Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
Ermilo Abreu Gómez
Literatura
Escriptor mexicà.
Autor d’una obra extensa que gira, pràcticament, a l’entorn del Mèxic colonial Sobresurt per les seves novelles Naufragio de indios 1951, Tata Lobo 1952 i La conjura de Xinum 1958 també ha conreat altres gèneres, com el teatre, amb què es féu conèixer, i l’assaig i la literatura infantil, on plasmà l’esperit, la història i la mitologia indígena Canek, historia y leyenda de un héroe maya i Las leyendas del Popol Vuh 1951
Anne Jean Marie René Savary
Història
Militar
Militar francès.
Duc de Rovigo Partidari de Napoleó, com a cap de la policia secreta participà en la repressió de la conjura reialista de GCadoudal 1804 Enviat a la península Ibèrica, tingué cura del trasllat de Ferran VII a Baiona i fou comandant en cap de les tropes expedicionàries 1808 Havent tornat a França, fou ministre de policia 1810-14 Seguí Napoleó durant els Cent Dies És autor d’unes Mémoires pour servir à l’histoire de l’empereur Napoléon 1828
Marc Juni Brut
Història
Patrici romà.
Fou del partit pompeià, i després de la desfeta de Pompeu fou perdonat Participà en la conjura anticesariana per salvar la República, que reeixí amb l’assassinat de Cèsar el 44 aC, i en la qual hom atribueix a aquest la frase cèlebre “Tu quoque, fili" ‘Tú també, fill meu' adreçada a Brut La revolta subsegüent el féu fugir a Grècia, on fou vençut per Antoni i Octavi a Filipos 42 aC Se suïcidà després de la derrota
Luci Sergi Catilina
Història
Patrici romà.
Intentà en va d’arribar al consolat Se li atribueix una primera conspiració contra la república el 65 aC El 63 aC, essent cònsol Ciceró, planejà una insurrecció armada, ajudat per partidaris de Sulla i nobles descontents, de Roma, de l’Etrúria i de Campània Ciceró denuncià la conjura i llançà contra ell les famoses Catilinàries , i Catilina fugí a Etrúria, on, amb les tropes del seu lloctinent Manli, fou vençut gener del 62 aC a la batalla de Pistoia
Aeci
Història
Militar
General romà.
Obtingué els èxits més grans en temps de Valentinià III Aspirava a l’imperi, i com a capità general dels exèrcits romans tingué una poderosa influència a la cort per tal de consolidar aquesta influència, intentà de casar el seu fill amb la filla de l’emperador, el qual estava en pugna amb Àtila i Genseric, que també ho volien Derrotà Àtila a la batalla dels Camps Catalàunics, i morí assassinat el 454 en una conjura de la cort, per ordre de l’emperador Valentinià
Nicèfor II Focas
Història
Emperador d’Orient (963-969).
General de l’exèrcit, es distingí contra els àrabs, als quals arrabassà Creta 961 L’exèrcit, d’acord amb Teòfan, vídua de Romà II, el proclamà emperador per aclamació Emprengué diverses campanyes bèlliques a Orient conquesta d’Antioquia el 969 i a Occident, contra els búlgars, aliat amb els prínceps de Kíev També envià els seus generals a Itàlia per combatre els àrabs de Sicília i l’emperador germànic Otó I Malvist per la seva política fiscal, fou víctima d’una conjura ordida per Teòfan —que ell havia esposat— i el seu nou amant Joan Tsimiscés futur emperador Joan I
Fieschi
Llinatge patrici genovès, escindit en nombroses línies (dels Torriglia, dels comtes de Savignone, dels de Lavagna, etc), que té per estirp coneguda Ugo, dit Fliscus (s. XII-XIII), el qual li donà el nom.
El 1243 Sinibaldo dei Fieschi fou elegit papa Innocenci IV , la qual cosa portà els seus a deixar el partit gibellí, i el 1276 ho fou també, amb el nom d' Adrià V , el seu nebot Ottobono dei Fieschi , creat cardenal per ell El 1295 els Fieschi foren exiliats temporalment de Gènova i exclosos de l’exèrcit i del poder, la qual cosa inicià llur esfondrament tingueren, però, un moment d’esplendor des de la segona meitat del s XV fins al 1547, any que Gian Luigi dei Fieschi , el Jove , comandà la famosa conjura contra els Doria i els hispànics per posar Gènova sota la protecció de…
Jaume II d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra, d’Irlanda i d’Escòcia (1685-1688), fill de Carles I d’Anglaterra i d’Enriqueta Maria de França i net de Jaume I.
Fou duc de York des del 1643 Empresonat durant la guerra civil 1646, pogué fugir a França, on residí fins a la restauració dels Stuart Nomenat gran almirall el 1660, lluità contra els holandesos El 1672 es convertí al catolicisme i es casà amb la princesa catòlica Maria de Mòdena, cosa que li valgué l’hostilitat dels whigs Vencé la conjura del duc de Monmouth, però el seu absolutisme, la protecció indiscriminada dels catòlics i el seu apropament a Lluís XIV el feren impopular El naixement d’un hereu 1688 semblava assegurar la consolidació d’una dinastia catòlica i autoritària,…
Ferdinando Francesco d’Ávalos
Història
Marquès de Pescara i comte de Loreto.
Noble napolità Era fill d’Alfonso i de Diana de Cardona Participà activament en les lluites militars d’Itàlia entre el 1512 i el 1525, al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i de l’emperador Carles V El 1512 fou fet presoner per Gastó de Foix a la batalla de Ravenna L’any 1521 contribuí a la conquesta del Milanesat, i un any després participà en la batalla de Bicocca El 1524 derrotà el francès Bonnivet, i l’any següent era l’artífex de la victòria de Carles V a Pavia Poc temps abans de morir informà l’emperador d’una conjura que Francesc Sforza, duc de Milà, projectava contra…
Riario
Família de la Romanya, originària de la ciutat de Savona, que posseí les senyories d’Imola i Forlì.
Sorgida del matrimoni de Paolo di Savona i Bianca, germana del qui fou després el papa SixtIV, se'n destacaren els membres següents Girolamo Riario — 1488, fill de Paolo i Bianca, que assolí de Sixt IV la senyoria d’Imola 1473 i la de Forlì 1480 El 1477 es casà amb Caterina Sforza, cosa que donà lloc a la branca Riario Sforza Organitzà la conjuració dels Pazzi contra els Mèdici 1478 i comandà les tropes papals durant la guerra de Ferrara 1482 Mort SixtIV 1484, fou desposseït dels seus béns i, més tard, assassinat per homes addictes als Mèdici Pietro Riario — 1474, germà de Girolamo, fou…