Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
Castell de Sant Gallard (les Piles de Gaià)
Art romànic
El llogaret de Sant Gallard és a l’extrem oriental del terme arrecerat en un turó de 625 m d’altitud, i en l’actualitat només és habitat els caps de setmana Originat a l’edat mitjana a redós d’un castell, aquest indret va pertànyer als Queralt fins a mitjan segle XIII Així, la primera referència sobre la fortalesa de Sant Gallard data de l’any 1179, quan en testar, Albert de Queralt llegà la meitat de la senyoria al monestir de Santes Creus De resultes d’aquesta disposició testamentària, l’esmentat cenobi posseí els drets del castell en condomini amb la família Queralt A partir d…
Berenguer Ramon I de Barcelona
Història
Comte de Barcelona (1018-35), fill i successor de Ramon Borrell i d’Ermessenda de Carcassona.
Ramon Borrell disposà, sens dubte testamentàriament, una mena de condomini entre mare i fill En morir Ramon Borrell 1017, Ermessenda fou, a més, tutora de Berenguer durant la seva minoritat El 1016 havien estat pactades a Saragossa les esposalles del futur comte amb Sança, filla del comte Sanç Garcia de Castella, primer testimoniatge històric conegut d’una relació entre els comtats de Barcelona i Castella El matrimoni sembla haver estat ja consumat el 1021 D’altra banda, Berenguer Ramon I sembla que actuà ja com a major d’edat a partir del 1023 Sança, com ja s’havia esdevingut amb altres…
aleatorietat
Matemàtiques
Propietat de les variables aleatòries de poder prendre qualsevol valor del seu condomini en tractar-se de processos en què intervé l’atzar.
Els comtes de Barcelona fins a la unió amb Aragó
Art romànic
Berà 801-820 Comte de Rasés i de Conflent Fou nomenat comte de Barcelona per Lluís el Piadós arran de la presa de la ciutat Participà en l’expedició contra Tortosa 809 i el 819 hagué de fer front a un atac sarraí contra Barcelona Partidari de la pau amb els musulmans, fou acusat de traïció i destituït del seu càrrec el 820 Rampó 820-826 Magnat franc, nomenat comte de Barcelona després de la deposició de Berà també fou comte de Girona Sembla que participà en una expedició contra els àrabs a la Noguera i la Llitera Bernat I de Septimània primer govern, 826-832 Es formà al palau imperial El seu…
Oregon
Vista de la cascada Wahkeena, al riu Colúmbia, a l’estat d’Oregon
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Estat dels EUA, a la regió del Pacífic.
Limita amb els estats de Washington al N, Idaho a l’E, Nevada i Califòrnia al S i el Pacífic a l’W La capital és Salem 136924 h 2000 Prop de la costa s’alça la serralada Costanera, separada de la serralada de les Cascades per la depressió de Portland i Albany Més a l’E s’obre l’ampla vall del riu Willamette, molt poblada El sector oriental de l’estat és un altiplà semiàrid, amb conques closes i massissos muntanyosos Strawberry, Steens Hi ha explotació forestal racionalitzada de boscs d’avet Douglas, amb exportació de la fusta a tot el país i fabricació de pasta de paper La vall…
Castell de Cadaqués
Art romànic
A l’alta edat mitjana sembla que a Cadaqués hi havia un condomini entre el comte d’Empúries i el monestir de Sant Pere de Rodes La població de Cadaqués, a causa de la seva situació, aviat fou fortificada, fet que potser motivà que tant fos anomenada castell com vila L’any 1280, en una carta de franquesa atorgada per Ponç Hug, comte d’Empúries, a la vila i al castell de Cadaqués, és esmentat per primer cop el terme castell amb relació a aquest lloc De fet, tal com indica Pere Català Els castells catalans , vol 2, Barcelona 1969, pàg 367, segurament la població s’havia convertit…
Santa Maria de la Pineda (Vila-Seca de Solcina)
Art romànic
Una de les primeres mencions del lloc de Pineda data de l’any 1211, quan Guillem de Tarragona, amb el consentiment del rei Pere I de Catalunya-Aragó, va fer donació, en condomini, de la jurisdicció que li pertanyia dels llocs i castells de Salou, la Pineda i Alió a l’arquebisbe Ramon de Rocabertí La seva església, dedicada a santa Maria, és esmentada els anys 1279 i 1280 en la llista de parròquies que contribuïren a pagar la dècima collectada en aquells anys en aquest sentit, hom sap que l’església de Pineta satisféu el primer any 28 sous, i el segon, tan sols 18 sous i 4 diners Durant la…
Sudan
Història
Nom donat pels historiadors i geògrafs àrabs (literalment ‘país de negres’) al territori situat al s. del desert del Sàhara, comprès entre el massís etiòpic i la costa atlàntica i limitat al s. pels altiplans dels Grans Llacs i la selva equatorial.
Actualment correspon als territoris del N d’Etiòpia, la República del Sudan, el Txad, el N de Nigèria, Níger, Burkina Faso, Mali, Mauritània i el Senegal Històricament, ha constituït una regió d’un gran tràfic comercial especialment d’or, de sal i d’esclaus entre els països nord-africans i els tropicals, per la qual cosa la seva població ha sofert un continuat procés d’islamització A la regió occidental florí segles III-XIII el regne de Ghana , substituït pel de Mali el 1230, el qual sotmeté a vassallatge els altres regnes veïns, com el de Tombouctou 1336 i el de Songhai 1235, el darrer dels…
monestir de Sant Llorenç de Morunys

Claustre de l’antic monestir de Sant Llorenç de Morunys
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí situat a la vila de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), a l’extrem NE dels seus murs.
Fou des de l’origen un centre d’espiritualitat per a la vall de Lord Consta des del 910 regit per l’abat Bo, que fou succeït per Ciendiscle 920-948 A l’origen devia seguir una regla canonical o de tipus visigòtic Entre els anys 971 i 997 fou objecte de diverses donacions comtals, entre les quals la cella monàstica de Sant Pere de Ventolrà 971 El 1019, mort l’abat Llobató, el bisbe Ermengol, amb la comtessa Ermessenda i el comte Berenguer Ramon I, l’uniren a Sant Serni de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla benedictina Des d’aleshores fou un priorat de Tavèrnoles, amb relativa vitalitat…
casa de Baden
Casa de prínceps del Sacre Imperi que regí diversos territoris alemanys.
S'originà en la família del Zähringen , els quals foren comtes de Brisgòvia, ducs de Zähringen i marcgravis de Verona Armand II mort el 1130 fou el primer 1112 a prendre la denominació de marcgravi de Baden, localitat que heretà de la seva mare, Judit de Backnang Vers el 1155 els descendents adquiriren Hochberg o Hachberg A la mort d’Armand IV 1190, els seus dos fills es repartiren l’herència el primogènit, Armand V, formà la línia de Baden-Baden i adquirí les senyories de Durlach i d’Ettlingen 1218 i la de Pforzheim ~ 1236 El segon, Eric I, formà la línia de Baden-Hachberg extingida el 1418…