Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
calendari litúrgic
Cronologia
Calendari segons el qual és ordenat l’any litúrgic cristià.
Històricament és el resultat de combinar les festes commemoratives de la vida de Crist, mòbils i fixes, i les dels sants, totes fixes Bàsicament començà als temps apostòlics, amb la commemoració setmanal de la resurrecció, que obligà a passar la festa del dissabte jueu al diumenge La celebració cristiana del dia de la Pasqua deu ésser una mica posterior la de l’Epifania fou originada probablement als cercles gnòstics del s II Al s III començaren a formar-se el cicle pasqual i el de l’Epifania el de Nadal es formà a partir del s IV Aviat sorgí la necessitat d’indicar els dies de…
Santa Maria del Mar (Barcelona)
Art romànic
L’església de Santa Maria del Mar és consignada en la documentació, per primera vegada, l’any 998 Inicialment anomenada Santa Maria de les Arenes, per estar situada al sector dels arenals vora el port, aquesta església es convertí, al segle XI, en la parròquia de la Vilanova de la Mar, un dels barris o suburbis format extramurs de la ciutat antiga Fou edificada sobre un cementiri paleocristià, que suposa l’existència d’un primitiu temple, en el qual, segons una vella tradició, el bisbe Frodoí, l’any 877, trobà les relíquies de santa Eulàlia de Barcelona A l’inici del segle XI, concretament l’…
font
© Fototeca.cat-Corel
Art
Construcció i obres públiques
Construcció de pedra, de rajola, de ferro, etc, proveïda d’una canal o una aixeta o d’unes quantes per on surt l’aigua.
Dins l’art, la font ha tingut importància com a estructura unificadora i compaginadora de dos elements de diferent origen l’un de natural —l’aigua— i l’altre construït —dipòsit, brocs, receptacles, etc— i com a element urbanístic estructurador A Grècia i a Roma, ja eren corrents les fonts monumentals Pausànies esmentà com a més famosa la de Callírroe, a Atenes, de nou brocs Les fonts gregues, constituïdes generalment per una fornícula, foren substituïdes a Roma per plats que recollien l’aigua que queia d’un cap d’animal, d’un nen que orina o d’una àmfora A l’edat mitjana les fonts públiques…
Les esportelles, els getons i els pesals
Art gòtic
Alguns objectes metàllics d’ús quotidià comparteixen amb les monedes algunes característiques físiques, de tal manera que, tradicionalment, ha estat la numismàtica la que s’ha ocupat d’estudiar-los i documentar-los Aquest és el cas, per al període que ens ocupa, de les esportelles, els getons i els pesals Les esportelles Esportelles o medalles de record que adquirien els pelegrins en visitar el monestir santuari de Montserrat Daten dels segles XIV-XV Crusafont M Medalles commemoratives dels Països Catalans i de la corona catalano-aragonesa s XV-XX , Societat Catalana d’Estudis Numismàtics,…
Turquia 2011
Estat
Al final de febrer, el Partit dels Treballadors del Kurdistan PKK va posar fi a la treva existent de manera unilateral Acordada a l’agost del 2010 i perllongada fins a les eleccions legislatives del juny, la treva va donar al Govern turc temps per a trobar una solució al conflicte amb els rebels kurds, en lluita armada contra el poder central pel reconeixement dels drets de la seva comunitat A mitjan octubre, el PKK va llançar una operació mortífera contra l’exèrcit turc a les muntanyes del Kurdistan, que va matar 24 militars i en va ferir 18 En represàlia, l’exèrcit va llançar operacions…
Jerusalem
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat de Palestina, dividida, del 1948 al 1967, entre els estats d’Israel i de Jordània, i sota administració exclusiva israeliana des del 1967.
Capital del maḥoz homònim d’Israel i de l’estat d’Israel des del 1980 La capitalitat —eterna— li fou conferida pel parlament israelià i comportà que la part oriental de la ciutat, ocupada per Israel des del 1967, fos annexada per aquest país L’ONU, que no ha reconegut la nova capital, es feu ressò de l’opinió internacional i condemnà la decisió israeliana Això ha fet que les ambaixades restin a Tel-Aviv, malgrat que Jerusalem acull els ministres i oficines del govern, el parlament, el tribunal suprem de justícia, la presidència de l’estat i la del govern La ciutat antiga, centre de…
Charles Louis Eugène Koechlin
Música
Compositor francès.
Vida Estudià al Conservatori de París amb A Gédalge, J Massenet i G Fauré Fundà la Societat Musical Independent 1909 amb M Ravel i F Schmitt per promoure llur música A més de compondre una obra molt vasta -el seu catàleg té més de 225 opus-, també es dedicà intensament a l’ensenyament i a la redacció de diversos tractats amb la intenció d’oferir un nou material als alumnes cansats de l’academicisme imperant al conservatori, i també a la de nombrosos articles i diverses monografies sobre compositors, entre els quals M Ravel i C Debussy D Milhaud, F Poulenc, G Tailleferre o H Sauguet foren…
Vallfogona de Riucorb
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És situat als confins amb la Segarra, comarca a la qual anteriorment havia pertangut, i l’Urgell Com a terme fronterer, les divisions administratives l’han afectat variablement ja que pertany a la província de Tarragona, al partit judicial de Valls, però havia estat del de Cervera i del de Montblanc fins el 1957 va ser del bisbat de Vic i després va passar a l’arxidiòcesi de Tarragona Vallfogona limita al N amb Montoliu de Segarra, al NE amb Llorac, a l’E amb Savallà del Comtat, al S amb Conesa i Passanant i a l’W amb Guimerà La demarcació de Vallfogona, anomenada en…
Història 2009
Història
El destacat historiador Enzo Traverso dreta participant en el congrés “Europa, 1939 L’any de les catàstrofes” © Generalitat de Catalunya El 2009 va ser un any carregat d'efemèrides potencialment significatives relacionades amb l'etapa republicana 1931-39 i la guerra civil 1936-39 Així, cal remarcar el 70è aniversari de la finalització de la guerra civil i del conseqüent inici de l'exili republicà, que va marcar un punt d'inflexió per a centenars de milers de persones que van fugir de les tropes franquistes, amb la celebració de diverses activitats commemoratives --que tenen com a…
Producció manufacturera industrial i comercial
Per a tenir una idea al més aproximada possible de l'activitat industrial del territori català durant l'Alt Imperi, cal utilitzar totes les fonts —textuals i arqueològiques— que es tenen a mà Tot i això, fa l'efecte que la síntesi que es pot arribar a dibuixar no és ni equilibrada ni representativa, que moltes dades s'escapen del control dels investigadors i que d'altres que es tenen encara no s'han valorat adequadament Convé tenir-ho present en llegir aquestes línies Els textos fan esment, amb tota claredat, de l'habilitat especial dels emporitans en el teixit del lli que, en part, devia ser…