Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
Les astèrides
Entre les astèrides raregen els arbres i els arbusts les flors són entomòfiles i sovint zigomorfes, gamopètales i amb un sol verticil d’estams Les astèrides són les més evolucionades de totes les dicotiledònies Tot i les nombroses excepcions que hi ha, solen tenir les flors pentàmeres, tetracícliques, amb un sol verticil d’estams i un gineceu format per dos carpels soldats És freqüent que les flors s’agrupin en inflorescències denses, que funcionalment són equivalents a una sola flor pseudant, com és el cas de l’escardot Dipsacus sylvestris , que veiem a la fotografia En aquesta…
sincàrpic | sincàrpica
asclepiadàcies
Botànica
Família de contortes integrada per uns 250 gèneres que integren unes 1.900 espècies de plantes herbàcies perennes o llenyoses, sovint volubles i suculentes, de distribució tropical i subtropical.
Presenten fulles oposades o verticillades, simples, enteres i sense estípules flors regulars, bisexuals, solitàries o agrupades en inflorescència cimosa i corolla de cinc sèpals amb apèndixs corona L’ovari és semiínfer, de dos carpels, que contenen diverses rengleres d’òvuls, i un llarg estigma Els estams, lliures o soldats a la base, tenen apèndixs sovint units al gineceu el pollen és agrupat en tètrades o pollinis El fruit té dos follicles i les llavors exhibeixen villà Es caracteritzen també per posseir tubs lactífers i secretar diversos glucòsids i alcaloides Les…
amarantàcies
Botànica
Família de centrospermes integrada per uns 65 gèneres que componen unes 900 espècies de plantes herbàcies i arbustives, de distribució cosmopolita, especialment tropical i subtropical, sobretot en ambients ruderals i arvenses.
Presenten fulles alternes o oposades, enteres i sense estípules Les flors són hermafrodites, regulars, reunides en inflorescències complexes, d’un a cinc estams, sovint units a la base L’ovari és superior, dos o tres carpels fosos, amb un únic lòcul que conté d’un a moltíssims òvuls El periant és sec, membranós i descolorit El fruit pot ser en baia, pixidi o nou Les llavors tenen una testa brillant i un embrió corbat Força amarantàcies són conreades com a plantes ornamentals i, en alguns casos, com a vegetals o herbes per a cuinar Amarantàcies més destacades Nom científic Nom…
pistil
Botànica
Nom donat al carpel o conjunt de carpels soldats d’un gineceu sincàrpic, o a cadascun dels carpels d’un gineceu apocàrpic.
Típicament, té forma de matràs o de mà de morter, i consta d’ovari, d’estil i d’estigma
anacardiàcies
Llentiscle (anacardiàcies)
CC Joanbanjo
Botànica
Família de terebintals integrada per uns 77 gèneres que comprenen unes 600 espècies d’arbres i arbusts de distribució tropical i subtropical, amb uns quants gèneres propis d’Euràsia.
La majoria tenen teixits resinífers, l’exsudat dels quals, de vegades, és irritant o verinós Presenten fulles alternes, usualment pinnaticompostes, o simples, sense estípules Les flors són petites, regulars, bisexuals, de calze i corolla pentàmeres, de cinc a deu o més estams, i disposades en panícules L’ovari és superior, d’un a cinc carpels, cadascun dels quals conté un òvul pendular El fruit és drupaci la llavor no té pràcticament endosperma, però sí dos cotilèdons brillants Les anacardàcies proporcionen tanins, fusta i sobretot fruites mango i nous anacard, festuc, etc…
cistàcies
Botànica
Família de parietals integrada per vuit gèneres que apleguen unes 200 espècies de mates, arbusts i herbes pròpies sobretot de la regió mediterrània, on moltes espècies fan un paper important en diverses comunitats vegetals.
Presenten fulles estipulades o no, generalment oposades, i flors actinomorfes i hermafrodites, generalment vistoses, amb tres o cinc sèpals al calze, tres o cinc pètals a la corolla o mancades d’aquesta, estams nombrosos i ovari unilocular o plurilocular, resultant de la concrescència dels carpels El fruit és una càpsula Algunes cistàcies són conreades en jardineria com a ornamentals Cistàcies més destacades Cistus sp estepa , ajoca-sapes, cist Cistus albidus estepa blanca Cistus clusii esteperola , matagall, romaní mascle, romerola Cistus crispus estepa crespa Cistus ladaniferus…
floració
floració Branques de nectariner
© Laura Martínez Ajona
Biologia
Botànica
Procés de formació de les flors que comporta la transformació de la gemma vegetativa en gemma floral.
Això implica un canvi en el meristema de la gemma es formen el periant, els estams i els carpels, característics de la flor, en comptes de fulles, pròpies de l’estructura vegetativa Hi ha plantes sotmeses a cicles de dia llarg, de dia curt o bé indiferents al fotoperíode unes altres floreixen només sotmeses a altes temperatures o a baixes temperatures en la majoria, però, la floració depèn, alhora, del fotoperíode i de la temperatura Sembla que hi ha algunes espècies indiferents a aquestes variables ecològiques, la floració de les quals depèn només de l’estadi de creixement de la…
aceràcies

Bosc d’aurons
© Fototeca.cat - Corel
Botànica
Família de terebintals integrada per dos gèneres que comprenen unes 150 espècies d’arbres o d’arbusts propis de llocs freds o atemperats de l’hemisferi nord (Xina, Europa i EUA).
Les fulles, palmades o pinnaticompostes, són oposades i estan mancades d’estípules Les flors són actinomorfes, hermafrodites o unisexuals, generalment pentàmeres o tetràmeres amb l’androceu diplostèmon i el ginoceu de dos carpels fosos Les flors són petites i verdoses i són agrupades en inflorescències raïmoses El fruit és esquizocàrpic i en disàmara Les llavors són solitàries i sense endosperma Força aceràcies auró , erable són conreades per llur interès ornamental i són molt apreciades pel fullatge especialment espectacular a la tardor Algunes espècies produeixen bona fusta,…
El concepte de monocotiledònia
La classe liliates inclou unes 65 000 espècies que representen aproximadament la quarta part de les angiospermes s’anomenen també monocotiledònies, perquè tenen un sol cotilèdon a l’embrió Han derivat, molt possiblement, de magnoliates primitives i se separen de les dicotiledònies per diversos caràcters la rel primària, embrional, dura molt poc temps, i és substituïda per un grup de rels caulogèniques morfològicament equivalents que conformen un sistema radical fasciculat Les fulles són típicament parallelinèrvies, sense estípules i sovint sense pecíol el limbe, generalment enter, sol ser…