Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
infart
Patologia humana
Necrosi localitzada en una porció de parènquina, deguda generalment a una manca d’irrigació per embòlia o obliteració brusca de l’artèria o les artèries corresponents; més rarament és originat per l’oclusió de la vena que en drena la sang.
És anomenat infart blanc o anèmic quan és conseqüència de l’obstrucció d’un vas arterial si, al contrari, es produeixen fenòmens hemorràgics a la zona infartada, hom parla d' infart vermell L' infart de miocardi és generalment conseqüència d’una trombosi de la coronària esquerra, que rega el ventricle esquerre, gairebé sempre a causa de l’existència prèvia d’una arterioesclerosi Es manifesta amb un dolor intens i opressiu, sensació d’angoixa, suor i pallidesa de vegades pot provocar un estat de xoc xoc cardiogènic , arrítmies i insuficiència cardíaca aguda l’electrocardiograma i…
amputació
Patologia humana
Exèresi d’una extremitat o d’una part, d’un òrgan o una part qualsevol del cos.
Quan és efectuada amb finalitat terapèutica, les causes més freqüents que obliguen a l’amputació són algunes malalties infeccioses certs casos d’osteomielitis, vasculars arterioesclerosi, diabetis, embòlies, arteritis, la gangrena produïda per lesions traumàtiques dels teixits, els tumors cancerosos, la transformació d’una part del cos en inútil i molesta certes cicatrius vicioses, algunes malformacions congènites, etc L’amputació ha d’ésser practicada en teixit sa per tal d’obtenir una cicatrització completa, i en els casos d’amputació de membres la part conservada o monyó cal…
ateroesclerosi

Etapes degeneratives d’una artèria afectada d’ateroesclerosi: 1, placa d’ateroma; 2, dipòsits de calci; 3, coàgul de sang
© Fototeca.cat
Patologia humana
Forma més important d’arterioesclerosi que té com a lesió fonamental l’ateroma.
Afecta les artèries grans i mitjanes d’una manera generalitzada, bé que amb una distribució irregular, amb predilecció pels seus punts de naixement Són afectades sobretot l’aorta, caròtides, renals, ilíaques, femorals, poplíties, coronàries, mesentèriques i vertebrals La seva patogènia no és encara prou coneguda El trastorn inicial podria raure en una lesió de les cèllules endotelials de l’artèria, punt de partida de la proliferació de la capa íntima i del desenvolupament posterior de la placa d’ateroma és possible que també hi participin les cèllules de la capa muscular de l’artèria que…
artèria

Estructura d’una artèria
Anatomia animal
Vas sanguini que porta la sang que va del cor als òrgans.
En un sentit estricte només és possible de parlar d’artèries en els cordats, però per analogia són anomenats artèries diferents vasos d’altres organismes En els vertebrats, i per tant en l’home, una artèria és constituïda per tres capes o túniques la túnica interna o íntima , formada per un epiteli unistratificat i una capa elàstica interna la túnica mitjana , formada per fibres musculars llises i fibres elàstiques i la túnica externa o adventícia , sovint separada de la túnica mitjana per una capa elàstica externa, formada per fibres collàgenes i elàstiques Gràcies a les fibres elàstiques,…
diabetis
Patologia humana
Nom genèric per a designar un grup de malalties caracteritzades per un excés de diüresi, encara que, habitualment, p ext, el terme es refereix a la diabetis mellitus.
Actualment hom admet la diagnosi de diabetis quan la glucèmia en dejú és igual o superior a 140 mg/dl, almenys en dues determinacions, o bé quan la corba de glucèmia dóna valors iguals o superiors a 200 mg/dl al cap de dues hores i en qualsevol altre punt Els símptomes generals de la diabetis solen ésser la secreció excessiva d’orina poliúria, la set polidípsia, l’amagriment i un excés de gana polifàgia Les diferents manifestacions de la malaltia s’acompanyen també de símptomes característics En el decurs de la diabetis poden aparèixer complicacions diverses la microangiopatia, o lesió dels…
angina de pit
Patologia humana
Síndrome caracteritzada per dolor o constricció a la regió anterior del tòrax, en general en forma de crisis breus, que a vegades van acompanyades d’angoixa i de sensació de mort imminent.
L’any 1768, el metge anglès W Heberden en féu la millor descripció El dolor comença a nivell de la part mitjana o inferior de l’estèrnum i s’estén simètricament a dreta i esquerra Pot també pujar fins al coll i les mandíbules, estendre's a tots dos braços o a un de sol generalment l’esquerre, i a les vèrtebres dorsals Apareix en relació amb els esforços físics i les emocions Quan la crisi es presenta mentre l’individu deambula, té relació amb l’esforç de la deambulació, la distància, la velocitat, àdhuc el fred i el vent La crisi obliga l’individu a parar-se, i llavors aquesta desapareix…
angina abdominal
Patologia humana
Quadre de dolor abdominal causat per una disminució de la irrigació sanguínia dels intestins, generalment provocada per una arterioesclerosi de les artèries mesentèriques.
Típicament es produeix després de la ingesta, duranta la digestió
José Alemany y Bolufer
Historiografia catalana
Filòleg.
Membre d’una humil família de jornalers, obtingué de manera brillant la llicenciatura en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1889, gràcies a l’esforç intellectual i a les beques i els premis econòmics rebuts durant els anys d’estudiant Ja amb el grau de doctor, guanyà per oposició la càtedra de llengua grega de la Universitat de Granada el 1891 i, vuit anys després, una plaça homònima a la Universidad Central de Madrid Fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres d’aquesta darrera universitat i no se’n mogué fins que se li manifestà una arterioesclerosi, malaltia que el…
parkinsonisme
Patologia humana
Síndrome que es manifesta clínicament com una malaltia de Parkinson idiopàtica, però que és secundària a l’arterioesclerosi, encefalitis, intoxicacions, traumatismes o tumors cranials, etc.
memòria
Filosofia
Psicologia
Facultat de recordar.
Hom sol distingir la memòria —com a capacitat, disposició o funció— del record, acte o procés de recordar Bé que aquesta distinció arrela en la filosofia grega i la seva diferenciació entre mnéme i anamnesi , aquests termes tenien un significat peculiar el primer es referia a la facultat de recordar les dades sensibles i a la retenció de les impressions i les percepcions, mentre que el segon alludia a l’acte espiritual mitjançant el qual l’ànima veu en el sensible l’intelligible, en virtut de força dels arquetips o idees que ha contemplat abans de la seva existència en el cos Si el sentit…