Resultats de la cerca

D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Assumpció, es tenen notícies d’ençà de l’any 1094, data del testament de Ramon Guillem de Taús, en què estableix una deixa a favor de l’església de Santa Maria de Castells, consistent en una unça L’any 1180 Ermengarda de Taús donà a la seva filla Arnaua de Caboet posteriorment casada amb Arnau de Castellbò, i al seu primer marit Bernat de Tarascó la meitat de la fortalesa de Castells, juntament amb els castells de la Guàrdia d’Ares, Taús, Saüquet i Saüquedell L’any 1194 aquests mateixos…

Fundada pels magnesis de Tessàlia, fou conquerida pels perses el 530 aC Després de la lluita entre els diàdocs segle III aC, manifestà la seva fidelitat a Roma, i fou declarada ciutat lliure per Sulla N'hi ha ruïnes notables odèon, gimnàs, teatre, estadi, particularment d’un temple construït a l’època hellenística per Hermògenes Aquest temple, perípter i amfipròstil, posseïa un notable fris amb el combat de les amazones

Situació Vista del costat sud-oest d’aquesta església que presidia l’abandonat poble de Senyús T Pollina Aquesta església es troba al poble, abandonat, de Senyús, situat a uns 4 km de Cabó per una pista, en molt mal estat, que surt de Cabó, al costat de l’actual església parroquial JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG519772 Història El poble de Senyús apareix com a lloc de procedència d’alguns dels signants de l’acte d’homenatge i jurament de fidelitat prestat, l’any 1162, pels habitants de la vall de Cabó al bisbe Bernat Sanç Senyoria de la família Caboet, passà al vescomtat de Castellbò per l’…

Fundada pels doris, creà colònies a les illes eòliques i tingué una factoria a Naucratis Egipte Passà a dependre dels perses 540 aC, i durant el sV aC fou aliada d’Atenes Formà part de l’imperi d’Alexandre i de diversos regnes hellènics, fins que es convertí en ciutat lliure dins la província romana d’Àsia 129 aC Segons que sembla per les restes conservades, la ciutat era de planta ortogonal Prop de Cnidos, l’atenès Conó destruí l’esquadra manada per l’espartà Pisandre 394 aC

Ocupava els territoris compresos entre l’actual golf Edremit, al N, i el riu Küçük Menderes, al S Tingué la capital a Sardes Vers la meitat del s VI aC, la Jònia fou també incorporada a tots aquests territoris, després de la lluita de Cressus contra els grecs 560-546 aC Caiguda a mans de Cir, la regió es convertí en intermediària entre la civilització asiàtica i la grega, que fou afavorida pels diversos sobirans A l’època d’Alexandre, i posteriorment, sota la sobirania dels diàdocs, sofrí una profunda decadència, i només la capital conservà una certa esplendor, mantinguda encara a l’època…

Fundada, segons la llegenda, per argius i tracis, fou sotmesa als perses segles VI-IV aC, als selèucides s III-II aC, al regne de Pèrgam —després de la pau d'Apamea 188 aC— i als romans 133 aC Reconstruïda per August després d’un terratrèmol 27, fou florentíssima Hi ha restes del teatre, l’estadi, el temple de Dionís, el gimnàs i nombroses escultures, actualment al museu de Constantinoble

L’església parroquial de Sant Serni o Sant Sadurní manté el culte encara avui com a cap de la seva demarcació parroquial, però l’edifici original ha estat totalment transformat i probablement només se li puguin atribuir alguns fragments de mur d’època romànica inclosos dins la fàbrica de l’edifici actual, que necessitaria una exploració per a determinar la forma original del temple i l’abast de les pervivències i de les transformacions El primer esment de la vila de Noves és del 839, en la venda feta a favor del bisbe Sisebut d’unes cases i unes terres situades a la vall d’Elins…

Sis ciutats dòries Cnidos, Halicarnàs, Ko, Ialis, Camir i Lindos hi formaren una confederació hexàpoli de caràcter religiós La capital era el temple d’Apollo al cap Triopi, on eren celebrades festes en honor de Posidó, Demèter, Persèfone i Hermes Halicarnàs se separà de la Dòrida a causa de les seves afinitats amb els jonis, la llengua dels quals adoptà La confederació prosperà gràcies al comerç amb Creta, Síria i Egipte, i gaudí d’un elevat nivell cultural, malgrat la competència i la influència jònica La seva constitució fou ara aristocràtica ara popular, a remolc de les successives…

Des del 1354, data de la repoblació catalana de l’Alguer, les manifestacions literàries que dominen són folklòriques cançons de joc infantil, de bressol i d’exorcisme, etc i religioses Lo senyal del Judici , El Cant de la Sibilla , Goigs , etc, així com la poesia epicolírica catalana Cobles de la conquesta dels francesos El 1720 agafà cos una poesia personalitzada, predominantment religiosa, bé que també lírica i satírica que, des d’Agustí Sire i Vitelli, Lluís Soffi, etc, fou continuada fins a les nadales de Salvador Serra, a mitjan segle XIX Ignasi Pillito, arxiver de Càller, en…