Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
hilobàtids
Zoologia
Família de primats del grup dels catarrins antropomorfs caracteritzats per llur petita talla, la presència de callositats isquiàtiques i el gran desenvolupament dels membres superiors, que arriben a terra quan l’animal és dempeus.
De règim vegetarià i exclusivament arborícoles, habiten al SE d’Àsia i a Insulíndia Comprenen dos gèneres, coneguts amb el nom de gibons
mamífers

Elefant africà de sabana (Loxodonta africana)
Nik Borrow (CC BY-NC 2.0)
Mastologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i vivípars –a excepció dels monotremes, que són ovípars–, amb el cos proveït de glàndules mamàries i generalment recobert de pèl.
La forma i la grandària del cos varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Quasi tots els mamífers tenen quatre extremitats pentadàctiles, que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun Entre els mamífers terrestres cal distingir els plantígrads , els digitígrads i els ungulígrads Els ungulígrads i els proboscidis tenen el cap dels dits protegit per peülles, mentre que els altres el tenen protegit per ungles En les espècies excavadores i arborícoles, així com en les voladores quiròpters, les extremitats són profundament modificades…
siamang
Zoologia
Gènere de primats antropomorfs de l’infraordre dels catarrins, de la família dels hilobàtids, inclosos dins el grup dels gibons i caracteritzats per la presència d’una membrana interdigital ben desenvolupada entre els dits segon i tercer del peu.
Inclou l’espècie S syndactylus o siamang vulgar , d’uns 90 cm de llargada, de pelatge negre i amb sacs laringis que formen un bony mancat de pèl, el qual habita a Sumatra en muntanyes de vegetació selvàtica fins els 3000 m d’altitud, i l’espècie S klossi , d’uns 45-50 cm d’alçada, de pelatge negre i sense sacs laringis, propi d’unes illes a l’oest de Sumatra
Mare de Déu del Roser de la Palma d’Ebre
Art romànic
Situació Aspecte de la capçalera de l’església, amb l’absis semicircular centrat per una finestra de doble esqueixada ECSA - J Colomé L’església de la Mare de Déu del Roser és situada al poble de la Palma d’Ebre, el qual s’emplaça a la part de tramuntana del terme, vora Vallmajor Mapa 32-17 444 Situació 31TCF047729 Per a anar-hi des de la Bisbal de Falset, cal agafar la carretera T-702 en direcció a ponent després d’un recorregut d’uns 9 km s’arriba a la Palma d’Ebre MLIR Història El lloc de la Palma d’Ebre és documentat l’any 1262, quan el rei Jaume I donà aquesta vila i altres indrets al…
simi

Simi
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Nom donat a qualsevol mamífer de l’ordre dels primats
, en particular els del subordre dels antropomorfs, que, en contraposició als dels subordres dels lemuriformes i dels tarsiformes, presenten el cervell molt desenvolupat, els ulls frontals i molt desenvolupats i extremitats característiques.
Taula de les Creus (Rupit i Pruit)
Art romànic
Situació La pedra esculpida amb grafits que hem batejat amb el nom que encapçala aquest apartat es troba situada vora els Bassis, a uns 100 m vers tramuntana, dintre el terme municipal de Rupit, a l’altiplà que hi ha damunt l’església romànica de Sant Joan de Fàbregues Aquesta pedra es troba situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Cartográfico, full 294-M781 x 56,1 —y 51,6 31 tdg 561516 JBD-JVV Incisions La Taula de les Creus es troba en una zona on hi ha diversos afloraments de roques de fàcil exfoliació, que formen com uns grans graons naturals Es…
Santa Cecília de Torreblanca (Ponts)
Art romànic
Situació Petita església rodona, un dels escassos edificis alt-medievals d’aquesta tipologia J Tous L’església abandonada de Santa Cecília es troba, aïllada, enmig d’uns camps, a uns 3 km d’Anya per la pista que porta a Torreblanca Des d’aquesta pista és visible l’església, a mà dreta, a uns 300 m de distància JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG453435 Història Malauradament, no es coneixen dades històriques sobre aquest temple singular Tanmateix, l’antiguitat del poblament en aquest indret és inqüestionable, com demostren les troballes arqueològiques que s’han descobert al voltant de l’església…
sarcòfag
Sarcòfag dels esposos de Tarquínia, ciutat de l’antiga Etrúria
© Corel Professional Photos
Art
Arqueologia
Arca sepulcral feta per contenir un cadàver i utilitzada en íntima relació amb el culte dels morts i amb els ritus funeraris de la inhumació.
En el curs de la història de les civilitzacions hom ha fabricat sarcòfags amb moltes menes de material, amb formes diverses i amb un variadíssim registre de decoracions, expressives de les creences sobre la mort de les cultures que les produïen Hom en troba vestigis en època prehistòrica, primer amb l’ús de troncs d’arbre excavats, d’estores trenades i peces d’argila, i més tard amb el de caixes de fusta o de pedra, les quals eren ja comunes a l’Egipte antic des de les primeres dinasties Els sarcòfags egipcis tenien forma prismàtica rectangular, amb la tapa i les altres cares exteriors llises…
Santa Creu de Joglars (Olost)
Art romànic
Situació La parròquia de Santa Creu de Joglars és situada en el municipi d’Olost, en una petita depressió entre les poblacions d’Olost i Prats de Lluçanès, just al centre geogràfic de la subcomarca del Lluçanès Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 293 x 22,3 —y 51,2 31 tdg 223512 La població de Santa Creu de Joglars, formada per conjunts de cases que formen carrers separats, es troba al peu de la carretera de Vic a Berga per Gironella, 1,5 km després del trencall que ve de la de Sant Quirze de Besora L’església, separada de les cases, és en un petit pla a mà…
Paleolític
Pintures rupestres a les parets de les coves de Las Caus, a França
© Corel Professional Photos
Prehistòria
Nom (del grec palaiós, ‘antic’, i líthos, ‘pedra’) creat per J. Lubbock per a designar l’època que hom anomenava ‘‘edat de la pedra tallada’’.
És l’etapa més antiga de la prehistòria i ocupa la major part de l’era quaternària Villafranquià i Plistocè Els jaciments europeus, sobretot els francesos, i altres han estat la base de treballs importants d’E Lartet, G de Mortillet, l’abat H Breuil que han permès d’efectuar tres grans divisions en el Paleolític l’inferior, el mitjà i el superior El primer —anomenat també Cultura dels palets tallats — dura aproximadament des d’uns 4000000 d’anys aC fins al 120000 Els instruments, obra dels australopitecs, es troben bàsicament a l’Àfrica i també al S d’Europa i consisteixen en palets…