Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
La mitra abacial de Santa Maria de l’Estany
Art gòtic
Aquesta peça va pertànyer als abats del monestir de Santa Maria de l’Estany Bages, d’on procedeix Actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic, amb el núm inv 374 Fa 28,5 cm d’alçada per 30 cm d’amplada Data del segle XIV El teixit exterior és de sarja de quatre, ordit i trama de seda ocre, primitivament blanca El teixit interior és de tafetà decorat per bastes de trama, ordit de seda, trama de seda i argent daurat El folre és de lli, lligadura plana, amb ordit i trama de lli color cru Tots tres teixits són fets en teler de llisos i pedals No es coneix el lloc exacte de fabricació dels…
Ramon Saera
Història del dret
Jurista.
De família de juristes, ha estat confós amb un seu germà Berenguer, canonge de Vic Advocat fiscal de la batllia i de la vegueria de Manresa i assessor dels consellers d’aquesta ciutat en la construcció de la séquia, actuà d’intermediari amb el bisbe de Vic per a la solució del plet que aquella obra motivà Patrocinà l’obra de la capella de les Verges, de la Seu de Manresa, on fou enterrat i a la qual llegà un frontal brodat obra del florentí Geri di Lapo, altres ornaments, llibres i peces d’orfebreria És autor de comentaris als usatges i les constitucions de Catalunya i d’altres…
La capa del bisbe Ramon de Bellera
Art gòtic
Aquest ornament litúrgic es conserva al Museu Episcopal de Vic amb el número d’inventari 1 140 Va pertànyer a Ramon de Bellera, bisbe de Vic 1352-77 El Necrologi de Vic dona com a data de la mort del bisbe el 10 de juny de 1377, i també diu que va donar a l’església de Vic “dues hermoses capes, una de vellut vermell i l’altra de diaspre negre amb molt hermosos brodats”, notícia recollida posteriorment per Moncada en l’ Episcopologio de Vich La capa s’esmenta en diferents inventaris de la catedral El dels anys 1402-26 diu “Ítem dues capes de velluts vermells esteses amb fresadures d’or amb…
Bayeux
![](/sites/default/files/media/FOTO/bayeux.jpg)
Vitrall de la catedral de Bayeux
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del departament de Calvados, a la Baixa Normandia, França, centre del Bessin.
Mercat agrícola i petit nucli industrial impremta, plàstics, són molt anomenades les seves randes La catedral de Notre-Dame, originàriament del segle XI, fou reconstruïda al segle XIII i és una mostra típica del gòtic normand el cimbori, de 80 m d’alçària, és del segle XV El Musée de la Reine Mathilde conté el llarg brodat dit Tapís de Bayeux Ciutat d’origen galloromà, fou saquejada nombroses vegades a causa de les invasions normandes —fins a la formació de Normandia, al s X—, de la Guerra dels Cent Anys 1356 i de les guerres de religió A l’edat mitjana fou la residència dels…
Els guants de luxe. Una indústria barcelonina de la primera meitat de segle XIX
Durant la primera meitat del segle XIX hi va haver una important indústria del luxe a Barcelona la dels guants En començar el segle havien esdevingut un complement indispensable no sols de la indumentària d’home de la noblesa i de l’alta burgesia, sinó també de la de dona, que necessitava guants curts per al vestit de dia i llargs per als vestits de nit —que solien ser de màniga curta La indústria guantera barcelonina s’especialitzà en el guant femení Eren guants de pell de cabritilla que, gràcies als avenços en l’adoberia, arribaren a ser peces de gran finor i d’un color blanc intens Són…
plumetis
Indústria tèxtil
Batista o mussolina de cotó amb claps del mateix teixit imitant el brodat.
Els motius del dibuix, petits i disseminats, i que representen flors, fulles o figures geomètriques simples, són obtinguts en el mateix teler en fabricar el teixit
entorxat
Brodat d’argent o d’or, insígnia de general, ministre i altres funcionaris.
lluna
![](/sites/default/files/media/FOTO3/paper_amb_llunes.jpg)
Paper amb llunes vermelles
Manderley67 (CC BY-NC 2.0)
Dibuix rodó estampat o brodat en una tela o imprès en un paper.
Estendard de Sant Ot
Història
Brodat de seda sobre lli datable del s XII, obra signada d’Elisava.
És centrat pel Pantocràtor dins l’ametlla mística, flanquejada pels símbols dels quatre evangelistes tres llenques també brodades —amb una figura a cadascuna— pengen del cos principal Procedeix de la Seu d’Urgell i es conserva al Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona La seva finalitat no és coneguda, bé que hom creu que era un estendard guerrer És una de les peces més importants del seu gènere entre les conservades
El frontal del cardenal Margarit
Art gòtic
Part central brodada del frontal del Cardenal Margarit Encomanada per aquest prelat vers els anys 1474-77, probablement al brodador de Perpinyà resident a Girona, Antoni Guàrdia, mostra una interessant iconografia amb el comitent acompanyat de cinc àngels i agenollat davant la Mare de Déu i el Nen entronitzats BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras El frontal d’altar dit del cardenal Margarit, conservat al Museu de la Catedral de Girona, és una obra brodada a Girona a la dècada de 1470 Joan Margarit i de Pau va néixer en aquesta ciutat el 1422 La seva família paterna estava…