Resultats de la cerca

El seu fill Šĕlomó Senior adoptà el nom de Juan Pérez Coronel mort el 1505, i el seu gendre, arrendador major dels imposts de Castella des del 1487, Rabí Meir Melamed mort el 1494, continuà ocupant diversos càrrecs importants en la corona castellana amb el nom de Fernán Núñez Coronel Del mateix llinatge fou el teòleg i catedràtic de Salamanca Paulo Coronel s egòvia 1480 — 1534, un dels collaboradors de la Bíblia Poliglota Complutense

Fou catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Sevilla i des del 1973 a la Complutense de Madrid Membre de la Real Academia de la Historia, publicà treballs d’art clàssic, d’escultura i mosaics romans de la península Ibèrica i destacà en l’estudi de l’orfebreria tartèssia Entre d’altres obres, cal esmentar Arte griego 1956, Mosaicos romanos de Mérida 1978 i Exploración arqueometalúrgica de Huelva 1981, en collaboració amb DRothenberg

El grup d’arqueòlegs espanyols que treballa en aquestes tombes està dirigit per José Manuel Galán CSIC, Madrid i està integrat per collaboradors de les universitats de Sevilla, Salamanca, Alcalá de Henares i la Complutense de Madrid La tomba de Djehuty, un alt funcionari dels temps de la faraona Hatšepsut dinastia XVIII, ha estat batejada com la “Capella Sixtina de l’antic Egipte” pel bon estat de conservació de les seves pintures, inspirades en escenes del Llibre dels Morts

Llicenciat en dret, estudià sociologia i història de l’Art a la Sorbona, on fou ajudant de Pierre Francastel Des del 1968 fou professor a la Universidad Autónoma de Madrid i, després, catedràtic de la Universidad Complutense Entre d’altres, publicà La peinture espagnole 1962 Vision et symboles dans la peinture espagnole au siècle d’or 1968 El pintor de artesano a artista 1976 Zurbarán 1976, amb Josep Gudiol i Diego Velázquez 1983 També és autor d’obres literàries

Doctorat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Complutense de Madrid 1966, amplià estudis a la Sorbona i fou catedràtic d’història econòmica mundial i d’Espanya 1967 a la Universitat de Santiago de Compostella i d’institucions econòmiques 1968 a la Complutense Fou president del patronat del Museo del Prado 1987-90, vocal de la junta de govern de la Fundación Príncipe de Asturias i conseller del Banc d’Espanya Membre de nombroses institucions, entre d'altres, la Real Academia de la Historia  1980, en fou successivament reelegit president des del 1998 La…

Llicenciada en medicina per la Universidad Complutense de Madrid 1980 i doctorada per la mateixa universitat 1984 amb una tesi sobre esquizofrènia Cursà estudis de postgrau a les universitats de Califòrnia i Cambridge Treballà en diverses institucions psiquiàtriques fins que el 1990 hom li proposà presentar un programa de televisió de divulgació sexual Des de llavors ha alternat la docència amb la presentació de programes televisius És collaboradora habitual en diversos diaris i ha escrit alguns llibres, tant de divulgació com científics

Doctora cum laude en lingüística hispànica per la Universidad Complutense de Madrid 1988, on fou professora titular de teoria de la comunicació i mètodes d’investigació Posteriorment exercí diversos càrrecs entre els quals destaquen el de vicedegana d’alumnes a la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, catedràtica de comunicació audiovisual 2002, directora del departament de ciències de la comunicació 2003 i directora general de RTVE 2004 El 2007 fou nomenada directora de l’Institut Cervantes Ha publicat una vintena de llibres de la seva especialitat, com també diversos articles…

Doctor en ciències polítiques per la Universidad Complutense de Madrid i llicenciat en ciències econòmiques, ha exercit la docència a les Universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat, a més, vicerector 1980-86 i és catedràtic des del 1983 És autor d' El Bloc Obrer i Camperol 1930-1932 1974, Andreu Nin y el movimiento comunista en España 1930-1937 1977 i ha contribuït a la Història de Catalunya dirigida per Joaquim Nadal 1983, a més de publicar altres treballs d’història social

Féu feines de periodisme cultural, fou professor de ciències polítiques a la Universidad Complutense de Madrid, investigador del British Museum de Londres i actualment dirigeix l’Escuela de Letras de Madrid Es donà a conèixer amb La media distancia 1984, llibre al qual seguiren El final del cielo 1990, Falso movimiento 1992, Punto de fuga 1992, Ciegas esperanzas 2000, premio Nadal Nunca seré como te quiero 1995, Cristales 2002 i Un amor pequeño 2004, entre d’altres Pel conjunt de la seva novellística, se'l considera un dels escriptors amb més projecció de les darreres dècades

Llicenciada en imatge a la Universitat Complutense de Madrid, féu un màster en Belles Arts, Cinema i Vídeo a l’Institut de les Arts de Los Angeles Treballa principalment les installacions sonores i de vídeo i les orienta cap a l’estudi de les noves tecnologies i la repercussió en les representacions i l’expressió actuals L’any 2000 exposà a la sala Metrònom Participà en el simposi Banquete-metabolismo y Comunicación 2005 al Centro Cultural Conde Duque de Madrid dins l’exposició ‘Distorsiones’ amb Anatomía de una bomba imágenes subliminales y vigilancia en la era digital 2004