Resultats de la cerca
Es mostren 646 resultats
armadura

fototeca.cat
©
Construcció i obres públiques
Conjunt de barres o cables d’acer que formen l’esquelet d’una peça de formigó, armat o precomprimit, i que es col·loquen dins la seva massa perquè el conjunt sigui apte per a resistir esforços de tracció, compressió, cisallament, etc.
Les armadures de barres solen ser constituïdes per unes barretes d’acer corrugat disposades al llarg de la peça i per unes altres barres primes disposades transversalment, lligades a les primeres Aquestes barres més primes són anomenades estreps i les barres disposades al llarg formen l' armadura comprimida o l’armadura estirada , segons que l’esforç a què són sotmeses les barres sigui de compressió o de tracció En el cas de les bigues de formigó, hi ha encara unes barres longitudinals comunament dites barques que…
barra de premsa
Indústria tèxtil
Cadascuna de les barres que, en les màquines de teixit de punt per ordit Kette i Kette-Raschel equipades amb agulles de bec o de premsa, són emprades per a premsar totes les agulles alhora.
Les barres de premsa poden ésser llises o fresades per tal d’aconseguir efectes especials de mostra
filera

A, filera per a barres massisses; B, filera per a tubs; 1, portafilera; 2, filera; 3, bloc per a extursió; 4, agulla; 5, guia; 6, punxó; 7, empenyidor
© fototeca.cat
Tecnologia
Eina per a roscar cargols i barres metàl·liques que consisteix en una caixa cilíndrica, interiorment buida i proveïda d’unes dents que, en introduir-hi la tija o barra, hi afaiçonen el filet de la rosca.
La filera pot ésser d’accionament manual muntada sobre un porta-fileres o bé pot ésser accionada mecànicament roscadora
paral·leles
Esport
Aparell gimnàstic emprat en competicions masculines, que forma part del programa olímpic, consistent en dues barres paral·leles de fusta polida, dura i elàstica, de 3,50 m de longitud cadascuna i distants 42-48 cm, que descansen damunt quatre muntants de ferro verticals i fixos, d’alçada regulable.
És emprat per a practicar exercicis de força, sosteniment i oscillació Les anomenades paralleles asimètriques són emprades solament en competicions femenines, formen part del programa olímpic i les dues barres, de 2,40 m de longitud, són collocades a altures diferents la superior a 2,30 m i la inferior a 1,50 m de terra
Larisa Semjonova Latynina
Gimnàstica
Gimnasta russa.
Inicialment ballarina, els seus dots excepcionals feren que es dediqués finalment a la gimnàstica Formada a l’Institut Politècnic de Kíev, el 1954 participà per primera vegada en una competició internacional Campionats del Món de Roma Fou una de les millors gimnastes de tots els temps i aconseguí divuit medalles olímpiques, vuit de les quals foren d’or, nombre no aconseguit per cap altra esportista femenina Retirada de l’alta competició l’any 1966, fins l’any 1977 fou entrenadora de l’equip soviètic, i el 1980 dirigí l’organització de les proves de gimnàstica dels Jocs Olímpics de Moscou…
barra de control
Física
Tecnologia
Dispositiu en forma de barra o de placa, el moviment del qual permet de modificar la reactivitat d’un reactor nuclear en absorbir més o menys els neutrons.
Segons la funció que compleixen hom distingeix les barres de compensació , que serveixen per a compensar grans variacions lentes de reactivitat les barres de regulació , que serveixen per a afinar la potència fins a assolir el valor desitjat i compensar les variacions ràpides de reactivitat de poca amplitud i les barres de seguretat, que permeten d’aturar el reactor en pocs segons, en cas d’emergència Els materials més emprats per a construir barres de control són el cadmi i el bor o aliatges d’aquests elements també poden ésser utilitzats…
lliç

lliç
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Conjunt de bagues
muntades en unes barres o un marc, segons que les bagues siguin de torçal o metàl·liques, que serveix, en els telers, per a classificar i fer pujar o baixar els fils d’ordit segons els prens i les deixes existents en cada passada del lligat
que hom executa.
Els primitius lliços dels telers a mà eren formats per dues barres de fusta o canyes horitzontals, anomenades perxerats , on hi havia enfilades les bagues de torçal Modernament hom construeix les bagues amb dos filferros torçats sobre si mateixos i estanyats, que deixen entre les voltes de torsió l’ullet per al pas del fil i els ulls per als perxerats i, sovint, hom tendeix a emprar bagues finalment polides d’acer niquelat, cromat o inoxidable En un teler calen, com a mínim, tants lliços com grups de fils que evolucionen diferentment en un lligat El conjunt de lliços és anomenat…
reixa
reixa de ferro forjat
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Conjunt de barres, paral·leles o entrecreuades, usualment de ferro però a vegades de fusta, bronze o altres materials, que, amb predomini del buit sobre el ple, separen un ambient o protegeixen una obertura.
Durant l’antiguitat foren molt simples i d’un ús molt escàs, però des de l’alta edat mitjana esdevingueren progressivament freqüents i elaborades, per a substituir algunes portes i finestres de fusta i també per a establir una tanca de separació Al s XVII, per primera vegada, hom utilitzà reixes de ferro per a tancar espais descoberts, sobretot en villes suburbanes i en els jardins dels grans casals Més tard solen ésser sistemàticament reixades les finestres de les plantes baixes dels edificis, les rampes d’escales, les terrasses, els balcons, etc El Modernisme promogué una decisiva…
barra
Tecnologia
Peça metàl·lica, de fusta o d’un altre material, generalment recta, rígida, de secció uniforme i de dimensió longitudinal notablement superior a les dimensions transversals.
Les barres metàlliques, especialment les d’acer, són obtingudes per laminatge o estiratge, i són classificades comercialment en funció de llur secció barres planes, quadrades, rodones, hexagonals, triangulars, octagonals, etc
Boris Anfiijanovič Šakhlin
Gimnàstica
Gimnasta ucraïnès d’origen rus.
Als dotze anys s’inicià en la gimnàstica, i el 1949 es traslladà a Sverdlovsk, i el 1951 a Kíev, on tingué com a condeixebles els gimnastes més prometedors de l’URSS, entre d’altres el campió olímpic Viktor Čukarin La seva primera competició internacional destacada fou al Mundial de Roma 1954, en el qual guanyà una medalla d’or en la modalitat d’equip i una d’argent en barra fixa En el mateix campionat celebrat a Moscou el 1958 guanyà cinc medalles d’or aparells individual, equip, barres paralleles, cavall i barra fixa Quant als títols olímpics, guanyà dues medalles d’or a…