Resultats de la cerca
Es mostren 203 resultats
el Castell

Restes del castell del Brull (Osona)
© C.I.C - Moià
Castell
Antic castell arruïnat en un petit turó sobre el nucli del Brull (Osona).
En resta una torre d’angle i un llenç alt de mur, que emergeixen de l’alzinar que l’envolta S'endevina, però, la planta pentagonal, amb torres d’angle, com la que resta El castell fou alçat pels vescomtes d’Osona dins el feu vescomtal que els seria atribuït arran de la restauració del comtat d’Osona segle IX i que comprenia també la demarcació de Tagamanent La seva existència consta des del 994, any en què fou infeudat pel comte Borrell a Ramon, vescomte d’Osona-Cardona Tenia cura del castell un llinatge militar, els membres del qual,…
monestir d’Escarp

Monestir de Santa Maria d’Escarp (Massalcoreig)
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir cistercenc (Santa Maria d’Escarp), filial de Cîteaux, a la dreta del Segre, prop de la confluència amb el Cinca, a l’actual municipi de Massalcoreig (Segrià).
Fou fundat el 1213 per Arnau II, abat de Cîteaux, a instàncies de Pere I de Catalunya-Aragó Aviat esdevingué una important abadia i als segles XII i XIV els seus abats tingueren una gran activitat dins l’orde i intervingueren en el pas de Lavaix a l’orde cistercenc Però a partir del segle XV fou encomanat normalment a monjos de Poblet, alguns dels quals prengueren el títol abacial i altres només el de prior administrador, atès l’escàs nombre de comunitaris d’Escarp Després d’un cert redreçament dels segles XVI al XVIII hom reedificà l’església aquest darrer segle, s’extingí amb l’…
Monells

El Riu Sec per Monells (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (47 m alt.) del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà.
Situat a banda i banda del Rissec, es formà al voltant de l’antic castell de Monells , actualment arruïnat, esmentat ja el 922 Pertangué a Simó de Palau, i passà al comtat d’Empuries i, posteriorment, per compra, al Millars El 1485 el castell fou ocupat per les forces dels remences A la fi del s XVII era lloc reial L’església parroquial de Sant Genís havia estat possessió de la canonja de Girona El poble havia estat fortificat i hi ha restes de les muralles Modernament ha estat restaurat és notable la plaça porticada on se celebrava el mercat Formà un municipi independent fins l’…
Mare de Déu del Pla (Benavarri)
Art romànic
Tot i que no es pugui afirmar, amb certesa, l’actual santuari arruïnat de la Mare de Déu del Pla, situat a migdia de Purroi, podria ser el successor d’una església romànica dedicada a Santa Maria i documentada al segle XI Així, a la fi de l’esmentada centúria, el cavaller Rotlan Ramon, en el seu testament, féu diverses deixes a nombroses esglésies d’aquesta contrada, entre les quals figura Sancta Maria de Verneto La venerada Verge del Pla, segons algunes descripcions, seria una imatge de transició de l’estil romànic al gòtic L’actual edifici no conserva característiques…
Llucià Francesc Comella i Vilamitjana
Teatre
Dramaturg.
Escriví, a Madrid, drames històrics a l’estil de Calderón Federico II , 1788 Cristóbal Colón , 1789 El barón de Trenk , 1807 Fou atacat pels neoclàssics, com Leandro Fernández de Moratín, que el satiritzà en La derrota de los pedantes 1789 i en La comedia nueva o El café 1792 També fou autor del text de tonadillas , sarsueles El puerto de Flandes , 1781, amb música de Pau Esteve, melòlegs, oratoris Ester , 1807 i òperes Los esclavos felices , 1793, musicada el 1820 per Arriaga Del 1806 al 1808 dirigí, a Barcelona, la companyia de teatre castellà hi estrenà 1807 les obres del seu rival…
Montalbà de l’Església
Montalbà de l’Església
© Fototeca.cat
Església
Poble del municipi dels Banys d’Arles (Vallespir), situat en un coster, a l’esquerra del riu de Montdony, sota el roc de Sant Salvador (o de Montdony), al voltant de l’església (que conserva un interessant retaule barroc d’Honorat Rigau).
Domina el poble el castell de Montalbà , arruïnat, al roc de Sant Salvador, esmentat ja el 1020, que el comte Bernat I de Besalú donà a la seva muller Toda Passà als vescomtes de Castellnou i en foren feudataris els Serrallonga-Cabrenys El 1313 Beatriu de Serrallonga, vescomtessa de Rocabertí, filla de Bernat Hug de Serrallonga, prestà homenatge al rei Sanç de Mallorca, i dos segles més tard Montdony era encara dels Rocabertí El roc de Montdony ha estat objecte, fins a època recent, d’un culte probablement d’origen pagà hom pujava en processó el 3 de maig pel camí dels Evangelis, que partia…
Llucià Francesc Comella i Vilamitjana
Literatura catalana
Autor dramàtic.
Vida i obra Orfe des que era molt petit, es traslladà a Madrid sota la protecció del marquès de Mortara Autor prolífic, escriví drames histò-rics de caràcter més aviat prosaic i sentimental, i que per això mateix gaudiren de considerable èxit popular També és autor del text de tonadillas , sarsueles El puerto de Flandes , 1781, amb música de Pau Esteve, melodrames, oratoris i òperes Los esclavos felices , 1793, musicada el 1820 per Arriaga Fou atacat pels neoclàssics, com Leandro Fernández de Moratín, que el satiritzà a La derrota de los pedantes 1789 i a La comedia nueva , o El café 1792…
Sant Vicent d’Agullent
Santuari
Santuari del municipi d’Agullent (Vall d’Albaida), al sud de la vila, al vessant septentrional de la serra d’Agullent.
Un primer edifici construït poc després de la canonització de Vicent Ferrer 1455, arruïnat amb el terratrèmol del 1744, fou substituït el 1745 per l’actual santuari, engrandit el 1754 i amb una nova façana del 1839, que conserva el retaule de Sant Vicent, pintat sobre fusta, obra del s XV, i dues pintures de Segrelles Annexa hi fou construïda una casa d’exercicis El 4 de setembre hi té lloc una processó amb fanals i torxes dites fogueretes en commemoració d’un miracle esdevingut el 1600 que comportà l’aturada d’una epidèmia de pesta a la vila Més avall hi ha una capella, de la segona meitat…
Jóc

Municipi
Municipi del Conflent, al sud de Vinçà, que comprèn una regió de terrenys primaris que representen els darrers contraforts del Canigó amb el puig de les Feixes (926 m alt), i una regió terciària a la vall de la Tet, on se situen els conreus.
Drenen el terme els còrrecs dels Abeuradors, d’en Molins i d’en Pere Ferrer L’economia és bàsicament agrícola La superfície conreada és de 162 ha destinades majoritàriament a arbres fruiters 97 ha, sobretot presseguers 89 ha, cirerers i albercoquers També hi ha vinya 56 ha i hortalisses 7 ha El cens ramader és gairebé nul 10 caps d’oví El poble 124 h 1982 329 m alt és al límit d’ambdues zones El seu castell, del s XII, aturonat, gairebé arruïnat, fou el centre de la baronia de Jóc Hi ha restes de les muralles, construïdes al s XVI L’església actual, de Sant Martí, és del s XVIII…
Bernat Gilabert de Cruïlles i de Cabrera
Història
Baró de Cruïlles, de Peratallada i de Pego, fill i hereu de Bernat Gilabert (I) de Cruïlles i de Cervelló, a qui succeí el 1448.
El 1462 la seva baronia fou un actiu focus d’agitació remença, i en esclatar la guerra civil, el mateix any, fou membre del Consell del Principat i un dels capitans que assetjaren la força de Girona Fou la primera espasa del Principat a l’Empordà, fins que el 1465 caigué presoner de Joan II, a Calaf Bescanviat el 1467 amb la promesa de no fer més armes contra el rei, romangué a les seves baronies valencianes, mentre el duc de Lorena li confiscava els dominis de l’Empordà, que no recuperà fins el 1471 A Pego hagué d’afrontar una revolta dels seus súbdits, exasperats pels imposts de llur …