Resultats de la cerca
Es mostren 1336 resultats
navegador
Electrònica i informàtica
Conjunt d’eines de programari que faciliten la navegació per una xarxa informàtica.
Els navegadors s’encarreguen d’oferir a l’usuari un entorn homogeni d’accés als serveis i a les dades, independentment del node de la xarxa on resideixin, i per tant s’encarreguen d’ocultar a l’usuari les diferents arquitectures de les xarxes o els nodes visitats, així com les instruccions específiques que caldria usar en cada cas si hom no usés un navegador Actualment hom empra els navegadors gràfics o multimèdia, lligats al desenvolupament del World Wide Web, un servidor distribuït d’informació amb enllaços hipertextuals, i del llenguatge HTML Hyper Text Mark Language,…
metamatemàtica
Matemàtiques
Nom donat per Hilbert a l’estudi del llenguatge format pels enunciats sobre els signes emprats per la matemàtica.
Així, l’enunciat ''tot x més gran que 2 , si és primer és senar’ és un enunciat pròpiament matemàtic, és a dir, un teorema del qual hom pot provar la correcció o la incorrecció a partir d’un determinat conjunt d’axiomes en canvi, són metamatemàtics els enunciats '' x és una variable numèrica’, '' 2 és una constant numèrica’, etc, que caldria que acompanyessin l’enunciat matemàtic anterior per tal de fer-lo comprensible a qui no sabés què representen x i 2 La distinció entre matemàtica i metamatemàtica fou feta per Hilbert a fi d’aconseguir el desenvolupament d’una teoria de la…
comprensió de la lectura
Educació
Captació del significat complet d’un text llegit.
Habitualment, la comprensió de la lectura és una de les capacitats més considerades didàcticament dins de l’àrea de llengua, si bé és cert que no sempre amb els resultats que caldria esperar En general es fa servir també l’expressió comprensió de la lectura per a referir-se al conjunt d’activitats didàctiques que es proposen treballar aquesta mateixa capacitat La comprensió de la lectura no es pot deslligar del domini mecànic i, concretament, de la velocitat de lectura En el context d’un bon domini mecànic, es pot establir que una persona que adquireix una major velocitat de…
Ull i visió

L’ull
CC0
La vista, és a dir, la capacitat de percebre estímuls lluminosos que permeten de delimitar la forma, la grandària i els colors dels objectes, és considerada el sentit més important de l’ésser humà De fet, és el sentit més desenvolupat i perfeccionat, a través del qual hom obté la major part de la informació que es rep del món que ens envolta Les imatges visuals són transcendentals per a la comprensió dels fenòmens externs a l’organisme i, actualment, constitueixen el principal camp d’informació en les societats desenvolupades, en què els mitjans de comunicació visuals es beneficien…
El Consell d’Europa critica Espanya per la corrupció i la falta d’independència judicial
Un informe del Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa GRECO constata el baix incompliment per part de l’Estat espanyol de les recomanacions d’aquest organisme europeu en matèria d’independència del poder judicial i de corrupció En el primer d’aquests aspectes, assenyala que caldria eliminar el paper que les autoritats polítiques espanyoles tenen en la selecció dels jutges, i remarca que, dels vint-i-vuit estats de la UE, Espanya és el vint-i-cinquè en percepció d’independència judicial En matèria de corrupció, indica que Espanya no ha adoptat un codi de conducta…
esperança de vida
Sociologia
Perspectiva mitjana de durada de la vida d’una persona.
És la mitjana aritmètica dels anys que teòricament, per a cada edat, poden arribar a viure els habitants d’una àrea determinada, tenint en compte la taula de mortalitat Per a poblacions actuals té sempre el caràcter d’estimació, car caldria preveure com evolucionaran en el futur les taxes de mortalitat per edats El seu coneixement és d’un gran interès, sobretot per a les companyies d’assegurances A nivell comparatiu, l’esperança de vida se sol utilitzar, en relació amb els nounats, com a índex socioeconòmic molt precís, puix que reflecteix el desenvolupament medicosanitari d’una…
salut ambiental
Ecologia
Estudi de l’impacte de les alteracions del medi en la salut humana.
Els efectes de la contaminació o altres problemes ambientals són difícils de demostrar, ja que caldria separar la influència de tots els altres elements que afecten la salut d’una persona Tot i això, els darrers anys semblen ben establertes relacions com la que hi ha entre la contaminació a les ciutats i els problemes respiratoris, cardiovasculars i de càncer També s’han replantejat els efectes de les dosis baixes, ja que l’exposició prolongada a alguns composts encara que sigui en dosis baixes pot provocar problemes de salut a mitjà o a llarg termini Els efectes de la degradació…
Castell de Cornellà de Llobregat
Art romànic
L’any 1204 es parla del castell nou de Cornellà, la qual cosa, tenint en compte que a la vila no hi ha cap altre castell, caldria interpretar segurament en el sentit d’una reedificació recent Tanmateix, l’obra major de reconstrucció es realitzà al segle XIV Aleshores el castell va ser reedificat quasi des dels fonaments, segons l’estructura gòtica conservada, que és quadrangular entorn d’un pati central, amb torres quadrades als angles El 1308 hi ha documentada la capella de Sant Antoni a la “ Turris sive domus de Cornella ”, de Berenguer de Mallol, que la va traspassar a les…
profecia
Literatura
Pronòstic escatològic o polític en llatí i en llengua vulgar, en prosa o en vers.
Les profecies a l’edat mitjana nasqueren i proliferaren en èpoques de crisi religiosa o política Les escatològiques interpretaven uns passatges de la profecia de Daniel i l' Apocalipsi , com les obres de Ciril, Metodi i sobretot de Joaquim de Fiore mort el 1202, que tingueren gran difusió entre els espirituals i a Catalunya comptaren amb adeptes insignes, com Arnau de Vilanova i l’infant Pere d’Aragó, oncle del rei Pere el Cerimoniós Es conserva en català una traducció fragmentària de la Summa concordiae veteris et novi testamenti de l’abat Joaquim i una altra traducció d’obres de Giovanni da…
Dau al Set

Revista Dau al Set (núm. 1, setembre de 1948)
Grup artístic editor de la revista d’art mensual del mateix nom fundada a Barcelona pel setembre del 1948 i integrat per Joan Brossa, Arnau Puig, Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats, que en tenia cura de la confecció i impressió.
A partir d’una actitud inicialment dadaista, els seus creadors hi expressaren per escrit i plàsticament llur indiferència envers la societat en què vivien i, després de passar pel surrealisme plàstic o l’existencialisme ideològic, s’anaren creant un món propi i marginat, que emmenaria, tanmateix, alguns d’ells a adoptar un nou concepte dinàmic de la societat La publicació reflectí aquesta evolució i esdevingué, cap al 1950, un calaix de sastre on hom pot seguir bastant fidelment la situació i els artistes innovadors de l’època i trobar referències a personalitats estrangeres poc temps després…