Resultats de la cerca

És una música per a cantar i ballar, de compàs binari Al segle XVIII, el son era obra dels grups musicals de l’oest de Cuba, formats per guitarra, baix, tres guitarra cubana de sis o nou cordes, maraques, claves i bongos, influïts per les percussions i els ritmes sincopats africans i les cançons espanyoles Era la música de les classes populars, i estigué prohibit per les seves lletres obscenes i antiesclavistes fins el 1920 Els primers que popularitzaren el son foren el grup Sexteto Habanero El son montuno és una evolució d’aquest estil, creada per Arsenio Rodríguez el 1940, que incorpora una…

De moviment més aviat viu i de tonada alegre, popular a les comarques interiors de la Catalunya Vella i, especialment, als Pirineus, del Pallars al Vallespir Se solia ballar com a final d’una sèrie de balls o després d’una altra dansa, sovint un ballet o un contrapàs Hom la balla formant rodona en grups de dues, tres o més parelles oscillant uns compassos cap a la dreta i uns altres cap a l’esquerra Les balladores posaven les mans sobre les espatlles de llurs companys i aquests les agafaven a elles pel colze A la fi les alçaven tan enlaire com podien mentre els músics aguantaven…

La seva funció essencial és la de delimitar l’espai suficient perquè els gegants i la resta d’entremesos puguin ballar i exhibir-se Es tracta d’una persona disfressada amb una màscara o capgròs, que li cobreix la cara, i amb un vestit estrafolari, i generalment armat d’algun element que utilitza per a aconseguir el seu objectiu, ja siguin unes xurriaques, un fuet o bé fins i tot una bufeta d’animal inflada Sobresurten per la seva singularitat els capgrossos esparriots Lligamosques d’Olot Garrotxa —ja documentat el 1809 i amb antecedents que es remunten al 1673—, Merma de Vic…

A llevant i a migjorn de l’illa hom el balla sempre precedit per dues cobles de mateixa El darrer mot de la segona mateixa canvia de to menor a to major potser per prevenir els balladors de l’entrada del copeo, més alegre i molt més mogut La dona porta sempre la iniciativa en el ball i volta i giravolta per si pot enganyar el ballador Al primer terç del s XX hom començà a ballar-lo en filera, sempre per parelles i sense cap interpolació de mateixa, a certs pobles de l’illa El ball és acompanyat per la música de les anomenades cançons de copeo , de quatre versos en rima assonant,…

Se li atribueix la creació de les cinc posicions dels peus en la dansa, posicions que es consideren la base de l’art de ballar i que tenen per principi l’aplom i l’equilibri del cos en moviment El 1700 publicà Chorégraphie ou l’art d’écrire la danse par caractères, figures et signes démonstratifs avec lesquels on apprend facilement de soy-même toutes sortes de dances També publicà una recopilació dels balls existents al seu temps, en la qual exposava un sistema d’adaptar el moviment coreogràfic a una escriptura específica a través d’uns codis, unes formes, figures i signes que…

Més en particular, peça de caràcter popular que té el seu origen en les músiques que solien interpretar-se durant els entreactes i al final dels entremesos i sainets del teatre castellà dels segles XVI-XVIII Acompanyades generalment d’instruments de corda pinçada guitarres, violes de mà, foren conegudes també amb el nom de bailetes

Treballà com a mecànic d’automòbils, ajustador i torner Fou soci de la Unió Excursionista de Catalunya, i membre del grup Luengo, que actuava políticament en la clandestinitat dins Catalunya i tenia per objectius interrompre actes falangistes, socórrer els presos polítics de la Presó Model de Barcelona i donar protecció a maquis i polítics republicans en les visites clandestines El 1948 emigrà a França, on residí alguns anys El 1952 se n'anà a Amèrica, a l’Argentina, on s’installà a Rosario Hi reprengué el seu treball com a mecànic i també treballà com a representant comercial en diverses…

El 1974 ingressà a l’Escola Nacional de Dansa i el 1975 s’incorporà a l’Instituto Superior de Arte del Teatro Colón de Buenos Aires El 1980 formà part del Ballet de Cambra del mateix teatre, i el 1982 va ingressar com a primer ballarí a la Fundació Teresa Carreño de Veneçuela, des d’on arribà al Teatre Municipal de Rio de Janeiro Brasil El 1986 Mikhaïl Barychnikov l’integrà com a primera figura a l’American Ballet Theatre El 1990 fundà la seva pròpia companyia, Ballet Argentino, el primer grup estranger que actuà al Palau Hermitage de Sant Petersburg Convidat a ballar amb les…