Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Zhu Xi
Filosofia
Filòsof xinès, anomenat a vegades Zhuzi (‘mestre Zhu’).
Editor i comentarista dels clàssics agrupà els anomenats Quatre llibres i gran sistematitzador, és la figura principal del neoconfucianisme Pertany a l’escola del li o racionalista Després d’estudiar el taoisme i el budisme, fou deixeble de Li Tong, que el n'apartà i l’inicià en la metafísica confuciana dels germans Cheng Hao i Cheng Yi Així atacà el budisme pel fet de declarar el món buit i illusori, desconèixer el li i minar la vida social amb l’individualisme Admet una realitat suprema, el taiji , present també en totes les coses com a li , “vena”, forma o llei de llur natura Tot és…
música xinesa
Música
Art musical conreat a la Xina.
Hom pot dividir la història musical xinesa en tres períodes importants Del primer període fins a la fi de la dinastia zhou es conserven instruments campanes, ocarines, cítares, i ja al s VI aC hi ha mostres i citacions, en obres literàries, de danses, cançons de cort i de guerra, etc Cap a la fi del primer període ja havia estat establert un sistema musical característic i havien estat dividits els instruments en vuit categories, segons el material de què eren construïts Consta l’existència d’instruments de percussió, flautes, etc El segon període fins a la fi de la dinastia tang, que…
xintoisme
Religió
Religió nacional dels japonesos, que l’anomenen shinto (‘el camí dels [kami] déus’), per oposició a butsudbō (‘el camí de Buda’).
Hom pot distingir un xintoisme primitiu de moltes altres formes influïdes pel confucianisme, el taoisme i el budisme, com també d’una sèrie de formes populars, entre les quals sobresurt el Tenri-kyō, molt estès també fora del Japó i que disposa d’una organització eclesiàstica molt potent Religió bàsicament animista o politeista, no té fundador, ni escriptures, ni dogmes, però si una rica mitologia, un culte i uns costums La noció més central és la puresa ritual i física, no moral, i ésser impur és el pecat tsumi , voluntari i involuntari El contaminat o pecador recupera la…
taoisme
Taoisme
Un dels tres grans corrents del pensament xinès tradicional, en el qual cal distingir d’una banda una doctrina misticofilosòfica (taoisme sapiencial de l’època Zhou) i de l’altra unes pràctiques supersticioses (taoisme religiós posterior).
A part el dubtós Yangzhu , els dos clàssics del taoisme són el Laozi o Lao-Tse i Zhuangzi Laozi, en la seva obra homònima, més coneguda per Daodejing o Tao-teking substitueix l’antiga deïtat xinesa Shangdi pel tao, misteriós principi de l’Univers, diferent del món però immanent en ell per la seva virtut De Tao ho produeix tot, ho regeix tot, ho vivifica tot la seva absència és la mort La seva acció, però, es realitza sense activitat, i el no-fer és la llei de la natura Per això el savi que està en acord amb el tao, sense fer res, tot ho perfà el bon governant, sense forçar, harmonitza l’…
literatura coreana
Literatura
Literatura conreada a Corea.
Els seus inicis van estretament lligats a la literatura xinesa Conreada en xinès clàssic, assolí un grau molt elevat de perfecció estilística i donà poetes de gran categoria, com Kim-Byung-Yun 1807-63 Ofegada, en gran part, per aquesta tradició, la literatura en llengua coreana restà reduïda a un nivell de literatura popular, transmesa oralment, a través de les cançons En fou un recull important el Sam-Täï-Mok 888, avui perdut Entre el s I i el X, que coexistiren a la península els tres regnes coreans, es formà un fons folklòric, centrat principalment en la necessitat de protecció divina,…
Les grans religions
Aquest mapa mostra les àrees d’influència de les religions amb més difusió mundial Presenta també, en un cert sentit, un recorregut històric i cultural, perquè s’hi reflecteix de quina manera els diferents estats del món han quedat emparentats mitjançant la religió Les cinc grans religions que es poden veure en el mapa tenen el seu origen fora de l’àrea que actualment anomenem món occidental Més encara, totes cinc tenen els seus orígens en el continent asiàtic Les tres religions abrahàmiques judaisme, cristianisme i islam van originar-se en la regió que anomenem Pròxim Orient l’hinduisme i el…
l’Encarnació
Dogma segons el qual en Crist, criatura humana, es manifesta personalment, per la unió hipostàtica, el Verb de Déu.
La idea més genèrica d’un ésser diví que entra en la carn en un cos humà pertany al patrimoni religiós comú en l’àmbit complex de les manifestacions de la divinitat En certs sectors del budisme la idea d’encarnació va implicada en la doctrina de la transmigració de les ànimes Així, el dalai-lama és una encarnació del Buda i, en l’hinduisme, Kriṣhṇa i Rama són encarnacions del déu Viṣhṇu Hom pot veure una forma indirecta d’encarnació en el títol de “fill de la divinitat suprema” atribuït al rei pels clàssics del confucianisme xinès, i hom pot dir semblantment en relació amb el…
sagrament
Religió
Cristianisme
En la teologia tradicional, signe sensible i eficaç de la gràcia
.
Concepte lligat als de signe i de símbol, comprèn les nocions de misteri i de ritu En la història de les religions, hom utilitza l’expressió per a indicar totes aquelles accions rituals destinades a fer participar, momentàniament o d’una manera permanent, l’home amb la divinitat Pressuposen la convicció que és possible de superar la distància entre l’home i déu per mitjà d’un ritu, talment que hom no troba els sagraments en les religions de mer ritualisme com a l’islam o al confucianisme, així com en moltes religions nacionals en què el ritu té bàsicament una funció de cohesió…
budisme
Cerimònia budista
© X. Pintanel
Religió
Terme occidental que indica el sistema polimorf de creences i pràctiques centrades en l’ensenyament i la persona del Buda.
Malgrat la seva unitat originària, el budisme es presenta com un complex força heterogeni, a causa, d’una banda, dels diversos desenvolupaments i les distintes interpretacions de la doctrina primitiva, i, d’altra banda, de la seva adaptabilitat a les característiques dels països on penetrava en el seu moviment missioner El nucli de la doctrina original del Buda fou donat, segons la tradició, en el sermó de Benarés Se centra en les quatre nobles veritats primera, la constatació de la universalitat del sofriment segona, la seva causa és el desig tercera, la seva guarició és la supressió del…
música de Taiwan
Música
Música desenvolupada a Taiwan.
La capital és T’aipei Fou habitat per xinesos des del segle VII Els portuguesos hi arribaren al segle XVI i la batejaren amb el nom d’Ilha Formosa Més tard fou envaïda pels holandesos i al final del segle XVI entrà a formar part de l’imperi manxú Les religions predominants són el confucianisme, el taoisme i el budisme Música culta Des del final del segle XIX la música culta de tradició europea hi ha anat guanyant terreny, en detriment de la música tradicional xinesa Quan s’implantà el règim comunista a la Xina continental i Taiwan es convertí en la seu de l’antic govern xinès a l…