Resultats de la cerca

Estudià a Gant i a Brusselles El 1949 debutà a Anvers amb el paper de Fricka, de La valquíria El 1952 rebé el primer premi de cant del Festival Internacional de Música de Lausana, la qual cosa li obrí les portes de l’Òpera de París, on cantà Aïda , Orfeo , Werther , el paper de Mère Marie de Diàlegs de Carmelites , de F Poulenc, i Medea , de L Cherubini, i el 1958 estrenà a Brusselles Maria Golovin , de GC Menotti El mateix any debutà a Bayreuth, i el 1960 ho feu al Teatro alla Scala de Milà Cantà, entre altres països, a Itàlia, els Estats Units, Àustria, França i Alemanya El 1965 debutà amb…

Dins d’aquest ens museístic s’han integrat la collecció arqueològica de la Diputació de Lleida Institut d’Estudis Ilerdencs, hereva de l’antic Museu d’Antiguitats fundat el 1868 els fons de l’antic Museu Diocesà de Lleida, creat el 1893 a partir de la tasca de conservació del patrimoni artístic —portada a terme pel bisbe Josep Meseguer —, i el tresor de la catedral de Lleida També inclou les colleccions aportades pel capítol de la catedral de Lleida i alguns dipòsits puntuals del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu d’Arqueologia de Catalunya El Museu de Lleida obrí les portes el…

De pare turc i mare polonesa, estudià humanitats a Istanbul i posteriorment cant amb GA Lombardi Des del seu debut a Nàpols el 1953 en el paper de Santuzza a Cavalleria Rusticana de Mascagni, es revelà com una remarcable intèrpret del belcantismo romàntic, especialment Donizetti i Bellini, dels quals contribuí al redescobriment de nombroses òperes Al Teatre San Carlo d’aquesta ciutat representà el paper titular de Madama Butterfly el 1954, un any després de  Tosca a Munic i el 1956 Francesca da Rimini Zandonai a San Francisco A la Scala de Milà interpretà el paper principal del Dialogue des…

Formà part de la Comédie Française i del Théâtre National Populaire de Jean Vilar Dedicada al cinema, començà a adquirir popularitat amb Ascenseur pour l’échafaud 1958 i Les amants 1959 Interpretà personatges sensuals i de vegades misteriosos, sovint dominats per una mena de fatalisme Entre les seves interpretacions, cal destacar les de les pellícules  Le Dialogue des carmélites 1959, La notte 1960, Moderato cantabile premi d’interpretació a Canes, 1960, Jules et Jim 1962, Le journal d’une femme de chambre 1963, Viva María, Chimes at Midnight 1965, L’histoire immortelle 1966, Mrs Klein 1976,…

Estudià música a Wilberforce i posteriorment, gràcies a una beca, pogué ampliar la seva formació a la Juilliard School de Nova York En un principi es dedicà als musicals, entre els quals algunes obres de G Gershwin com ara Porgy and Bess , i el 1957 participà, a San Francisco, en l’estrena nord-americana de Diàlegs de Carmelites El 1958 es presentà amb èxit a Verona, Viena i Londres, ciutat aquesta darrera on interpretà el paper d’Aïda, que el 1960 tornà a interpretar durant el seu debut al Teatro alla Scala de Milà El 1961 actuà per primer cop al Metropolitan de Nova York i a…

L’any 1968, un grup de dones que s’havia iniciat en el bàsquet al collegi de les carmelites de Sabadell formà el primer equip de l’entitat, que disputà dues temporades la Lliga de l’Obra Atlético Recreativa El 1969 creà el primer equip sènior masculí, i la temporada 1970-71 s’inscrigué en les competicions de la Federació Catalana de Basquetbol Amb la inauguració del pavelló del passeig del Doctor Moragas, la temporada 1972-73, s’impulsà la creació de cinc equips de base, tant de masculins com de femenins, que amb els anys s’incrementaren El sènior femení disputà la segona divisió…

Titulat a Barcelona el 1889, fou influït sobretot per August Font i Carreras Treballà a Tarragona, on collaborà amb Font i Carreras en l’obra del seminari i construí l’església i el convent dels carmelites 1897 —en estil neogòtic—, el passeig de Santa Clara, la fassina de la Chartreuse, la reixa d’entrada a la catedral, etc Ultra a Tortosa, on feu l’escorxador 1904-06 i el mausoleu del general Reading, entre altres obres, desenvolupà la seva major activitat a Terol, on el 1901 ja dirigia la restauració del claustre de San Pedro Allà fou arquitecte provincial i municipal, i hi…

Estudià piano i cant a Toronto, i posteriorment amplià la seva formació a Berlín Debutà el 1953 a la seva ciutat natal, i tres anys després es presentà en un recital al Town Hall de Nova York i, poc després, el mateix any fou elegida per Bruno Walter per a interpretar la simfonia Resurrecció de G Mahler, actuacions que la situaren de cop entre les primeres cantants de la seva generació El 1961 debutà operísticament a Toronto com a protagonista d' Orfeo ed Euridice , de ChW Gluck Intervingué en reeixides produccions operístiques — Juli Cèsar , La Gioconda , La medium o Cendrillon — en teatres…

Es formà a l’Accademia Cinematografica de Roma i al Centro Sperimentale di Cinematografia, i el seu primer paper protagonista fou Manon Lescaut , de C Gallone 1940, amb el qual obtingué un guardó a Venècia Destacà també a Piccolo mondo antico , de M Sodati 1941 i a Noi vivi , de G Alessandrini 1942 Després, es negà a participar en més pellícules perquè creia que el cinema italià estava instrumentalitzat pel règim feixista El 1944 es casà amb l’artista Oscar de Mejo, matrimoni que acabà el 1954 amb un escàndol de drogues i assassinat Després de la Segona Guerra Mundial, reprengué la seva…

Es dedicà al periodisme i tingué una notable activitat com a monàrquic i catòlic intransigent El 1926 publicà Sous le soleil de Satan , que li valgué la notorietat, i, tot seguit, dues altres novelles La imposture 1927 i La joie 1929 El 1932 rompé amb Maurras, el 1935 s’installà a Mallorca i l’any següent aparegué la seva obra mestra, Journal d’un curé de campagne Enfrontat als esdeveniments polítics i socials dels anys trenta i quaranta, escriví La grande peur des bienpensants 1931 i Les grands cimetières sous la lune 1938, testimoni de les execucions a Mallorca durant la Guerra Civil de…