Resultats de la cerca
Es mostren 462 resultats
calorímetre de bomba

Calorímetre de bomba
© Fototeca.cat
Física
Calorímetre no isotèrmic emprat per a determinar les calors de combustió de combustibles sòlids i líquids mitjançant el procés següent.
Primerament, una massa coneguda del combustible és introduïda en una bomba d’acer, plena d’oxigen per tal d’assegurar-ne la combustió completa i en segon lloc, la bomba és collocada en un calorímetre d’aigua, on hom provoca la combustió Amb la mesura de l’elevació de temperatura i el coneixement de la massa d’aigua i l’equivalent d’aigua del calorímetre i la bomba, hom pot calcular la calor de combustió
fogar
Física
Part d’un aparell per a la producció d’energia calorífica (forn, caldera, etc.) on es produeix la combustió.
De la forma del fogar depenen la composició dels gasos de combustió i la possibilitat de regular la quantitat de combustible consumit per unitat de temps Per als combustibles sòlids el fogar consisteix en un engraellat, horitzontal o inclinat, amb l’entrada d’aire per la part inferior i la sortida de gasos per la superior En alguns casos hom regula l’entrada d’aire fins al 60-70% del necessari, i el CO produït per la combustió incompleta es crema amb l’aire introduït per una entrada secundària disposada en el camí de sortida dels gasos Així hom obté temperatures més…
mescla
Tecnologia
Sistema gasós constituït per aire i carburant, utilitzat en els motors de combustió interna.
La relació teòrica entre el pes de l’aire i el del carburant necessaris per a produir una combustió completa és anomenada relació estequiomètrica bé que el seu valor numèric depèn de la composició química del carburant, hom el situa al voltant de 15 A la pràctica, la relació de pesos entre l’aire i el carburant, denominada relació de mescla , és diferent del valor estequiomètric durant el funcionament del motor En un motor d’explosió la relació de mescla ha d’ésser més alta que l’estequiomètrica quan gira a règim normal i més baixa quan funciona a poques revolucions o a plena…
poder calorífic
Física
Quantitat de calor que lliura una unitat de massa (o de volum, si és un gas) d’un combustible en una combustió completa.
Generalment és expressada en quilocalories per quilo o m 3 normal, si és un gas Si el combustible considerat conté hidrogen o productes hidrogenats, en la combustió hi ha formació d’aigua i, aleshores, segons les condicions en què es trobi aquesta en el moment de la mesura, cal definir un poder calorífic superior PCS i un poder calorífic inferior PCI Hom defineix el poder calorífic superior considerant els elements i els productes de la combustió portats a 0ºC, suposant que l’aigua formada s’ha condensat Segons les condicions en què té lloc la combustió…
analitzador de gasos
Tecnologia
Aparell industrial destinat a mesurar la composició dels fums o gasos produïts en una combustió.
Pot servir tant per a controlar la marxa d’un forn, com per a estudiar el funcionament d’un motor de combustió interna En el primer cas, la presa de mostra de l’aparell es posa abans de la xemeneia en el segon, sobre una derivació o al final del tub d’escapament del motor Bé que la seva finalitat primària sigui donar la informació necessària per a augmentar el rendiment de la combustió, també poden ésser utilitzats per a controlar la impuresa de l’ambient de les ciutats o locals tancats on podria haver-hi perill d’intoxicació, com garatges, aparcaments, etc Solen…
alimentació
Tecnologia
Forniment, a un motor de combustió interna, de l’aire i del combustible necessaris per al seu funcionament.
En els motors de cicle Otto els d’encesa per guspira l’alimentació pot ésser per la simple aspiració mecànica —realitzada pels pistons en desplaçar-se al llarg del cilindre— d’una mescla aire-combustible prèviament dosificada en el carburador o bé per la injecció del combustible dins el canal d’aspiració —arran de les vàlvules— o directament dins la cambra de combustió, plena de l’aire aspirat pels pistons o també per la càrrega forçada d’aire dins el cilindre —mitjançant compressor o turbocompressor — i posterior injecció del combustible En els motors de cicle dièsel l’…
motor tèrmic
Tecnologia
Motor destinat a produir energia mecànica a partir de l’energia química d’un combustible per mitjà de la combustió d’aquest.
La calor despresa en la combustió és transformada en energia tèrmica del fluid actiu , el qual produeix un treball mecànic en un procés d’expansió Aquesta calor pot ésser produïda al si del fluid actiu, i en aquest cas hom els anomena motors endotèrmics, de combustió interna o, simplement, de combustió , o bé externament a aquest fluid, i aleshores hom els anomena motors exotèrmics o de combustió externa En els motors endotèrmics la combustió pot ésser contínua com és el cas dels motors de reacció o bé pot produir-se per un seguit d’explosions és el cas dels motors d’explosió Otto, dièsel o…
pulsoreactor
Transports
Motor aeronàutic de propulsió per reacció de tipus atmosfèric en el qual la combustió té lloc de manera intermitent a una freqüència de l’ordre de 200 a 300 cicles per segon.
La compressió de l’aire de combustió és feta mitjançant la mateixa velocitat de l’aeronau Entre la boca d’aspiració i la cambra de combustió hi ha un conjunt de vàlvules de retenció per a impedir la sortida dels gasos de combustió
motor Otto

Vista escorxada d’un motor de cicle d’Otto per a vehicle de quatre cilindres verticals
© Fototeca.cat
Tecnologia
Motor de combustió interna alternatiu que es caracteritza termodinàmicament pel fet de seguir el cicle d’Otto, és a dir que la combustió hi és realitzada a volum constant, mitjançant l’explosió d’una mescla de combustible i aire provocada per una guspira.
Funciona generalment amb gasolina, gas o, eventualment, amb barreges d’hidrocarburs i d’alcohols El seu grau de compressió relació de compressió és bastant baix 9-101 en relació amb el del motor dièsel i, per tant, el rendiment termodinàmic és menor El combustible, que s’introdueix en el cilindre ja barrejat amb l’aire, és dosificat, homogeneïtzat i vaporitzat prèviament en el carburador o mitjançant un injector L' encesa superficial és provocada fent saltar una guspira entre el dos elèctrodes d’una bugia A règim constant hom fa variar la potència del motor modificant la proporció de…
deflagració
Química
Militar
Reacció de transformació de certs explosius en la qual l’acció inicial, tèrmica o mecànica, es propaga molt de pressa a tota la superfície de l’explosiu, que entra en combustió de fora a dins.
La combustió s’esdevé rapidíssimament a causa de l’augment de pressió i de temperatura dels gasos produïts durant la reacció La deflagració comprèn dos períodes, el d’inflamació i el de combustió La inflamació és pràcticament instantània, i la combustió té una velocitat entorn dels decímetres per segon