Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
serpentó
Música
Instrument aeròfon d’embocadura semiesfèrica, de tub llarg i corbat en forma de serp o S.
Té nou orificis És entonat en si bemoll i presenta una extensió d’unes tres octaves Acompanyava els xantres en els actes litúrgics i fou també freqüent en les grans orquestres Haydn, Beethoven i Mendelssohn, entre altres, l’empraren Els serpentons foren molt estesos des de la fi del s XVI fins a mitjan s XVIII Fou desplaçat per instruments més eficaços, com la tuba o el trombó baixos
quart de to
Música
Interval de la grandària de la meitat d’un semitò.
Divideix, per tant, l’octava en vint-i-quatre parts iguals en el cas d’un sistema d’afinació de temprament igual Entre totes les possibilitats d’utilització musical dels microtons, la dels quarts de to és probablement la més freqüent microtonalitat S’han ideat diversos signes per a la notació dels quarts de to Els més emprats són transformacions dels habituals signes de sostingut i bemoll, als quals s’afegeix una petita fletxa ascendent o descendent o dels quals s’elimina un dels traços verticals
trompeta
Trompeta
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon d’embocadura semiesfèrica i de metall que consisteix en un llarg tub, comunament corbat dues vegades i de secció cilíndrica en dues terceres parts i cònica al pavelló.
El tub sol tenir un metre de llargada És molt antiga, i ha tingut funcions sagrades, militars, fúnebres i solemnes N'hi ha dues modalitats la simple, que només dóna la sèrie d’harmònics del so fonamental, i la cromàtica o de pistons Dins la primera modalitat hi ha la corneta militar La trompeta de pistons, inventada per Blühmel i Stölzel al començament del s XIX, pot executar totes les notes de l’escala cromàtica Els tipus més utilitzats en l’orquestra són la de si bemoll i la de do trompeta © Fototecacat
cromatisme
Música
Procediment musical consistent en l’alteració en un semitò descendent o ascendent d’una nota o més d’una escala diatònica.
El cromatisme pot presentar-se tant en l’harmonia com en la melodia, i en el sistema tonal hom l’utilitza per a passar d’una tonalitat a una altra Hom troba ja alteracions de tipus cromàtic a l’antiguitat grega i en el cant gregorià, en el qual es reduí a l’ús del si bemoll Amb Gesualdo i Monteverdi, el cromatisme assolí una complexitat i una riquesa comparables només a la d’alguns compositors romàntics, especialment Wagner, Liszt i Strauss Posteriorment, Schönberg donà a les dotze notes de l’escala cromàtica el mateix valor, establint així el total cromàtic , base del mètode…
barra

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Signe utilitzat en la notació musical amb diversos significats.
Exemple 2 - JS Bach Missa en si m BWM 232, 10 Qui sedes ad dextram Patris © Fototecacat/ Jesús Alises La barra de compàs, també anomenada tanqueta, és una ratlla traçada verticalment sobre el pentagrama, que separa un compàs del següent indicant el seu accent mètric principal La doble barra de compàs anuncia un canvi d’armadura o de compàs enmig d’una obra La barra discontínua s’utilitza de vegades per a indicar la situació dels semicompassos en un compàs d’amalgama Exemple 3 - WA Mozart Don Giovanni , 10 ària © Fototecacat/ Jesús Alises La doble barra de repetició està formada per dues…
trombó
Trombó
© Fototeca
Música
Instrument aeròfon d’embocadura semiesfèrica, cos incurvat i secció cònica en la part corresponent al pavelló i cilíndrica en la resta.
És accionat per una colissa o per pistons El trombó de colissa data de la meitat del segle XV, i el de pistons fou construït per primera vegada cap al 1825 amb cilindres El model actual que hom empra en l’orquestra simfònica és la modalitat tenor del trombó en si bemoll Els altres membres d’aquesta família són el piccolo , a l’octava superior del tenor el soprano, a la quinta del tenor el contralt, a la tercera menor ascendent respecte al tenor el baix, a la tercera menor descendent respecte al tenor i el tenor baix, que té un pistó que abaixa la nota fonamental d’una quarta…
trompa
Trompa
© Fototeca
Música
Instrument aeròfon d’embocadura d’embut, de metall (llautó, bronze o argent), que consisteix en un tub llarg i estret, generalment enroscat circularment, i que va eixamplant-se gradualment des de l’embocadura fins al pavelló.
N'hi ha de diverses formes i llargades el tub supera sovint els set metres de llargada Una forma primitiva, l’anomenat corn dels Alps , és de forma recta o lleugerament corba hom l’ha incorporat a l’orquestra La trompa de caça , de la qual deriva el corn d’harmonia, ha tingut diverses mides, i ha perdurat l’anomenada mitja trompa , de tres voltes i mitja de tub Al començament del segle XIX Stölzel hi incorporà un mecanisme de pistons la trompa de pistons , que li permeteren d’emetre d’una manera justa tots els graus de l’escala cromàtica a partir del 1865 la trompa de pistons en fa o en si…
Franz Schubert

Franz Shubert, de W. A. Rieder
© Fototeca.cat
Música
Compositor austríac.
Deixeble d’Antonio Salieri, actuà com a mestre de música de la família Esterházy, càrrec que deixà per dedicar-se únicament a la composició, amb tota mena de privacions La seva extensa producció pot dividir-se en tres grans períodes El primer comprèn quartets de corda, com el del 1814 en si bemoll major, contemporani de la seva primera obra mestra el lied titulat Gretchen am Spinnrade ‘Margarideta a la filosa’ Aviat seguiren Erlkönig ‘El rei dels verns’, 1815 i Der Wanderer ‘El caminant’, 1816, a més de les sis primeres simfonies, influïdes per Mozart A la fi d’aquest any es…
José António Carlos de Seixas
Música
Organista i compositor portuguès.
Fou organista de la catedral de Coïmbra, com a successor del seu mestre Francisco Vaz Pels volts del 1720 ocupà el càrrec d’organista de la catedral de Lisboa i més tard fou nomenat vicemestre de capella de la cort portuguesa, institució dirigida llavors per D Scarlatti De la seva producció cal destacar les sonates per a clavicèmbal en un sol moviment i les obres per a orquestra Les primeres, tot i prendre el model binari de les obres de D Scarlatti, mostren una tendència cap a una estructura temàticament tripartida de tall clarament preclàssic Pel que fa a les obres orquestrals, cal esmentar…
dòric
Música
Mode del sistema heptatònic que, en la seva representació en forma d’escala, presenta la següent successió de tons (T) i semitons (S): T-S-T-T-T-S-T.
És el primer dels vuit modes eclesiàstics o gregorians, anomenat per aquesta raó protus 'primer' També rep el nom de ’mode de re', perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions Moltes de les composicions de l’època barroca que presenten armadures dòriques no són sinó peces en mode menor en les quals falta un bemoll o sobra un diesi a l’armadura, alteració que es va afegint oportunament en el text musical L’expressió sexta dòrica s’aplica al 6è grau elevat del mode menor especialment quan no es tracta com a 6è grau ascendent el que s’eleva per evitar…