Situació
Aspecte de la capçalera de l’església, amb l’absis semicircular centrat per una finestra de doble esqueixada.
ECSA - J. Colomé
L’església de la Mare de Déu del Roser és situada al poble de la Palma d’Ebre, el qual s’emplaça a la part de tramuntana del terme, vora Vallmajor.
Mapa: 32-17 (444). Situació: 31TCF047729.
Per a anar-hi des de la Bisbal de Falset, cal agafar la carretera T-702 en direcció a ponent; després d’un recorregut d’uns 9 km s’arriba a la Palma d’Ebre. (MLIR)
Història
El lloc de la Palma d’Ebre és documentat l’any 1262, quan el rei Jaume I donà aquesta vila i altres indrets al cavaller Arnau del Bosc. La seva antiga església parroquial és l’actual església de la Mare de Déu del Roser, dedicada a l’inici simplement a Santa Maria i actualment desafectada de culte. Són escasses les referències d’aquesta primitiva parròquia en època medieval; la primera d’elles figura en la relació de la dècima papal recaptada a la diòcesi, on consta que el capellà de Palma satisfeu 20 sous cadascun dels anys 1279 i 1280. També hi ha notícia que la parròquia de la Palma d’Ebre fou visitada el 1314 pel bisbe de Tortosa Francesc de Paolac.
Molt probablement, tant per l’escassa capacitat d’aquesta primitiva parròquia com pel seu mal estat de conservació, a la darreria del segle XVIII s’inicià la construcció a la part alta del poble d’una nova església parroquial, l’actual, dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció; interrompudes les obres durant la guerra del Francès, no fou consagrada fins el 1823. Es tracta d’un notable edifici d’estil barroc, amb transsepte, absis poligonal, cúpula sobre el creuer i un gran campanar de base quadrada coronat per un pis poligonal. (RMAE)
L’església de la Mare de Déu del Roser de la Palma d’Ebre fou objecte de treballs de restauració entre els anys 1932 i 1934, a càrrec dels Amics de l’Art Vell, i dirigits per l’arquitecte Cèsar Martinell, secretari de l’entitat. Aquests treballs permeteren alliberar l’església dels afegits interiors que la desfiguraven, consolidar les estructures i refer la finestra de la façana de ponent, amb una tipologia molt curiosa de finestra geminada, en la qual la columna central esdevé gairebé un pilar. (JAA)
Església
Planta de l’església feta els anys trenta.
C. Martinell
L’edifici actual de la Mare de Déu del Roser és format per l’estructura medieval original més altres construccions afegides posteriorment com a ampliacions. Per la banda meridional es troba adossat a habitatges veïns.
Es tracta d’una construcció romànica d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular. El diàmetre d’aquest és lleugerament inferior a l’amplada de la nau, en un intent de diferenciar el presbiteri i donar un cert ritme al joc de volums. Posteriorment es va afegir, al mur sud del temple, un cos rectangular a manera de nau lateral, més baix. Aquest cos es comunica amb la nau mitjançant tres arcades de mig punt suportades per pilastres, amb elements classicitzants. Al mur nord de la nau es van obrir algunes capelles i el cos del campanar al tram dels peus, a ponent. Exteriorment, aquests cossos afegits presenten un parament de menor qualitat que el de l’edifici romànic, i en un dels carreus es pot veure gravada la data de 1629.
A l’interior, uns arcs torals apuntats divideixen la nau en tres trams. Aquests arcs descansen sobre columnes coronades per grans capitells, que estan decorats amb motius vegetals i antropomorfs. La volta de l’absis és de quart d’esfera.
A l’exterior destaca el mur de la façana de ponent, que fou restaurada ja fa alguns anys; com a resultat d’aquestes obres de restauració, hom distingeix clarament el parament antic dels carreus moderns que s’hi afegiren, sobretot als muntants de la porta; aquesta és una senzilla obertura feta amb un arc de mig punt adovellat. A sobre hi ha una finestra geminada; els carreus de pedra que fan la funció de llinda d’aquesta finestra són buits a la base, de manera que semblen obertures amb coronament superior d’arc quan en realitat no ho són.
L’absis presenta un parament de qualitat i menys refet que el de la façana; és centrat per una petita finestra d’esqueixada simple, amb una estructura semblant a la de la façana de ponent. El temple fou sobrealçat, però possiblement el nivell original és determinat per una senzilla cornisa motllurada sostinguda per permòdols, alguns d’ells esculpits. (VAB)
L’estructura d’aquesta església la situa entre els exemples més característics de la fi dels llenguatges romànics en arquitectura, com succeeix també a les properes esglésies de Sant Vicenç d’Albarca o Santa Maria de Siurana (Priorat), que tenen una concepció de les proporcions interiors molt propera a la de l’església de la Palma d’Ebre.
A diferència d’altres esglésies contemporànies de la segona meitat del segle XIII, com les de les Camposines, Berrús o Carles, l’església de la Palma d’Ebre i les altres del seu grup palesen una gran fidelitat a les fórmules pròpies del seu estil, sense presentar influències de les noves formulacions arquitectòniques. Aquestes esglésies constitueixen, tot i la seva acurada construcció, exemples magnífics d’una persistència estilística que ja és superada per la dinàmica de l’arquitectura i de la tecnologia constructiva. (JAA)
Bibliografia
- AAV, 1935, pàgs. 34-35
- Rius, 1946, vol. I, pàgs. 167 I 174
- García, 1993, pàg. 171