Resultats de la cerca
Es mostren 122 resultats
landa
Geobotànica
Formació vegetal integrada bàsicament per brucs, bruguerola, gatoses, etc, típica de substrats àcids i de climes atlàntics.
baleja
Agronomia
Escombra sense mànec, feta de rames de bedoll, de bàlecs o de brucs, emprada per a balejar o escombrar l’era.
Aielo de Malferit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida situat al vessant meridional de la serra Grossa, des de la Serratella fins a prop del port de l’Olleria.
La carretera de Xàtiva a Ontinyent i el riu Clariano són el límit amb els municipis de l’Olleria i d’Albaida L’horta és regada amb l’aigua d’aquest riu, canalitzada mitjançant una séquia general i diverses derivacions el 1806, per tal de poder regar més terres, fou construït sobre el riu Clariano un gran aqüeducte d’un sol arc, anomenat l’Arcada Al secà es conreen oliveres, garrofers, ametllers, presseguers, albercoquers, magraners, figueres, pomeres, pereres, etc, a més de vinya, dedicada especialment al raïm de taula Hi ha, a més, diverses empreses dedicades a…
Reial Moto Club de Catalunya
AF CEC / CO DE TRIOLA
Motociclisme
Club de motociclisme de Barcelona.
Fundat l’any 1916, el seu predecessor fou la Sociedad de Velocipedistas, fundada el 1891 gràcies a l’impuls de Claudi de Rialp Poc després organitzà les primeres curses ciclistes a Barcelona, tot i que també començà a interessar-se pel motociclisme El 1902 adoptà el nom de Club Fotográfico Deportivo, que el 1905 collaborà en l’organització de la Copa Sportmen’s Club, primera cursa de motocicletes i vehicles de motor d’Espanya L’any 1907 divergències de criteri entre ciclistes i motociclistes de l’entitat obligaren a la seva reorganització, de la qual sorgí el Club Deportivo El número de socis…
Reial Moto Club de Catalunya
© AF CEC / CO DE TRIOLA
Motociclisme
Club de motociclisme de Barcelona.
El 1916 adoptà el nom actual, amb el títol de reial Fundat l’any 1916, el seu predecessor fou la Sociedad de Velocipedistas, fundada el 1891 gràcies a l’impuls de Claudi de Rialp Poc després organitzà les primeres curses ciclistes a Barcelona, tot i que també començà a interessar-se pel motociclisme El 1902 adoptà el nom de Club Fotográfico Deportivo, que el 1905 collaborà en l’organització de la Copa Sportmen’s Club, primera cursa de motocicletes i vehicles de motor d’Espanya L’any 1907 divergències de criteri entre ciclistes i motociclistes de l’entitat obligaren a la seva reorganització,…
,
El regne capenc: geranis i gazànies
L’any 1772, a bord del vaixell “Resolution”, comandat pel famós capità Cook, arribà a Ciutat del Cap, enviat pel Royal Botanical Garden de Kew, el jardiner Francis Masson La seva missió era recollectar plantes sud-africanes que poguessin tenir interès en jardineria Tornà a Europa amb diverses espècies, entre les quals 15 del gènere Pelargonium l’era dels geranis, potser el gènere de plantes ornamentals més mundialment difós, acabava de començar Moltes de les espècies comunament emprades en jardineria tenen, com els geranis, un origen sud-africà Masson fou el primer a explotar sistemàticament…
El paisatge vegetal de les terres baixes litorals de l’Aglí al Ter (territori ruscínic)
Els canyissars i els plans d’aigua, anomenats localment «llaunes», són un dels elements paisatgístics més característics del territori ruscinic com aquests immediats al massís del Montgrí Baix Empordà J Nuet i Badia El poderós sistema orogràfic constituït pels Pirineus i pels Prepirineus ateny la Mediterrània, ja molt afeblit, només en un sol punt el cap de Creus, prolongació mar endins de l’Albera les Corberes, tanmateix, també arriben, diluïdes, arran de mar A banda i banda de la prolongació de l’Albera, dues dilatades planúries fluvials, les planes del Rosselló i de l’Empordà, tanquen el…
cap de Creus
© Fototeca.cat
Cap
Cap de la costa empordanesa, extrem llevantí de les terres catalanes continentals (3°19’13’’ longitud E).
És a l’extrem de l’anomenada península del cap de Creus , soldada al continent per la serra de Rodes i que constitueix, juntament amb la serra de l’Albera, una de les terminacions mediterrànies dels Pirineus La península s’endinsa uns 10 km en la mar i ocupa entre 80 i 90 km 2 és constituïda per un sòcol paleozoic d’esquists metamòrfics orientat en direcció WNW-ESE, flanquejat a ponent de granits sintectònics, que cauen a plom damunt la plana de l’Alt Empordà, i que són guiats en llur alineació per la gran falla de Roses a Vilajuïga La serra de Rodes es dreça a 670 m a l’istme comprès entre…
Gilbert White: arcàdic però rigorós
Per a molts ecologistes actuals, la tranquilla vida del rector de Selborne, coetani de la Revolució Francesa, representa el somni nostàlgic d’una harmonia perduda amb el medi La preservació del marc tradicional de la parròquia de Selborne i l’amor del seu pastor pels estudis naturalístics representen models encara ben fascinants Al marge de les tranquilles consideracions bucòliques que farceixen el cos de l’obra, resulta remarcable la severitat amb què jutja les pràctiques tradicionals de fer passar focs per les landes i bosquines per aprofitar els rebrots tendres Es veu que tant els…
Les ericàcies
Ericacies 1 Bruc d’hivern Erica multiflora a branca amb inflorescències terminals x 0,5 b detall d’una flor amb els estams exserts, el pedicel llarg i tres bràctees x 2,5 c flor seccionada longitudinalment amb els estams i l’ovari fixats sobre el disc nectarífer x 5 d secció transversal d’una fulla de marges revoluts x 10 2 Bruc d’escombres Erica scoparia detall d’una flor amb la corolla poc més llarga que el calze i l’estigma eixamplat en forma de disc x 5 3 Bruc Erica arborea detall d’una flor amb el peduncle més curt que a E multiflora, els estams no exserts i la corolla força més…