Resultats de la cerca
Es mostren 1618 resultats
Mary Beard

Mary Beard
© cambridgebid
Historiografia
Historiadora anglesa, de nom complet Winifred Mary Beard.
Graduada 1977 i doctorada 1982 en estudis clàssics al Newnham College de Cambridge, on ha desenvolupat la seva carrera docent i on el 2004 fou nomenada catedràtica, ha estat professora al King’s College d’Oxford i professora visitant a la Universitat de Califòrnia Berkeley Especialista en el món clàssic i, sobretot, en l’antiga Roma des d’un enfocament que comprèn tant la història social i política com la religió, l’art i la cultura popular, en gran part de la seva obra és palès l'afany divulgador Hom pot esmentar-ne Rome in the Late Republic 1985, Classics A Very Short…
Institut Cambó
Fundació creada l’any 1999 per Helena Cambó, filla de Francesc Cambó, juntament amb el seu espòs, Ramon Guardans i Vallès, per tal de continuar l’obra de mecenatge del seu pare.
Fins l’any 2017, el componien dues branques, els Estudis Clàssics i els Estudis Socials D’una banda, els Estudis Clàssics se centraven en la traducció al català i la difusió dels grans texts clàssics grecs i llatins, precristians i hebraics, i el seu estudi El formen la Collecció Bernat Metge provinent de l’antiga Fundació Bernat Metge , la Collecció Bíblica Catalana provinent de la Fundació Bíblica Catalana i la Collecció Hebraico-Catalana De l’altra, els Estudis Socials es dediquen a impulsar l’estudi i el debat sobre els temes centrals de la realitat…
Lluís Segalà i Estalella
Història
Lingüística i sociolingüística
Hel·lenista.
Doctor en dret i en filosofia i lletres, fou catedràtic de grec a Sevilla 1899 i, posteriorment, a Barcelona 1906-38 També fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i pertangué a diverses corporacions científiques, entre les quals cal esmentar l’Institut d’Estudis Catalans 1911 Dirigí colleccions de clàssics grecs i llatins de les quals es destaca l’ambiciosa Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum cum Ibericis Versionibus Partidari d’un estudi aprofundit dels clàssics —donada la migradesa de llur tradició als Països Catalans i a la resta de l’Estat espanyol—,…
,
Elefantina
Baix relleu d’un temple de l’illa d' Elefantina
© Fototeca.cat
Illa
Nom que donaren els autors clàssics a l’illa d’enfront d’‘Aswān (Ǧazīra ‘Aswān).
Hom hi ha descobert abundants restes arqueològiques blocs dels successius temples erigits a Khnum, déu de la primera cascada, i a Satis, la seva companya, els quals daten de les dinasties XI, XII, XVIII, XIX i XXX, diferents objectes que integraven el santuari de Hekaib, un cementiri de moltons animal de Khnum, un nilòmetre i un gran nombre d’esteles i de grafits És famós sobretot el lot de papirs en arameu que hi ha estat descobert a començament del s XX, obra de la colònia militar jueva que hi sojornà, sembla, des del s VI aC fins al IV aC gràcies a aquests papirs hom coneix la vida…
Yijing
Llibre xinès anònim, molt antic (dinastia zhou), considerat pels confucianistes com un dels ‘‘cinc clàssics’’.
El seu nucli originari és un text molt obscur, de caràcter endevinatori, basat en els 64 hexagrams que resulten de combinar els vuit trigrams o bagua Consta, a més, de 7 apèndixs, anomenats Les deu ales , d’origen divers, que contenen concepcions filosòfiques que han exercit una gran influència en la història del pensament xinès
Pandectes
Dret romà
Compilació de fragments de decisions i tractats de jurisconsults romans clàssics, distribuïda en 50 llibres.
L’emperador Justinià n'encarregà la formació a Tribonià ajudat de diversos altres juristes i fou promulgada el 16 de desembre de 533 Aquest recull es coneix també per Digest i forma part del Corpus Iuris Civilis En els antics tractadistes de dret català i dret comú les cites de les Pandectes es fan mitjançant la sigla ff
cicle
Literatura
Conjunt de tradicions èpiques sorgides entorn d’una mateixa època o d’un personatge històric i llegendari.
Conreat primerament pels poetes dels darrers temps clàssics que completaren l’obra d’Homer Troia, fou continuat a l’edat mitjana, d’on sortiren els tres cicles més importants el que gira entorn de les fetes de Carlemany i els seus vassalls cicle carolingi, el que tracta dels fets d’armes i d’amor dels cavallers del rei Artús i dels personatges que s’hi relacionen matèria de Bretanya i el que reconstrueix els fets dels herois clàssics, com Enees, Alexandre, etc Roma
Viena Edicions
Editorial
Editorial fundada el 1991 dintre de l’òrbita de Columna Edicions.
L’any 2000 esdevingué en un segell totalment independent, dedicat a l’edició en català i dirigit per Isabel Monsó i Enric Viladot, que en són encara els responsables En el seu catàleg hi consten títols de temàtiques diverses, tot i que s’ha especialitzat en traduccions de grans clàssics de la literatura del segle XX, clàssics illustrats per a joves lectors, llibres de no-ficció i llibres d’art i fotogràfics El 2009 obtingué el premi Llibreter per l’edició de Winesburg, Ohio , de Sherwood Anderson, traduït per Francesc Parcerisas
Giovanni Battista Niccolini
Literatura catalana
Escriptor.
Fou catedràtic, secretari i bibliotecari de l’acadèmia de belles arts de Florència En les discussions entre clàssics i romàntics s’alineà amb els primers, però acceptà els aspectes del Romanticisme convergents amb la seva ideologia liberal Escriví drames de tema clàssic Edipo nel bosco delle Eumenidi , 1823 i altres de tema històric, de to republicà i liberal Nabucco 1815, Giovanni da Procida 1817, Arnaldo da Brescia 1837, considerat el més reeixit, I Cenci 1854 Publicà un volum de poemes clàssics Poesie , 1886 i estudis de teoria dramàtica Dell’imitazione dell’…
Alpha
Editorial
Editorial creada per Francesc Cambó l’any 1926.
Començà publicant Sinopsi evangèlica 1927, de J Lagrange i, amb el nom de Fundació Bíblica Catalana , la Bíblia en catorze volums 1928-48, refosa i reeditada en un de sol 1969 Passà a encarregar-se també de la Fundació Bernat Metge de clàssics grecs i llatins, creada ja el 1923 Té com a colleccions pròpies, des del 1932, els “Monumenta Cataloniae” —materials per a la història de l’art a Catalunya— amb obres de Duran i Sanpere, Gudiol, Puig i Cadafalch, Pijoan, etc La Divina Comèdia 1952, traduïda per Josep Maria de Sagarra, inicià els “Clàssics de Tots els Temps”,…