Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
Walter Johannes Damrosch
Música
Director d’orquestra i compositor nord-americà d’origen alemany.
Estudià piano amb el seu pare, i després prosseguí la seva formació a Dresden, on amplià els estudis de piano i n’inicià els de composició Posteriorment es traslladà a Frankfurt, on treballà amb F Draeseke i H von Bülow El 1885 fou nomenat director de la New York Symphony Society, càrrec que ocupà fins el 1894, any en què fundà la Damrosch Opera Company, una companyia lírica alemanya que presentà diverses òperes en una gira pels Estats Units de cinc anys de durada Estrenà diverses obres de Gustav Mahler i Anton Bruckner als EUA, i entre el 1924 i el 1947 fou assessor musical de l’NBC El 1928…
Alfred Orel
Música
Musicòleg austríac.
Es llicencià en dret 1912 i després estudià musicologia amb G Adler a la Universitat de Viena, on obtingué el doctorat el 1919 i un postdoctorat el 1922, i on fou professor del 1929 al 1945 Fou director de la secció de música de la Biblioteca Estatal de Viena 1918-40 i treballà en el Departament de Cultura de Viena 1940-45 Fou un dels fundadors i directors de l’Institut per a la Investigació de Mozart a Salzburg El 1928 i el 1959 rebé la Medalla d’Honor de l’estat per les seves tasques destinades a potenciar la vida musical vienesa Els seus principals temes d’interès foren la polifonia…
Deryck Victor Cooke
Música
Musicòleg anglès.
Estudià piano i composició a la Universitat de Cambridge Entre el 1947 i el 1959 pertangué a l’equip musical de la BBC, institució a la qual retornà el 1965 Des del 1959 es dedicà prin cipalment a escriure sobre música Les seves investigacions i els seus treballs se centraren en la música del segle XIX, molt especialment en R Wagner i els postromàntics, A Bruckner i G Mahler Una de les seves grans realitzacions fou completar la Simfonia núm 10 de Mahler a partir dels fragments i esborranys deixats inconclusos pel compositor L’obra fou presentada en concert l’any 1964 Alguns dels seus llibres…
Jordi Mora i Grisó
Música
Director d’orquestra i pedagog català.
Estudià direcció coral amb E Ribó i viola amb F Fleta al Conservatori de Música de Barcelona Graduat a la Hochschule de Würzburg el 1973, es llicencià en musicologia, filosofia i indologia a la Universitat de Munic, on posteriorment es doctorà Estudià direcció orquestral amb S Celibidache i des del 1981 dirigí regularment a Alemanya, França, Rússia, Romania, Grècia, els Estats Units, l’Amèrica del Sud i arreu de l’Estat espanyol És director i professor de pràctica orquestral de l’Orquestra de Cambra de Vic i de l’Orquestra del Conservatori de Música d’Igualada, així com de l’Escola de Música…
Gunther Wand
Música
Director d’orquestra alemany.
Realitzà els seus estudis a Wuppertal i Colònia, on inicià la carrera de director el 1939 El 1945 fou nomenat director general de música de Colònia i responsable dels Concerts de Gürzenich, càrrecs que ocupà fins el 1975 El 1982 assumí la titularitat de l’Orquestra Simfònica de l’NDR d’Hamburg, que convertí en un dels millors conjunts alemanys, i el 1989 debutà als EUA al front de l’orquestra simfònica de Chicago Fou un dels especialistes més destacats de la seva generació en el repertori simfònic alemany i, especialment, en la interpretació de les simfonies d’Anton Bruckner, que enregistrà…
Siegmund von Hausegger
Música
Director d’orquestra i compositor austríac.
S’inicià en la música amb el seu pare Més tard, fou alumne d’EW Degner, K Pohling i M Plüddeman, i estudià a la Universitat de Graz Debutà a l’Òpera de la mateixa ciutat de Graz durant la temporada 1895-96 i posteriorment dirigí a Munic i Frankfurt En 1910-20 estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica d’Hamburg, després d’haver estat director a Glasgow i Edimburg Entre el 1920 i el 1938 dirigí l’Orquestra Filharmònica de Munic, amb la qual destacà com a difusor de la música d’A Bruckner, de qui estrenà, el 1932, la versió original de la Simfonia número 9 Com a compositor, deixà una…
Carl Schuricht
Música
Director d’orquestra alemany.
Es formà a la Hochschule für Musik de Berlín, on fou alumne d’Engelbert Humperdinck, que el feu decidir per la direcció d’orquestra El 1901 entrà com a director substitut a al Stadttheater de Magúncia, i el 1912 passà a ocupar-se de la direcció de les òperes de Zwickau, Dortmund i Wiesbaden, ciutat de la qual fou director general de música en 1922-44, mentre dirigia diverses orquestres en qualitat de convidat Fugint de la guerra anà a Suïssa, on s’establí definitivament, i acabat el conflicte actuà amb les millors orquestres del món Foren molt apreciades les seves interpretacions del gran…
Ernst Kurth
Música
Musicòleg suís d’origen austríac.
Estudià història de la música a Viena amb G Adler i es doctorà el 1908 El 1912 completà els seus estudis a la Universitat de Berna, on posteriorment fou professor i catedràtic de musicologia 1927-46 És autor d’una sèrie de publicacions molt importants en la història de la musicologia, entre les quals destaca Grundlagen des linearen kontrapunkts 'Bases dels contrapunts linears', 1917, obra en què examina la linealitat i els aspectes motors de la melodia i amb la qual obtingué reputació internacional Destaca també el seu estudi sobre Bruckner 1925, on, a més d’oferir una acurada biografia…
intermezzo
Música
Als segles XIX i XX, moviment o secció instrumental inserida en una composició més gran, o fins i tot una obra autònoma de caràcter líric, generalment per a piano.
Amb aquesta designació apareix, entre altres, el tercer moviment del segon quartet amb piano opus 2, de F Mendelssohn, el segon moviment del concert per a piano i orquestra opus 54, de R Schumann, el quart moviment de la sonata per a piano opus 5, de J Brahms, l' Intermezzo interrotto del Concert per a orquestra , de B Bartók, o la desena de les Variations on an Original Theme 'Enigma' , d’E Elgar Com a peça independent, és present en l’opus 4 de R Schumann, l’opus 76 i les Klavierstücke 'Peces per a tecla', opus 116 a 119, de J Brahms, per a piano, o en alguns quartets de corda en A Bruckner…
Simon Sechter
Música
Teòric i compositor austríac.
Després d’estudiar a Bohèmia, completà la seva formació a Viena, on adquirí fama com a acompanyant del famós virtuós del contrabaix D Dragonetti La seva carrera com a pedagog s’inicià en una institució per a l’educació de cecs, que deixà en ser nomenat organista de la cort l’any 1825 Aviat aconseguí la reputació de millor professor de teoria de Viena, i entre els qui en volien rebre lliçons hi hagué F Schubert El 1851 esdevingué professor de contrapunt i baix xifrat al Conservatori de Viena, on tingué nombrosos alumnes, entre els quals H Vieuxtemps, G Nottebohm o S Thalberg, encara que el seu…