Resultats de la cerca
Es mostren 13348 resultats
tradició
Dret civil
Transmissió del domini d’una cosa en virtut d’un contracte.
Pot ésser efectiva el dret romà l’anomenava corporalis, i en l’origen era l’única tradició vàlida o simbòlica , segons que sigui efectuada pel lliurament directe de la cosa o només per algun element que en permeti el domini com les claus d’una casa És anomenada consensual quan s’efectua pel simple consentiment, com en el cas de la clàusula de constitut, i documental en dret romà, ficta o per chartam quan s’efectua pel lliurament dels documents o títols representatius de la cosa
pignoració
Dret
Dret real que es constitueix sobre una cosa aliena que hom lliura al creditor per obtenir el pagament d’un crèdit, facultant aquest a retenir la cosa i vendre-la o de qualsevol altra manera alienar-la vençut el terme.
Mentre en la hipoteca la cosa hipotecada roman en poder del deutor, en la pignoració la possessió de la cosa pignorada passa a poder del creditor La pignoració s’aplica generalment a les coses mobles Són requisits de la pignoració el deute i la cosa pignorada El deute ha d’ésser real i pot procedir de qualsevol obligació lícita Hom pot pignorar les coses mobles existents o futures, drets reals de superfície, porcions indivises d’una cosa, obligacions, etc El dret de pignoració es considera indivisible en atenció a la cosa pignorada i, en cas que la cosa pignorada sigui divisible, es pot…
aparença
Filosofia
Aspecte que presenta una cosa a diferència, i fins i tot en oposició, del seu ésser veritable.
La relació entre l’aparença i l’ésser veritable o essència d’una cosa ha estat considerada un dels punts principals de la teoria del coneixement i ha donat lloc a diverses respostes l’aparença oculta de l’ésser veritable de les coses Parmènides i Plató l’aparença és el punt de partida del coneixement de l’ésser veritable Aristòtil l’aparença és la cosa tal com és per a l’experiència humana, contraposada a la cosa tal com és en ella mateixa Kant l’aparença té una forma d’ésser diferent de la realitat, és a dir existeix, però no subsisteix Bradley fenomen
causa
Filosofia
Tot allò que explica d’alguna manera l’existència o el canvi d’una cosa.
El terme és correlatiu d' efecte L’influx de la causa en l’efecte s’anomena causalitat Hom distingeix habitualment entre la causa que produeix l’efecte i l’ocasió o la condició que permeten, faciliten o provoquen la producció de l’efecte per la causa Aristòtil i els escolàstics distingien quatre causes formal allò que fa que una cosa sigui allò que és, material allò de què és feta una cosa, eficient allò que ha produït una cosa o un canvi i final allò en vista a què és feta una cosa Les dues primeres són anomenades intrínseques , perquè…
comodat
Dret civil
Contracte unilateral i de natura real segons el qual una de les parts deixa gratuïtament a l’altra una cosa no fungible (o una cosa fungible sempre que hom no l’hagi de consumir) perquè l’usi un quant temps i després la hi torni.
El comodatari ha de conservar la cosa, satisfer les despeses normals de conservació i tornar-la en acabar el préstec El comodant té el deure d’abonar les despeses extraordinàries que es puguin produir i de respondre d'evicció pels vicis que conegui de la cosa deixada i dels quals no hagi informat el comodatari
signe
Filosofia
Senyal, sobretot de caràcter verbal, o cosa mitjançant la qual —en l’àmbit de la comunicació i en un context globalment informatiu— és representat quelcom o bé és establerta una relació amb una altra cosa.
D’importància decisiva en tota la tradició filosòfica, l’estudi del signe ha estat fet des de perspectives i sota aspectes tan diversos com els gramaticals Aristòtil, metafísics escolàstica, nominalisme, sociològics Wundt, psicològics Locke, lògics Leibniz, Russell o terminològics Husserl De les diferents distincions establertes entre tipus de signes cal esmentar, d’altra banda, la feta per Sext Empíric entre signe suggestiu clarament associat amb la cosa significada el fum com a signe del foc i signe indicatiu no clarament associat, bé que relacionat naturalment el moviment corporal…
trencar
Alterar accidentalment una cosa sensible barrejant-hi quelcom que la treu o desvia del seu estat normal.
Es diu especialment de la veu, del color, de la llum, de la temperatura, etc, d’una cosa
retracte
Dret civil
Dret d’adquisició preferent que correspon a una persona sobre una cosa venuda, en les mateixes condicions (preu, terminis, etc) del contracte de compravenda efectuat.
Únicament pot ésser exercit en el cas que el propietari hagi decidit de desprendre-se'n a títol de venda, permuta, etc, però no pas en cas de donació Entre les seves múltiples varietats, les més importants són el retracte convencional , quan el venedor es reserva el dret de recuperar la cosa venuda amb l’obligació de complir certes condicions, i el retracte legal , quan procedeix directament de la llei Per la seva natura jurídica pot ésser personal , sense dret a reclamació sobre la cosa que ha passat a mans d’un tercer, i real , quan el dret és inherent a la mateixa…
dret de retenció
Dret civil
Facultat que de vegades la llei concedeix al creditor de poder continuar posseint una cosa després del termini en què havia de restituir-la al deutor, o al detentor d’una cosa de retardar-ne la restitució fins a obtenir la satisfacció del seu crèdit.
El dret de retenció constitueix una forma de garantia del crèdit, que només faculta a continuar la detenció i negar-se a restituir, però sense que atorgui la facultat de disposició de la cosa per tal de satisfer amb el seu preu l’import del crèdit
precari
Dret català
Dret romà
Contracte pel qual una persona cedeix a una altra l’ús gratuït d’una cosa pel temps que li sembli i, per tant, el pot revocar tothora.
En el dret romà antic fou una concessió de la possessió i el gaudi gratuït d’una cosa inicialment, predis, però posteriorment també sobre béns mobles i incorporals d’una persona a una altra amb l’obligació de restituir-la a la primera reclamació A Catalunya hom entén que es renova cada cinc anys, i s’extingeix no solament per revocació del qui el concedeix i per la mort del beneficiari, sinó també per alienació de la cosa