Resultats de la cerca

El seu objectiu és conduir la investigació del blat de moro, i se centra particularment en la producció d’aliments en el món en vies de desenvolupament Promou i coordina tests i intercanvis de germoplasmes a nivell internacional Ajuda els països poc desenvolupats a millorar la qualitat i l’estabilització del blat de moro, i també a augmentar-ne la producció Treballa per fer que la tecnologia i la política agrària segueixin un esquema coherent amb diverses condicions nacionals Condueix la recerca en producció i creixement de plantes i opera en el banc de germoplasmes Recopila estadístiques i…

Inicialment vinculat a l’Instituto de Historia Medieval de España de la Universitat de Barcelona, des del número 9 1980 l’ Anuario de Estudios Medievales és editat per la delegació del CSIC de Barcelona El seu primer director i principal impulsor fou el professor Emilio Sáez Caravaca 1917-Valladolid 1988, catedràtic d’història medieval de la UB en 1958-78 En el període 1983-87 el professor Sáez compartí la direcció amb Maria Teresa Ferrer i Mallol, la qual posteriorment n’ha assumit la direcció L’ Anuario de Estudios Medievales té un bloc principal dedicat als estudis de recerca darrerament…

Estudià literatura i història de l’art a les universitats de Viena i de Graz A partir del 1908 exercí com a crític de "Die Zeit" i poc després entrà com a assistent a l’Institut d’Història de l’Art de la Universitat de Viena, on romangué fins el 1912 Fou llibreter durant uns quants anys i, entre el 1926 i el 1935, bibliotecari de la collecció Anthony van Hoboken, a Viena El 1939 es veié obligat a emigrar a Anglaterra i s’establí a Cambridge El 1947 obtingué la nacionalitat britànica, però quatre anys més tard retornà a Viena S’especialitzà en la música dels autors vienesos i arribà a…

Catedràtic de grec, hebreu i àrab a la Universitat de Granada i d’àrab a la de Madrid 1874-1902 Interessat en l’estudi de la història antiga d’Aragó, cercà un nou camí d’investigació a base de les fonts aràbigues És considerat el fundador de la moderna escola d’arabistes hispànics féu de la seva casa un centre de vida comuna amb els seus deixebles, dedicat a l’estudi i, sobretot, a la impressió de textos aràbics Publicà diversos estudis sobre numismàtica Tratado de numismática arábigo-española , 1879, la seva obra fonamental Monedas árabes de Tortosa, 1881 etc i nombroses monografies…

Desenvolupament enciclopèdic La Biblioteca s’estructura en àrees de gestió i àrees d’especialització, que corresponen a les divisions de la universitat, a més de l’àrea de reserva, que conté els manuscrits i els llibres impresos des del s XV fins a l’any 1820 Consta d’un fons que supera el milió de volums, 200000 dels quals són anteriors al s XX, a més de 2200 manuscrits i un miler d’incunables Entre els manuscrits hi ha peces remarcables, com la Crónica de Jaume I , manuscrit català del s XIV, El llibre dels àngels, d’Eiximenis, i llibres d’hores dels s XIV al XVI Entre els incunables hi ha…

Vida i obra Estudià lleis a la Universitat de Cervera i es llicencià 1838 a la de Barcelona Succeí el seu pare, Pròsper de ↑ Bofarull i Mascaró , en la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1849, en el qual ja treballava des de catorze anys, i al qual dedicà una memòria amb motiu de la installació a la nova seu del palau del Lloctinent, el 1853 Dirigí, a partir del 1860, la publicació de vint-i-tres dels volums de la “Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón” Entre altres treballs d’interès per a la història literària, és autor d’ Opúsculos inéditos del…

Cursà estudis eclesiàstics al monestir de Montserrat i la llicenciatura de teologia a l’Anselmianum de Roma, on es formà, a més, dins l’Escola Vaticana de Paleografia i Diplomàtica amb el cardenal Franz Ehrle Completà la seva formació a Friburg de Brisgòvia Alemanya fins el 1924 al costat de Heinrich Finke Arxiver de Montserrat, on fundà les colleccions “Analecta Montserratensia” 1917 i “Catalonia Monastica” 1926, la seva intensa activitat de recerca documental li valgué de Pius XI el nomenament de prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana 1936, càrrec que abandonà el 1961 en ser nomenat…

Té com a antecedent la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona, constituïda el 1918 pels principals editors catalans i que desenvolupà una intensa activitat professional i cultural fins el 1936 Instituí la Festa del Llibre i publicà els primers catàlegs bibliogràfics catalans El 1939, en acabar la Guerra Civil, fou incorporada a l’Instituto Nacional del Libro Español INLE El 1981 fou restaurada amb el nom actual i assumí les tasques de l’INLE, el qual desaparegué poc després El seu objectiu és la promoció i el desenvolupament de la producció, la distribució i el comerç del llibre…

Estudià filosofia i lletres i dret a València Catedràtic de geografia a Saragossa 1944, hi creà una escola de geografia i hi fundà el primer departament de geografia aplicada de l’Estat espanyol, i la primera llicenciatura de geografia independent de la d’història Fou vicedirector de l’Instituto de Estudios Pirenaicos —des d’on dirigí la part de geografia de la revista Pirineos — i de l’Instituto Juan Sebastián Elcano CISC Fou catedràtic de geografia a la Universitat de Madrid 1965-85 i director de l’Instituto de Geografía Aplicada del CSIC i de la revista Geographica , amb finalitat docent,…

Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en dret i en teologia, matèries que estudià en diverses universitats europees Féu viatges científics constants per Europa i l’Àfrica del nord Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia 1950 Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1943, presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Fou president de la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics des del 1970 Els seus múltiples treballs d’investigació i repertoris erudits el feren conèixer arreu del món científic A partir de la tesi…