Resultats de la cerca

D’origen franc, durant el període merovingi fou el càrrec immediatament inferior al majordom i tenia a la seva cura el personal del palau Sota els carolingis era encarregat d’organitzar els viatges del sobirà i sota els Capets esdevingué el primer funcionari reial, cap de l’exèrcit i administrador dels dominis reials Fou conegut també, des del s X, amb el nom de dapifer El càrrec cessà el 1191, a la mort del comte Teobald V de Blois, darrer senescal de França, i fou substituït pel de conestable Els grans senyors feudals francesos també tingueren senescals propis els ducs de…

Es basa en els models carolingis i és molt influït per la personalitat i les idees autocràtiques d’Otó III És una etapa de l’art preromànic en què hi ha força punts de contacte amb el romànic Les novetats arquitectòniques més importants són el gruix dels murs, que permet la utilització a l’exterior dels arcs cecs, l’alternança de pilars i columnes a l’interior i l’ús de galeries els exemplars més importants són l’església de Reichenau, Sinkt Peter de Wimpfen i Sinkt Cyriakus de Gernrode L’escultura s’identifica amb l’art àulic de tradició romana, i abunden les figures…

Després d’un llarg període d’emissions d’imitació carolíngia en diners comtals de plata a nom dels reis Carles o Lluís, el comte Ramon Borrell encunyà la primera moneda autònoma catalana amb el seu nom Les emissions posteriors palesen una notable disminució del pes de la moneda dels 1,7 grams dels diners carolingis, baixà a 0,30 durant el govern de Ramon Berenger I, el qual adoptà la moneda de billó A partir dels privilegis concedits per Jaume I, la moneda de Barcelona es confon amb la moneda catalana, ja que els comtats catalans anaren fent cessar les seves emissions a mesura…

A l’edat mitjana es tornaren a confondre la jerarquia militar i la civil amb la judicial, administrativa i financera, i el títol de duc comportà l’exercici del poder polític autònom però poc o molt subordinat a un sobirà A França, des del final dels merovingis, els ducs constituïren els personatges més elevats de la jerarquia després del rei, i des d’abans del segle XII foren posseïdors d’un feu de títol Els carolingis de França i d’Alemanya nomenaren també ducs amovibles, però a mesura que el poder reial es debilitava aquests anaren prenent més llibertat i autonomia i s’anaren…

Es formà a l’École des Chartes com a arxiver-paleògraf 1896-1900 Fou membre de l’École Française de Roma 1900-02 i doctorat en lletres 1902 Especialitzat en història medieval períodes carolingi i del s XV, ensenyà a les universitats de Montpeller, Dijon i Tolosa Tot i la seva adscripció a la cultura i a la història franceses —el 1901 publicà La diplomatie carolingienne du traité de Verdun à la mort de Charles le Chauve i el 1949 Les grands Ducs de Bourgogne —, aviat s’interessà per la història catalana En collaboració amb Pere Vidal publicà Bibliographie roussillonnaise 1906 ja abans havia…

Els grans dominis territorials de l’Europa occidental es començaren a formar durant el Baix Imperi, i des que els esclaus escassejaren s II llur explotació es configurà d’acord amb les característiques pròpies del règim senyorial, que adquirí ple desenvolupament durant l’alta edat mitjana Una producció fonamental dels dominis eren els cereals, que ocupaven la major part del sòl seguien en importància les vinyes, els prats i les pastures La ramaderia era activitat complementària de l’agricultura Vivien en el marc del domini dos grans grups humans els colons i els esclaus Les masses rurals eren…

És un centre comercial i industrial, situat al límit entre l’Alt Rin i el Baix Rin, a la zona dels turons del Rheingau, coberts de vinya És port fluvial Té una indústria diversificada fusta, ciment, productes químics, maquinària, vidre, cervesa És un centre administratiu i cultural important Hi ha universitat, fundada el 1477, i és seu d’un arquebisbat L’antiga Magontiacum dels romans fou capital de la Germània Superior Seu episcopal des del 747, amb sant Bonifaci, al s XIII fou la ciutat més important d’Alemanya i la capdavantera de la lliga de Renània El 1356 els arquebisbes de Magúncia…

Originat en manifestacions folklòriques o en cultes religiosos, constituí de seguida una tradició de temes i de situacions fixos, bastant uniformes Rastrejable en Homer i en la comèdia àtica i nova, es desenvolupà a Sicília, especialment durant l’època hellenística, per la inclinació a idealitzar la vida campestre com a fita de la felicitat Entre els precursors del veritable gènere literari cal citar Ànise de Tègea, Nícils, Mnasalques, Filetes de Cos, Dosiades de Creta, Callímac, etc, però Teòcrit segle III aC n'és el representant de més relleu, imitat tenaçment i projectat fins avui El…

Adoptada pels reis merovingis i després pels carolingis i capetians, Enric I li donà, vers el 1050, un caire militar Vers el 1120, Lluís VI féu conestable el seu cosí Raoul de Vermandois i li confià per un quant temps el comandament del seu exèrcit Finalment, el 1191, Felip August suprimí la senescalia i passà la seva facultat militar de cap suprem de la host reial al conestable Amb aquest caràcter tan important es mantingué d’una faisó més o menys efectiva fins que fou suprimida, el 1627, pel cardenal Richelieu El 1804 Napoleó restablí el càrrec i el donà al seu germà Lluís gran…