Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
Sant Martí de Bosquerons (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
D’aquesta església, avui desapareguda, en coneixem molt poca cosa Segons sembla era situada a l’actual cruïlla de l’avinguda de Mossèn Cinto Verdaguer amb el passeig del Mas Roig de Valldoreix Una referència documental notifica que l’any 1107 Borrell lliurà a Berenguer, almoiner de Sant Cugat, un alou i una vinya que tenia dins del terme de l’església de Sant Cebrià d’Aiguallonga i “Sancti Martini de Buscheruns” Aquesta església es torna a citar, en la darrera escriptura coneguda, l’any 1119, quan Bonadona feu donació al monestir santcugatenc d’una peça de terra que termenejava…
Melcior Font i Marsà
Cinematografia
Escriptor.
Vida Abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la literatura Fou redactor de "La Veu de Catalunya" i director del setmanari infantil "Jordi" també collaborà a "Revista de Catalunya" del 1925 al 1928 p e Apologia i blasme del cinema , juliol del 1927, "La Publicitat" o "Imatges" Feu l’edició d’ El teatre català anterior a Pitarra 1928 Secretari de Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat, s’exilià a París el 1939 Allí s’incorporà als ambients literaris i cinematogràfics, i sota el guiatge de Jean Renoir escriví guions, participà a El salari de la por Le salaire de la…
Joan Moles i Ormella

Joan Moles i Ormella
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Literatura catalana
Polític, advocat i assagista.
Feu la carrera de dret i fou degà del collegi d’advocats de Barcelona D’ideologia republicana, desenvolupà una intensa carrera política, regidor per Barcelona 1901, fou diputat a corts 1906 per Lleida durant la Solidaritat Republicà independent, fou senador 1913 i es feu un gran prestigi com a professional Defensà els implicats en el complot de Garraf i el patrimoni de la família Macià Governador civil de Barcelona 1932, alt comissari d’Espanya al Marroc 1933, governador general de Catalunya i president de la Generalitat del 17 de febrer al 4 de març de 1936 i ministre de la governació del 13…
,
Ràdio 4
Emissora radiofònica dependent de Radiotelevisión Española (RTVE) a Catalunya.
Emet en FM, en la freqüència de 100,8 MHz Començà les emissions el 13 de desembre de 1976 després d’un mes de proves Fou la primera emissora, després de la Guerra Civil de 1936-39, que emeté únicament en català Des dels seus inicis participa activament en tots els esdeveniments polítics, socials, culturals i esportius de Catalunya i també de la resta de Països Catalans El 2002 rebé la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona Al principi del 2006, arran d’una reestructuració de RTVE i adduint baixes audiències, el govern espanyol anuncià el seu tancament, però les protestes a què aquesta decisió…
Ramon Peypoch i Pich
Història
Política
Polític i periodista.
Estudià peritatge químic i fou president de l’Escola Catalana Mossèn Cinto i fundador i director de la revista Ciència 1926-33, a la primera època Des del 1913 milità en diverses organitzacions catalanistes fins el 1922, que ingresà a Acció Catalana, de la qual fou secretari general També fou gerent de La Publicitat des del 1935 i membre del Consell d’Economia de Catalunya Fou membre fundador de la Societat de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques de l’Institut d’Estudis Catalans Després de la guerra civil, s’exilià el 1939 a França, i el 1942 a Mèxic Allà treballà en la…
Casa Museu Verdaguer
Museu
Museologia
Centre museístic dedicat a la figura de Jacint Verdaguer, inaugurat l’any 1967 a Folgueroles (Osona).
Constitueix un dels museus literaris més antics de Catalunya i obrí les seves portes en ple franquisme, gràcies a l’impuls de l’associació Amics de Verdaguer La Casa Museu forma part de la casa familiar on el poeta visqué els primers anys de la seva vida Es tracta d’un edifici de petites dimensions, típic de les construccions de poble del s XVII, ambientat a mitjan s XIX A la planta baixa, la visita segueix les etapes de la vida i obra del popular mossèn Cinto Les cambres del primer pis reprodueixen elements de la vida quotidiana d’un poble de l’època, i al pis superior es pot…
Ramon Masifern i Marcó
Literatura catalana
Música
Escriptor i compositor.
Rellotger d’ofici i representant de comerç en diferents poblacions catalanes, fou també compositor de sardanes Dolors del cor , 1936, que a la primeria de segle eren profusament interpretades per les cobles gironines, i de cançons basades en textos de Verdaguer i de Guimerà, entre d’altres Dirigí les publicacions El Bisbalense , L’Olotí i El Menestral , a més del curiós La Voz del Género de Punto Versificador hàbil i amb facilitat per a la descripció, donà una visió idealitzada dels territoris empordanesos fou anomenat El cantor de l’Empordà en obres com ara Notes del cor 1900, La vida al…
,
Joan Pañella i Bonastre
Botànica
Jardiner.
Començà a estudiar jardineria l’any 1933 i formà part de la primera promoció de la recentment creada Escola de Jardineria de l’Ajuntament de Barcelona El 1950 assumí el càrrec de tècnic botànic del Servei de Parcs i Jardins de Barcelona i des del 1970 fou subdirector i cap d’estudis de l’Escola de Jardineria Collaborà en la realització dels jardins que s’edificaren a Barcelona durant la segona meitat del s XX, entre els quals destaquen el jardí Costa i Llobera, el jardí Mossèn Cinto i el jardí Joan Maragall Fou també conservador del Jardí d’Aclimatació Pinya de Rosa de Blanes i…
Delfí Abella i Gibert
Psiquiatria
Música
Medicina
Literatura catalana
Metge psiquiatre, assagista i cantautor.
Metge psiquiatre de professió, fou cap del Servei de Psiquiatria de l’ Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i catedràtic de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona Fou autor de treballs sobre la seva especialitat mèdic, entre els quals L’orientació antropològica existencial de la psiquiatria, premiat per l’Institut d’Estudis Catalans el 1961 El nostre caràcter 1961, Què cal saber d’higiene mental 1963 i Tractat de psiquiatria 1981 i, en assaig, Tòtems actuals 1960 i altres treballs relacionats amb la literatura com Mossèn Cinto vist pel psiquiatre 1958 i Geni i…
,
Francesc de Paula Baldelló i Benosa
Música
Cristianisme
Musicòleg i organista.
Vida i obra Cursà estudis al seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1912 Exercí com a musicòleg i organista, a més de divulgador del cant gregorià Fou mestre de capella a la parròquia de Sant Just i Pastor i organista de la de Betlem, de Barcelona, i fundador 1915 de l’Associació Gregoriana i de l’Associació d’Amics dels Goigs 1921 Musicalment es formà amb Josep Barberà, Vicenç M de Gibert i Gregori M Suñol Des del 1946 collaborà amb Higini Anglès a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC Desenvolupà una intensa activitat en favor de la difusió del cant gregorià, de la cançó…
, ,