Resultats de la cerca
Es mostren 176 resultats
angle visual de dos punts
Física
Angle format per dues rectes que passen pels dos punts i convergeixen a l’ull.
El valor mínim de l’angle visual que permetrà d’identificar dos punts diferents és de 40'-60’ per a l’ull humà poder separador
Mestre de Cabestany
Mestre de Cabestany Timpà de Cabestany, de marbre, amb escenes de la vida de la Mare de Déu (s XII)
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor de personalitat desconeguda.
Les seves característiques convergeixen en una llarga sèrie d’obres, la més destacada de les quals és el timpà de l’església de Cabestany , al Rosselló Inspirat en l’escultura dels sarcòfags romans, tendeix a emplenar tots els buits amb profusió de figures i comparses d’animals decoratius El seu cisell és típic pel plegat de les vestidures, per la forma de les mans i, sobretot, per l’expressió de les testes, tallades en tríedre, d’on emergeixen els glòbuls dels ulls, marcats amb dos cops de trepà sota l’arc de les celles, entre un front reduït i un mentó massa curt en relació amb…
La serra de Corbera i la vall de la Murta
Brolles que cobreixen el vessant obac de la serra de Corbera Rafael Paulo La serra de Corbera i la vall de la Murta 21, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra de Corbera està formada per tres alineacions, les anomenades serres del Cavall Bernat, la Murta i les Agulles, que convergeixen cap al sud-est en l’Alt de la Creu En l’extrem oposat, les tres serres delimiten dues valls la Murta i la Casella Per tot el seu perímetre, els horts de tarongers, sovint transformacions recents, ascendeixen pels vessants fins a posar-se en contacte amb les pinedes, moltes de les quals…
menorquí
Lingüística i sociolingüística
Modalitat del català parlat a Menorca, subdialecte del català insular o balear.
Algunes característiques que el separen del mallorquí convergeixen amb el català central pas sistemàtic de o àtona a u truná , tronar, fins i tot de ua precedit de velar aigu, aigua mall aigo estabilitat de la -a dels esdrúixols en -ia gàbia mall gabi epèntesi de d en el grup N'R gendre mall genre articulació de r- final, a voltes reforçada corr , cor, en els monosíllabs ús progressiu de les desinències -és, essis , etc, de l’imperfet de subjuntiu ordre datiu-acusatiu dels pronoms te'l don mall el te don D’altres trets diferenciadors respecte al mallorquí, però que no coincideixen…
focus imatge
focus objecte
F i focus imatge F’ d’una lent; la distància focal objecte f és la distància entre el punt principal objecte P i el focus objecte F , la distància focal imatge f’ és la distància entre el punt principal imatge P’ i el focus imatge F’Física
Punt on convergeixen els raigs de llum que han incidit sobre el sistema paral·lelament a l’eix òptic.
hipermetropia
Un exemple d’hipermetropia, es manifesta, habitualment, amb una percepció borrosa dels objectes situats prop de l’ull
© Fototeca.cat
Oftalmologia
Estat patòlogic de l’ull en el qual els raigs lluminosos paral·lels convergeixen més enllà de la retina.
Es caracteritza per la impossibilitat de veure amb claredat els objectes situats prop de l’ull La causa pot ésser la curtedat anormal de l’ull, una lleu curvatura còrnia, la paràlisi del múscul ciliar o bé un anormal índex de refracció de l’humor vitri
Montfort
L’església i la muralla del castell de Montfort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat en la transició dels corredors subbètics a les planes àrides prelitorals valencianes.
Un relleu prou diferenciat abasta des dels cingles cretacis de la serra del Sit 1 103 m alt fins a la serra miocènica de l’Alcoraia 520 m i Sant Pasqual 560 m i els claps triàsics del migjorn del terme guixos de Las Espillas que limiten amb la serra de Tabaià i un Quaternari generalitzat per sota els 300 m Les correnties superficials convergeixen al Vinalopó i a la rambla d’Orito, on hi ha una surgència termal banys d’Orito Un màxim demogràfic fou assolit el 1900 3 798 h, i anà baixant regularment fins el 1950 després ha augmentat gràcies a l’increment del regadiu Hi ha 2 881 ha de terra…
obturador
Obturador d’iris de cinc : l’electroimant disparat pel condensador acciona elm sistema mecànic d’obertura (anell giratori i làmines) i, amb l’oburador obert, el sircuit electrònic (aquí, un parell de transistors acoblats a un captador) determina el temps d’exposició regulnt el temps de recàrrega del condensador
© Fototeca.cat
Fotografia
Dispositiu que en la càmera fotogràfica regula el temps d’exposició de la superfície sensible a la llum.
Els obturadors poden ésser, bàsicament, d’iris o de cortina L' obturador d’iris o central consisteix en diverses làmines metàlliques que formen una mena de sector circular i que, accionades per un ressort, convergeixen vers l’eix òptic, s’imbriquen i tanquen totalment l’objectiu En aquests obturadors, el temps d’exposició temps en el qual l’obturador s’obre i es torna a tancar depèn de la rapidesa amb què són accionats els sectors circulars, i, generalment, va des d’alguns segons fins a 1/1 000 s Aquest tipus d’obturador és l’emprat en les càmeres compactes de visor directe, en…
Karnabal
Cinematografia
Pel·lícula del 1985; ficció de 82 min., dirigida per Carles Mira i Franco, Comediants.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Àura Films Barcelona, Figaró Films Barcelona, IMATCO Carles Jover, Barcelona, Institut del Cinema Català Barcelona, CH Film ZDF Alemanya ARGUMENT I GUIÓ Joan Mallarach, Comediants REFERENT LITERARI L’espectacle Alè 1984 de Comediants FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall Gevacolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Comediants, Germans Castells MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Comediants INTERPRETACIÓ Comediants, amb els grups de teatre Artristes, La Cubana, Gresca Fresca, Xibeques i El Drac ESTRENA Barcelona, 17101985, Madrid, 31071987 PREMIS Cinematografia de la Generalitat…
drama musical
Música
En un sentit molt ampli, òpera.
Més en particular, expressió amb la qual s’acostumen a definir les obres de R Wagner després de Lohengrin 1848 El mateix compositor intentà normativitzar la denominació dins els seus escrits estètics, però ho feu de manera contradictòria, o almenys equívoca Deixant de banda les mateixes reflexions de Wagner, molts crítics i historiadors han convingut a anomenar drama musical les obres que van des de la tetralogia Das Rheingold 'L’or del Rin' fins a Parsifal Les característiques d’aquest període són la utilització del leitmotiv no la invenció, que fou obra de H Wolzogen, el desplegament d’un…