Resultats de la cerca

El nom, d’origen popular, puix que la forma del monument correspon a una mena de taula de peu central, únic, molt alt, ha estat adoptat científicament La pedra de suport té alçades que normalment oscillen entre 2 i 3 metres, però pot arribar a 3,70 sa Torreta, Maó o a 4,20 Trepucó, Maó La pedra horitzontal pot arribar a 4 per 1,50 m, com a Talatí de Dalt Maó o a 3,80 per 1,20, com a Torralba Alaior, bé que normalment són una mica més petites Totes dues lloses són ben treballades, llises, amb els caires vius Les taules són voltades d’un recinte gairebé sempre en forma de ferradura, construït…

Construcció situada a poc més d’1 km del Pla de Manlleu, en direcció a Santes Creus És al costat mateix de la carretera Els orígens d’aquesta casa forta són desconeguts, bé que segurament sorgí en el moment de la repoblació de l’indret De fet, però, no és fins el 1225 que se’n té notícia, quan Guília de Ferrera convingué amb l’orde del Temple, senyor del terme de Selma, sobre la farga o ferreria del castell de Selma Ramon Ferrer, descendent de Guília, fou batlle de Selma i consta que a casa seva, l’any 1326, s’hi dipositaven els censos en espècie de la castlania major del castell en diverses…

Residí a Barcelona des de molt petit Treballà al taller de l’argenter Josep Pomar i assistí a l’Escola de Belles Arts 1850, on conegué Fortuny, Suñol, Tapiró i Tusquets Amb Suñol anà a Roma 1857, i, juntament amb Tapiró, Agrasot i l’italià Simonetti, posà un taller Després de diversos retorns a Barcelona, s’hi installà definitivament el 1876 i la seva activitat prengué caires múltiples fundà el Centre d’Aquarellistes i una acadèmia de dibuix i pintura —a la qual assistiren Rusiñol i Anglada— fou professor a l’Escola de Belles Arts des del 1877 i a l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova i la…

Situació Masia o casa forta de característiques semblants a la veïna de Cal Rei ECSA - J Bolòs Casa forta situada al veïnat de Campdàsens, en un altiplà que s’estén a ponent de la població de Pontons, prop de les torres de Cal Xamanet i de Cal Rei Mapa 35-16419 Situació 31TCF744868 Des de la carretera que va de Pontons a Santes Creus, al quilòmetre 11, 6, surt, a mà dreta, una pista que va cap a la Llacuna Si seguim la carretera de Santes Creus, molt poc més enllà veurem Can Guixó JBM Història Malauradament, no s’han localitzat notícies històriques documentals d’aquesta casa forta d’època…

Situació Vista general de les ruïnes del que fou centre de l’antiga baronia de Montbui J M Masagué El castell es troba al cim d’un turó de 541 m d’altitud sobre el nivell de la mar, situat a l’extrem de ponent del terme municipal, entre Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines És voltat per la urbanització anomenada del Castell de Montbui Mapa L37-15393 Situació 31TDG316130 El trencall per anar-hi es troba a uns sis-cents metres passat el quilòmetre 18 de la carretera de Caldes de Montbui a Sant Feliu de Codines, just a l’entrada d’aquest poble, a la dreta, on hi ha un rètol que indica “Els…

Situació Aquest castell és situat al nucli de la població d’Espolla, al carrer del Castell La vila és emplaçada als vessants meridionals de l’Albera, en un pujol al repeu de la plana de l’Empordà Mapa 220M781 Situació 31TEG003936 Per anar-hi cal prendre la carretera local que va del Pont de Campmany, a la N-II, a Roses La vila d’Espolla es troba, per aquesta carretera, entre Sant Climent Sescebes i Rabós d’Empordà JBH-JVV Castell Un croquis del que resta de les construccions de la fortificació B Bofarull La fortalesa sembla que era la planta rectangular, protegida, possiblement, per torres…

Llurs recursos són el desafiament de les lleis de la física, la desaparició de límits entre la vida animal i la humana, l’aparició d’animals fantàstics, d’éssers desproporcionats, de vampirs, de fantasmes, de bruixes o de diables, i el tractament de temes com la mort, les metamorfosis, els mites, etc L’ art fantàstic s’ha manifestat en l’escultura, l’arquitectura, la decoració i, sobretot, la pintura A l’edat mitjana, l’escultura i la pintura representen escenes fantàstiques on el diable és l’element més important al Renaixement, la pintura alemanya i la flamenca conrearen…