Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
Sant Vicenç de Cabanes
Art romànic
Aquesta església apareix esmentada com a “ ecclesia de Cabania ” els anys 1279 i 1280, en les Rationes decimarum Al segle XIV ja apareix amb la denominació “ sancti Vicencii de Cabanis” i “ecclesia parrochialis Sancti Vicentii de Cabanis” L’edifici actual és una construcció del segle XVIII Hom considera força probable que l’església medieval es correspongui amb les restes d’un temple romànic, descobertes fa molt poc al costat del cementiri de la població, als afores del nucli urbà, i de les quals es dóna una primera notícia en el present volum vegeu-ne l’estudi monogràfic Si…
Sant Vicenç de Castellbell (Castellbell i el Vilar)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Castellbell, sota mateix del castell Sempre ha tingut categoria de parròquia El lloc de Castellbell és documentat des del 924, i l’església no surt documentada fins que abans del 1154 apareix com a parròquia, però com sigui que no consta l’advocació sinó només el nom del lloc Castel Bel , no podem assegurar que la referència correspongui a aquesta església i no a la de Santa Maria del Vilar, molt més documentada Amb tot, el 1685 ho era, encara que el rector vivia a Santa Maria del Vilar, que era una sufragània, com les antigues…
Sant Pere del Castell de Sentfores (Vic)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins el clos del castell de Sentfores Encara que fos una capella castellera, tingué funcions de sufragània L’església és documentada l’any 1151 en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Sentfores, en el moment en què el bisbe Pere de Redorta uní a la parroquial de Sant Martí les sufragànies de Sant Pere de Sentfores i de Santa Cecília, tal com tenia en temps antic No sabem quan es produí la desaparició del culte a l’església de Sant Pere, únicament que el 1687 quan el bisbe Antoni Pasqual visità l’església parroquial ja no esmenta l’església…
Església de la Torre de n’Eral (Penelles)
Art romànic
Aquesta església és coneguda per una única notícia que apareix en la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391 Entre els capellans de Castellserà i Boldú hom fa esment del de la “Torre d’en Erau” La torre de n’Eral, que ha donat nom a un petit agregat de Penelles, sembla que es trobava a l’indret de la finca avui coneguda com a Castell o Torre del Remei, on hi ha el santuari del Remei És probable que aquesta església del Remei sigui la successora de l’església de la torre de n’Eral, segurament dedicada a santa Maria, documentada al final del segle XIV Tanmateix, tampoc no es pot descartar que l’…
Santa Maria de la Guàrdia Pilosa (Pujalt)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Guàrdia Pilosa Degué ser una capella dependent de la parròquia de Sant Jaume, probablement fou la capella del castell Les úniques notícies d’aquesta església corresponen al testament d’un senyor del castell de la família dels Castellar, anomenat Berenguer Sendred, el qual l’any 1124 feu una deixa a Santa Maria de la Guàrdia Pilosa, i una altra a Sant Jaume de la Guàrdia, per la qual cosa ha de correspondre a una altra església, que pel fet d’esmentar-se en un testament d’un senyor del terme i ésser totalment desconeguda,…
Santa Eugènia de les Piles de Gaià
Art romànic
L’ermita de Santa Eugènia és situada a la banda meridional de la població de les Piles de Gaià, damunt un petit tossal D’aquesta capella no s’han localitzat referències documentals Tot i que en l’actualitat la fàbrica no correspongui a un edifici romànic, es pot suposar que fou erigida a l’edat mitjana, si s’ha de jutjar per la seva advocació, car aquesta santa té un origen devocional força antic Per aquesta raó no es pot desestimar la hipòtesi que l’edifici primitiu hagués estat bastit dins l’estil romànic i que posteriorment hagués estat refet del tot Santa Eugènia és la…
idea
Filosofia
Psicologia
Representació intel·lectual d’una cosa, concepte entès com a acte o objecte del pensament, no com a terme lògic.
Segons les diferents concepcions gnoseològiques, les idees són interpretades com a corresponents a l’essència mateixa de les coses Aristòtil, escolàstica, realisme crític, com a simples noms que designen un nombre indefinit de coses nominalisme o com a representació fins i tot sensible sensualisme El criticisme kantià, d’altra banda, distingeix la idea, en sentit tradicional, i l’anomenada idea transcendental , concepte exigit per la raó, sense, però, cap objecte és a dir, sense terme cognoscible que hi correspongui en el món de la sensibilitat Com a elements psicològics, les…
comiat
Economia
Dret del treball
Forma d’extinció de la relació laboral per la voluntat unilateral de l’empresari, hi hagi o no causa justificada.
L’ordenament jurídic enpanyol vigent exigeix el requisit formal de la comunicació per escrit o la instrucció d’expedient si es tracta d’un acomiadament collectiu per causa de crisi, cal primer la corresponent autorització En els casos de manca de compliment per l’empresari d’aquests requisits, el comiat és nul i produeix l’obligació de readmetre la persona acomiadada i abonar-li el sou que li correspongui quan el comiat no té causa justificada, té la consideració d’improcedent i obliga a indemnitzar-la Quan és produït per causa justificada, no dóna dret a cap indemnització En són…
prova
Dret civil
Dret processal
Conjunt d’indicis, signes, documents, interrogatoris, etc, que demostren satisfactòriament la veracitat d’una afirmació o d’un fet jurídic no prou clar en si mateix, i que davant el jutge té conseqüències jurídiques.
Pot ésser simplement conjectural , quan és deduïda dels indicis relacionats amb un fet, generalment criminal documental , constituïda per escriptures, públiques o privades, on consten els fets d’una manera autèntica literal , constituïda per escrits, sense necessitat que siguin autentificats pel funcionari a qui correspongui pericial , quan es tracta del dictamen d’un professional o d’un entès sobre una matèria, art o fet, que pot ajudar la resolució del litigi per part del jutge semiplena , la que provenint d’un sol testimoni és atesa, per bé que imperfecta testifical , quan és…
alfabet hebraic

Alfabet hebraic
©
Escriptura i paleografia
Alfabet propi de la llengua hebraica.
Prescindint de les glosses cananeohebraiques en cuneïforme en les lletres de Tall al-Amārna, l’hebreu fou escrit en l’alfabet fenici de vint-i-dues consonants, algunes de les quals foren emprades de bon començament com a semivocals Només entre els segles IV i II aC hom començà d’adoptar l’escriptura anomenada quadrada, d’origen arameu Mentre a Qumran apareixen encara ambdues escriptures, la fenícia o paleohebraica ha estat conservada fins avui només entre els samaritans Per tal de preservar la lectura correcta de la Bíblia, els masoretes idearen vers els segles VI-VII dC dos…