Resultats de la cerca

El blues procedent del folklore negre rural és posterior als cants de treball work songs i als negro-spirituals Els blues primitius, de forma predominantment vocal, utilitzen l’estructura de les balades anglosaxones Els temes de blues són la desesperació, la desgràcia, la frustració, el treball mal pagat, l’ésser estimat perdut i d’altres realitats quotidianes El blues clàssic, contemporani del ragtime , consta de tres versos els dos primers repetits, i el tercer, que rima amb els dos anteriors, completa el sentit Aquesta frase repetida s’incorpora en forma de riff en el jazz instrumental…

L’obra s’articulava seguint un fil narratiu que permetia enllaçar una alternada successió de cançons, romanços i villancets, presentats per diferents personatges que cantaven en les seves respectives llengües en arribar al final, l’ensalada era rubricada amb una cita temàtica treta del repertori litúrgic Les primeres definicions del terme procedeixen de la preceptiva hispànica del segle XVII Sebastián de Covarrubias 1611 i Juan Díaz Rengifo 1644 El model de l’ensalada renaixentista l’establí Mateu Fletxa el Vell, a València, durant el segon terç del segle XVI Els precedents…

Aparegué ja al començament del segle XVIII, i amb la Revolució Francesa en fou ampliat el repertori, que passà més tard als escenaris frívols de París i d’altres ciutats europees Influït pel cafè concert de l’època, fou conreat a la Península Ibèrica, on es desenvolupà des de la darreria del segle XIX fins als anys vint del segle següent, en la triple modalitat antillana, francesa i andalusa Les intèrprets més notables foren La Bella Chelito , Consuelo Vello anomenada La Fornarina , Pastora Imperio i Raquel Meller Durant els primers decennis del segle XX, als Països Catalans foren molt…

Abans de la simplificació de les rúbriques del breviari 1956, la salve es recitava o cantava després de cada hora canònica des de les primeres vespres de la Trinitat fins a la nona del dissabte abans d’advent El text es distribueix en sis frases i tres invocacions finals la melodia gregoriana, de to primer, és neumàtica des del segle XVII, però, se’n canta també una de sillàbica, d’Henry Du Mont, en to cinquè Ha estat atribuïda al monjo Hermann de Reichenau 1013-1054, a Ademar de Montelh m 1098 o també a Pedro de Mezonzo m 1002, bisbe de Santiago de Compostella Introduïda a Cluny el 1135,…

Dies irae - WA Mozart Rèquiem KV 626, III Dies irae fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Era cantat després del tractus Aquesta posició anòmala -les seqüències es cantaven després de l’alleluia- demostra la tardana incorporació a la litúrgia de difunts Compost probablement per al primer diumenge d’advent, fou inclòs a la missa de difunts en els missals franciscans segurament al segle XIII per obra de Tomàs de Celano, que en podria haver redactat l’estrofa final i, més tard, passà al missal romà Fou suprimit pel concili II del Vaticà, i ha restat com a himne ad libitum per a l’…

El text, picaresc i satíric, té l’origen en les cançons medievals Amb la Revolució Francesa aquest gènere fou conreat i en fou ampliat el repertori, que passà més tard als escenaris frívols de París i d’altres ciutats europees Influït ja pel cafè concert de l’època, fou conreat a la península Ibèrica, on es desenvolupà des de la darreria del s XIX fins als anys vint, en la triple modalitat antillana, francesa i andalusa Les intèrprets més notables foren La Bella Chelito , Consuelo Vello, anomenada La Fornarina , Pastora Imperio i Raquel Meller Als Països Catalans foren difoses, entre altres,…

També designa una manifestació artística de característiques molt concretes que aparegué durant els anys vuitanta del segle XIX Usualment es considera que el gènere nasqué amb la inauguració de Le Chat Noir, obert a París el 1881, però ja se’n poden trobar precedents a la darreria del segle XVIII En aquell temps hi havia una sèrie d’establiments, freqüentats per intellectuals, on músics ambulants cantaven cançons de taverna A Le Chat Noir s’hi reunien pintors, poetes, compositors i instrumentistes, els quals podien mostrar les seves creacions a un públic que tenia l’ocasió de…

Inicialment, la lauda era un cant monòdic, inspirat probablement en els Miracles de Notre-Dame , de Gautier de Coincy 1177-1236, cançons al seu torn influïdes per les seqüències litúrgiques i les cançons trobadoresques Els seus orígens s’han de cercar en els cants de grups religiosos, com el que acompanyava Francesc d’Assís o les nombroses confraries de penitents i de laudesi cantaires de laudes que sorgiren a les principals ciutats Entre els primers cants destaca el Càntic del germà sol , de sant Francesc, la melodia del qual desgraciadament no ha perviscut Més tard, al segle XIV, la lauda…

Inicialment, la lauda era un cant monòdic, inspirat probablement en els Miracles de Notre-Dame , de Gautier de Coincy 1177-1236, cançons al seu torn influïdes per les seqüències litúrgiques i les cançons trobadoresques Els seus orígens s’han de cercar en els cants de grups religiosos, com el que acompanyava Francesc d’Assís o les nombroses confraries de penitents i de laudesi cantaires de laudes que sorgiren a les principals ciutats Entre els primers cants destaca el Càntic del germà sol , de sant Francesc, la melodia del qual desgraciadament no ha perviscut Més tard, al segle XIV, la lauda…

Inicialment basats en l’escala pentatònica, pròpia de l’Àfrica Occidental, sofriren fortes influències del cant coral luterà i del gregorià Adoptaren una estructura dual en la qual un solista canta un vers i és respost amb el mateix text per un cor Al segle XX han tingut una difusió universal i han adquirit caràcter de música d’espectacle en mans d’intèrprets com el Golden Gate Quartet, Mahalia Jackson, Rosetta Tharpe i Louis Armstrong La difusió dels espirituals negres als Països Catalans ha estat molt forta des de l’inici del 1960 i la majoria dels seus texts han estat traduïts al català i…