malalt de tuberculosi, el destinaren a les missions caputxines de Colòmbia, on, el 1931 s'incorporà al Vicariat Apostòlic del Caquetà El 1932 fou ordenat de sacerdot a Sibundoy, on el 1933 fundà el Centro de Investigaciones Lingüísticas y Etnográficas de la Amazonia Colombiana CILEAC, que comprenia una bilioteca…
albanès | albanesa
Etnologia
Individu d’un poble (aproximadament quatre milions de persones) que habita Albània, S de Iugoslàvia i E de Macedònia, del qual hi ha diversos nuclis al S d’Itàlia, a Grècia, a Turquia i als EUA.
La major part de la població albanesa, prop del 97%, és descendent de les antigues tribus illíries que, barrejades amb els tracis, també indoeuropeus, poblaren la península Balcànica abans dels grecs i dels eslaus El tipus racial predominant és el dinàric La divisió dels albanesos en geg i tosk , al N i al S del riu Shkumbin, és basada més sobre el factor lingüístic que sobre l’antropològic Hi ha una certa influència dels valacs a l’Epir i dels serbis i búlgars en algunes regions de l’interior, mentre que la dominació turca deixà escasses traces en els caràcters antropològics Des…
Josep Maria Pujol i Sanmartín
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Llicenciat en filologia hispànica i doctor en filologia catalana, fou professor titular de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona La seva tasca docent i de recerca se centrà en tres camps la literatura catalana medieval segles XII-XIII, l’etnopoètica i el folklore història del folklore, folklore narratiu i l' ortotipografia , la història de la tipografia, del llibre i de la impremta També impartí història de la lletra, dels caràcters tipogràfics i del disseny editorial a l' Escola Eina Collaborà estretament amb Joan Solà , amb el qual fou coautor de dues…
,
Louis Althusser
Filosofia
Filòsof francès.
Representant distingit d’un dels principals corrents del marxisme del s XX Rebutja la tendència a interpretar el pensament de Marx sobre la base de les seves obres juvenils, segons la moda iniciada els anys trenta per alguns crítics de confessió luterana, renascuda els anys cinquanta i seixanta al cercle d’estudis marxians de la Universitat de Tübingen, institució també animada per aquella confessió religiosa Sosté que entre els Manuscrits econòmico-filosòfics del 1844 i El Capital , el pensament de Marx experimentà una “cesura epistemològica” que separa la primera especulació, encara…
desmitologització
Cristianisme
Procés consistent a deslliurar-se de la comprensió mitològica de l’anunci evangèlic.
Aquest terme fou introduït en el llenguatge filosoficoteològic per Rudolf Bultmann el 1941 La meta del programa bultmannià era de fer comprensible a l’home modern, segurament amb un inconfesat afany apologètic, el querigma del Nou Testament, tot deslliurant-lo de les formes i de la comprensió mitològiques amb què brollà, segons els concrets condicionaments del temps i de l’espai en què fou anunciat i elaborat Aquest intent té una llarga prehistòria en la teologia cristiana, per exemple, en el mètode exegètic anomenat allegòric allegoria, en la teologia liberal, etc L’esforç, segons Bultmann…
Lluís Farré i Magre
Filosofia
Filòsof i professor.
Estudià filosofia i teologia a les universitats de Barcelona i Madrid El 1932 emigrà a l’Argentina, on es llicencià en filosofia a la Universitat Nacional de Córdoba, en la qual també es doctorà 1944, amb la tesi Teoría de los valores y filosofía antigua Fou professor a la Universitat de Tucumán i a la Universitat Nacional de La Plata, on exercí com a catedràtic i professor filosofia, en el camps històric, estètic i antropològic Entre la seva obra publicada, cal remarcar, a diverses èpoques, nombrosos estudis d’història de la filosofia Vida y pensamiento de Jorge Santayana 1952, Lucrecio,…
antropologia ecològica
Antropologia
Àrea d’estudi antropològic que explora les relacions entre les societats humanes, les seves cultures i els entorns naturals en què viuen.
etnociència
Antropologia
Escola de pensament antropològic que sosté que la cultura es compon d’estructures psicològiques mitjançant les quals els individus orienten llur conducta.
La cultura és concebuda com a sistema de percepció i organització dels fenòmens culturals, els objectes, els esdeveniments, la conducta, les emocions etc Per tant, hom parteix del supòsit de la necessitat d’intelligibilitat de la cultura per part dels seus integrants per tal de confegir un univers comprensible, el qual es concreta a partir de l’estructura dels seus símbols de participació El major exponent d’aquest corrent és WGoodenough
etnomusicologia
Música
L’etnomusicologia és aquella branca de la musicologia que entén bàsicament la música com a cultura en el sentit antropològic del terme.
Originàriament, l’etnomusicologia, en la seva qualitat d’hereva de la denominada musicologia comparada, se centrava en l’estudi de les músiques no occidentals i les de tradició oral d’origen europeu El desenvolupament que experimentà la disciplina, a partir sobretot dels anys seixanta del segle XX, amplià considerablement el seu àmbit d’actuació, de manera que allò que avui la defineix amb més propietat no són les menes de música en concret, ja que qualsevol música pot ser estudiada etnomusicològicament, sinó la seva particular percepció del fet musical com a fenomen sociocultural Aquest…