Resultats de la cerca

Es troba situada a migdia del terme, molt a prop del castell de Miralpeix Segurament aquesta capella correspon a l’església de Santa Maria de Miralpeix, documentada per primera vegada en una visita pastoral del 1414 Els seus orígens són, però, molt més antics És probable que aquest temple fos la capella del castell de Miralpeix, esmentat des del 1057, en què el bisbe de Guislabert de Barcelona donà a Arnau d’Arloví el terme i la torre de Miralpeix per tal que el repoblés En el capbreu de la Pia Almoina del 1611 ja s’afirma que Santa Maria de Miralpeix és coneguda popularment com…

Situats a Roma i a les províncies veïnes l’Apúlia, Calàbria, Lucània, Campània, l’illa de Capri, Tríscia, Ravenna, etc, arribaven a Còrsega, Sardenya i Sicília, al nord d’Àfrica, Gàllia, Dalmàcia i fins a l’Orient Repartits en fundus , eren agrupats en massae el conjunt de massae d’una província constituïa el patrimonium , unitat dins el patrimoni general administrada per un rector Procedia de donacions i adquisicions fetes des del s IV el primer testimoni és un capbreu o políptic de Gelasi 492-496, divers del Liber censuum Reestructurat per Gregori el Gran 590, el patrimoni…

Esmentat per primer cop en un capbreu de n'Elisenda de Riudeperes el 1278, la primera persona de qui es té coneixença que en detení el domini útil fou Barchinona Calis, que féu testament el 26 d’abril de 1317 Des d’ella és possible seguir la nissaga Calis/Callís ininterrompudament fins a l’actualitat, per bé que el darrer membre de la família que l’habità fou Concepció Callís i Bofill, morta el 1938 En aquest mas, gairebé amb tota seguretat i no a Vic com s’ha dit tradicionalment, nasqué el jurisconsult Jaume Callís 1364-1434, tal com ho deixa entendre el testament del seu germà…

En una punta de la plaça on s’aixeca l’actual església parroquial de Biosca, hi ha la capella de Sant Nicolau L’església actual no conserva cap element d’estil romànic, fora de l’orientació de la nau L’actual porta és situada a la façana de llevant Les referències que hi fa el capbreu del 1623 denoten que es tracta d’una església força més antiga, i efectivament és així En la relació de les esglésies i els beneficis eclesiàstics de la diòcesi d’Urgell que pagaren la dècima l’any 1391 consta l’existència d’un clergue anomenat Cabirol, que era beneficiat a Santa Maria de Biosca i a…

Dins el terme de Santa Eugènia de Vila-romà hi hagué una capella dedicada a sant Romà, la qual més tard es convertí en santuari de la Mare de Déu de la Pietat En un capbreu de l’any 1315 és anomenat l’indret de Sant Romà i el de l’ Esgleiola , que sembla que es corresponen La capella, doncs, ja devia existir, potser, fins i tot, al segle anterior Com a capella és documentada en la visita pastoral de l’any 1401 L’any 1517 ja s’anomenava Santa Maria de la Pietat i mantenia un altre altar sota l’advocació de sant Romà L’edifici, amb una masia afegida del segle XVII, ha estat molt…

Dins el cementiri de l’església de Sant Just i Sant Pastor hi havia hagut una petita capella dedicada a sant Celoni, motiu pel qual al segle XI aquest cementiri es coneixia amb el doble nom indistintament, i segons la tradició era un dels llocs més primitius destinats a enterraments cristians dins la ciutat D’aquesta capella cemeterial han pervingut escasses referències documentals Una d’elles data de l’any 1208, en un capbreu dels béns del degà de la seu barcelonina, segons el qual consta que aquest posseïa algunes cases prop l’església de sancti celedonii l’altra consigna la…

El llogaret de Veri és enlairat a 1 469 m d’altitud, al turó que domina la vall anomenada de Sant Feliu de Veri Els homes de Veri són consignats al capbreu de Castillo de Sos, vers el 1068 D’antuvi formava un sol domini amb Sant Feliu i altres caseries de la vall Al segle XI els Roger senyorejaren aquestes terres, que vincularen a Roda A mitjan segle XII Ramon III aprofità l’interinatge comtal per a acaparar part del feu En la concòrdia del 1187, Berenguera d’Erill cedí al seu oncle Arnau II l’honor que tingué el seu pare in Berin Al principi del segle XIII, d’alguna manera, la…

La seva vida, llegendària, transcorregué entre Albenga Itàlia, i Egipte, on anà a fer penitència Patró de Banyoles, on se'n conserva el cos, el seu culte hi és documentat des d’abans del 1279, que fou abandonada la capella del “Puig de Sant Martirià o del convent vell” i traslladada al monestir de Banyoles El 1649 hom li féu un nou altar a l’església del monestir Es conserva una arqueta de plata repussada del segle XV amb les seves relíquies i un bust d’època barroca Hi ha una peça dramàtica sobre la seva vida, en català, conservada en el Capbreu de la vida de sant Martirià,…

Malauradament no s’ha trobat cap notícia històrica que faci referència a l’església de Sant Joan i Sant Miquel de Solans, sufragània de la parròquia de Guils, ni tampoc de la població, abans del segle XV Al final d’aquest segle, com que Solans pertanyia al vescomtat de Castellbò, apareix en el capbreu d’aquest vescomtat del 1493-94 i en el posterior Spill …, redactat al principi del segle XVI, inclòs a la batllia de Guils del primer quarter de Castellbò S’hi especifica que en aquest lloc, habitat per en Rocell i en Bortolà, hi havia tres carlanies, totes elles en mans de membres…

“Aquest és el capbreu que vol memoritzar això que deu tenir el bisbe a la seva castellania de Sanaüja, per costum i per dret En primer lloc, dels ingressos dels judicis, la meitat sens engany Del mercat, la meitat del que pertoca als senyors, per justícia i per dret, és a dir, de les lleudes, a excepció dels drets sobre les popes de les vaques, que són del castell Del forn, la meitat Dels ingressos de la moneda, la meitat I el bisbe es posa d’acord amb els senyors de Sanaüja perquè facin venir davant seu els homes de la castellania i que en llevi d’ells, cada any, la quèstia del…